Felipe Díez Sada
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 6 de juny de 1913 neix a Terrer (Comunitat de Calatayud) el mestre i pintor anarquista i anarcosindicalista Felipe Díez Sada
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i amb l'Ocupació alemanya acabà internat a Mauthausen i Gusen, fins a l'alliberament dels camps nazis el 5 de maig de 1945
Havent adoptat la nacionalitat francesa que li permetre treballar com autònom, muntà un taller de pintura a Montalbà de la Frontera (Fenolleda, Pirineus Orientals). La seva obra artística es caracteritza per representar l'«Espanya Negra» (els actes de fe, la massa, les processons, els presos, les prostitutes, les supersticions, les natures mortes i altres nocivitats hispanes). Algunes de les seves obres van ser censurades a l'Estat francès
Felipe Díez Sada: El 6 de juny de 1913 neix a Terrer (Comunitat de Calatayud, Saragossa, Aragó) el mestre i pintor anarquista i anarcosindicalista Felipe Díez Sada --els llinatges sovint citats de diferents maneres (Díaz, Pada i altres maneres)--. El seu pare es deia Gregorio Díez Rebollar, jornaler, i Nicolasa Sada Fuentes.
Emigrat a Manresa (Bages), milità en la Junta del Sindicat de Professions Liberals de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) d'aquesta població.
Participà activament en les activitats de l'Ateneu Cultural Popular de Manresa i en 1933 substituí el pedagog anarquista José Alberola Navarro com a mestre i director de la seva Escola Racionalista.
Arrels de fets del 6 d'octubre de 1934 va ser detingut i l'escola tancada uns mesos per ordre governativa de Lerroux i Gil Robres.
El juliol de 1935 va rebre el títol de mestre a l'EscolaNormal del Magisteri Primari de Barcelona.
Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 s'enrolà milicià en la «Columna Durruti» i passà per les Milícies de la Cultura.
Presidí el Consell de la Nova Escola Unificada (CENU) de la Delegació Comarcal del Bages i entre el 19 d'octubre de 1936 i el 8 de gener de 1937, data en la qual presentà la dimissió, fou regidor del Consell Municipal de Manresa, integrant-se en els departaments de Cultura i de Sanitat.
El 7 de novembre de 1936 va ser nomenat president del Departament de Proveïments al front del Consell Municipal de Manresa.
Fou membre del grup anarquista «Silencio», format per militants de la Secció de Mestres del Sindicat de Professions Liberals de la CNT-AIT i que a començament de 1937 va demanar l'ingrés en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) de Barcelona.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental.
Amb l'Ocupació alemanya va ser detingut i, després d'un temps en un camp de concentració nazi francès i a l'Stalag IX A de Ziegenhain (Renània - Palatinat, Alemanya), va ser deportat el 26 d'abril de 1941 al camp nazi de Mauthaus en (Alta Àustria, Àustria) sota la matrícula 3.506. Posteriorment va ser enviat a Steyr (Alta Àustria, Àustria) i el 23 de gener de 1945 al camp satèl·lit de Gusen (Alta Àustria, Àustria), on va romandre fins a l'alliberament del camp per les tropes aliades el 5 de maig de 1945.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'establí a París (Illa de França) i es dedicà a la pintura.
A l'exili col·laborà a la revista Hispania, òrgan de la Federació Espanyola de Deportats i Interns Polítics (FEDIP), i també a Umbral.
Entre l'1 i el 15 de febrer de 1951 participà en la I Exposició de Pintors, Escultors i Ceramistes de l'Associació d'Artistes i Intel·lectuals Espanyols a França que se celebrà a la Galeria La Boétie de París (Illa de França).
El 12 d'agost de 1954 adquirí la nacionalitat francesa.
Posteriorment, muntà un taller a Montalbà de la Frontera (Fenolleda, Pirineus Orientals, Occitània), on es conserva la seva obra, caracteritzada per representar l'«Espanya Negra» (els actes de fe, la massa, les processons, els presos, les prostitutes, les supersticions, les natures mortes i altres nocivitats hispanes).
Algunes de les seves obres van ser censurades a l'Estat francès.
En els anys seixanta deixà la militància activa i es centrà a la seva obra artística, però col·laborava a Hispània i a la revista anarquista Umbral.
Fou amic de Pau Casals Defilló i de Pablo Ruiz Picasso.
Una ordre del Ministeri d'Educació i Ciència del Govern espanyol, a 3 d'abril de 1991, en aplicació de l'espanyola Llei d'Amnistia, es declarà la seva integració, entre altres, en el Cos de Professors d'Educació General Bàsica" como a funcionari de la Generalitat de Catalunya, senyalant " que la data d'integració era la de 12 d'agost de 1954 "en que perd la nacionalitat espanyola". Una rectificació publicada en el BOE del 21 de maig de 1993, li va reconèixer la data d'integració en el 27 de desembre de 1979, per haver adquirit en aquesta data la nacionalitat francesa.
Felipe Díez Sada va morir el 6 d'abril de 2001 a l'hospital de Juvisy-sur-Orge (Essonne, Illa de França).
En el Ple de l'Ajuntament de Terrer, del 10 de desembre de 2018, el grup del PP i del PAR van votar en contra d'una moció del grup del PSOE en que es "volia expressar el reconeixement i l'homenatge a les víctimes del nazisme que van patir l'horror dels camps de concentració i, en particular, a un veí de la localitat captiu en els camps i presons del Reich i deportat a Mauthausen en 1941: Felipe Díez Sada". L'homenatge incloïa col·locar un monument en reconeixement històric a la seva lluita contra la sense raó i la violència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada