Nord-est Llibertari: Emerenciana Patiño Hermida

diumenge, 7 de juny del 2020

Emerenciana Patiño Hermida

Necrològica d'Emerenciana Patiño Hermida publicada en el periòdic tolosà "Cenit" del 2 de maig de 1989

Necrològica d'Emerenciana Patiño Hermida publicada en el periòdic tolosà Cenit del 2 de maig de 1989

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 7 de juny de 1903 neix a Noia (A Coruña) l'anarcosindicalista Emerenciana Patiño Hermida

Durant la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà, com el seu company, la frontera del Pirineu Oriental i patí

diversos camps de concentració. Després s'instal·là amb les seves criatures a La Grand Comba

Emerenciana Patiño Hermida: El 7 de juny de 1903 neix a Noia (Noia, A Coruña, Galícia) l'anarcosindicalista Emerenciana Patiño Hermida, coneguda com La Gallega. Sos pares es deien Evaristo Patiño i Manuela Hermida.

Milità, amb el seu company, Manuel Figueroa Lires (Noia, 29/04/1901- La Grand Comba, 28/01/1978), en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) d'A Coruña (A Coruña, A Coruña, Galícia).

Quan esclatà el cop militar feixista de juliol de 1936, aconseguí, junt amb el seu company --que en aquesta ciutat portuària havia constituit un comitè clandestí que evacuà per mar nombrosos militats llibertaris de la zona--, i 21 militants llibertaris més, fugir d'A Coruña, que havia caigut a mans franquistes, a bord d'una barca pesquera i van poder desembarcant al port bretó de Brest (Finisterre, Bretanya).

Amb el seu company marxà immediatament al Principat de Catalunya i restà a Barcelona fins el final de la guerra.

Durant la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà, com el seu company, la frontera del Pirineu Oriental i patí

diversos camps de concentració. Després s'instal·là amb les seves criatures a La Grand Comba (Gard, Occitània).

Quan l'Ocupació alemanya el seu company va ser deportat a Mauthausen (Alta Àustria, Àustria) i ella es dedicà a ajudar els nombrosos refugiats.

En tornar en 1945 el seu company de la deportació a Àustria, milità junt amb ell en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de La Grand Comba.

Després d'alguns anys malalta i gairebé cega, Emerenciana Patiño Hermida va morir el 20 de febrer de 1989 al seu domicili de La Grand Comba.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...