Eusebi Brau i Mestres

Foto de la policia francesa d'Eusebi Brau Mestres (3 de juny de 1919)

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 4 de juny de 1898 neix a Barcelona --algunes fonts citen Badalona--  l'anarquista i combatiu militant obrer Eusebi Brau i Mestres

El febrer de 1919 a Perpinyà treballà a la foneria d'un tal Berdaguer. Cap a la primavera de 1919, després d'haver demanat un augment de salari junt amb el company Vicente Reig Giffren i que aquesta reivindicació fos rebutjada, sembla que amenaçà el seu patró, fet pel qual va ser acomiadat i se li va obrir a la Prefectura dels Pirineus Orientals un expedient d'expulsió de l'Estat francès

El 9 de setembre de 1923 cau mort pels trets de la Guàrdia Civil a les muntanyes asturianes properes al riu Nora, a la zona del veïnat de Colloto (Granda, Siero)

Eusebi Brau i Mestres: El 4 de juny de 1898 neix a Barcelona (Catalunya) --algunes fonts citen Badalona (Barcelonès Nord)--  l'anarquista i combatiu militant obrer Eusebi Brau i Mestres --el primer llinatge citat erròniament a vegades com Grau i el segon com Brau--, conegut com El Català. El seu pare es deia Josep Brau i la seva mare, Rosa Mestre. Fill únic de vídua, vivia amb la seva mare al Poblenou de Barcelona.

Va ser denunciat per Antoni Puble Vendrebe per haver disparat una pistola contra la seva mare i contra un fill seu que era present; durant l'interrogatori manifestà que havia  disparat contra ell mateix i no contra la seva mare. Posteriorment es guanyà la vida com a obrer metal·lúrgic fonedor.

A final de la Gran Guerra Europea, el setembre de 1918 passa la frontera francesa i a Neuvy-Pailloux (Centre - Vall del Loire) treballà per a l'Allied Tank Factory, fàbrica de muntatge de carros de combat que l'exèrcit angloamericà havia creat a la població l'any anterior.

Acabada la guerra va fer feina tres mesos a Pàmias (Arèja, Occitània) abans de retornar al Principat de Catalunya.

El febrer de 1919 passà novament la frontera del Pirineu Oriental i a Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló) treballà a la foneria d'un tal Berdaguer. Cap a la primavera de 1919, després d'haver demanat un augment de salari junt amb el company Vicente Reig Giffren i que aquesta revindicació fos rebutjada, sembla que amenaçà el seu patró, fet pel qual va ser acomiadat i se li va obrir a la Prefectura departamental un expedient d'expulsió de l'Estat francès.

A començament dels anys vint del segle XX fou un dels membres del grup anarquista d'acció «Los Solidarios» (Francisco Ascaso Abadía, Buenaventura Durruti Domínguez, Joan García Oliver, Miguel García Vivancos, Gregorio Jover Cortés, Alfons Miquel Martorell, Ricard Sanz García, Gregorio Suberviola Baigorri, Manuel Torres Escartín).

El 20 de gener de 1921 va ser detingut a Barcelona acusat de l'atemptat mortal contra Francesc Fontanilla Vinardell, encarregat de la «Foneria Roca» que l'havia acomiadat de la feina, esdevingut dos dies abans al Pont dels Àngels del barri de la Marina de Barcelona.

En 1922, amb Buenaventura Durruti Domínguez, llogà un taller de foneria al Poblenou de Barcelona on es dedicaren a la fabricació clandestina de bombes de mà que servirien per als aixecaments revolucionaris proletaris que es tenien previstos.

En aquesta època, en un enfrontament amb pistolers de la patronal que es feien dir «Sindicat Lliure», va ser ferit i es guarí de les ferides clandestinament a casa seva.

L'1 de setembre de 1923 participà amb altres companys (Adolfo Ballano Bueno, Buenaventura Durruti Domínguez, Aurelio Fernández Sánchez, Miguel García Vivancos, Antonio Rodríguez El Toto, Gregorio Suberviola Baigorri i Rafael Torres Escartín), en l'expropiació econòmica de l'oficina de la sucursal del Banc d'Espanya a Xixón (Xixón, Astúries), on el grup d'acció es portà 650.000 pessetes, el major botí que s'havia aconseguit fins aleshores en un assalt econòmic al Regne d'Espanya, i on resulta mor el director de la sucursal.

Durant la fugida, dies després, el 9 de setembre de 1923, Eusebi Brau i Mestres cau mort pels trets de la Guàrdia Civil a les muntanyes properes al riu Nora, a la zona del veïnat de Colloto (parròquia de Granda, concell de Siero, Astúries). D'antuvi es pensà que l'activista mort es tractava de Buenaventura Durruti Domínguez i les autoritats no el van poder identificar.