Cristòfol Pons Tortella
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 26 de juny de 1907 neix a Ciutadella (Menorca, Illes Balears) el destacat anarquista i militant anarcosindicalista Cristòfol Pons Tortella, dit en Tòfol
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, creuà la frontera del Pirineu Oriental i durant l'Ocupació alemanya va fer d'enllaç fronterer pirinenc dels grups guerrillers alhora que treballava de llenyataire en Companyies de Treballadors Estrangers
Cristòfol Pons Tortella: El 26 de juny de 1907 neix a Ciutadella (Menorca, Illes Balears) el destacat anarquista i militant anarcosindicalista Cristòfol Pons Tortella, conegut com El Rubio o Tòfol.
Obligat per sa família, estudià al seminari, però ben aviat l'abandonà i en 1920 va ser enviat a Cuba on tenia familiars. A l'illa caribenya se li va intentar fer un «home de profit», però el seu esperit aventurer l'allunyà dels negocis familiars.
Entrà en contacte amb el grup del bandejat Potomacho, que vivia al marge de la llei a les muntanyes cubanes, i gràcies a ell conegué el destacat militant anarquista Domingo Miguel González (Domingo Germinal), que el va introduir en el pensament llibertari a través de la lectura.
En 1927 retornà a Ciutadella, milità en el moviment anarcosindicalista menorquí i fou nomenat secretari de la Federació Obrera de la localitat.
Entre 1932 i 1936 visqué a Palma (Malorca, Illes Balears) fent de sabater i formant part del sector anarcosindicalista de la Societat de Sabaters «La Igualtat», de la qual fou president.
En aquesta època col·laborà en el periòdic anarcosindicalista Cultura Obrera, que dirigí un temps, i en el qual també va escriure el seu amic Domingo Germinal.
Durant la vaga general de novembre de 1933 encapçalà el Comitè de Vaga i el 21 de novembre, durant una manifestació, va ser ferit en un enfrontament amb la força pública produït en ple carrer Sant Miquel de Palma.
Membre dels grups de defensa confederal, intentà un atemptat contra la vida de Francisco Franco Bahamonde, aleshores comandant militar de les Illes Balears, a les portes de la Seu, però no es portà a terme perquè en el moment just es creuà un infant.
A finals de 1934 participà en la fundació de l'Ateneu de Divulgació Social «La Llibertat» al barri de la Soledat de Palma, del qual va ser nomenat vicepresident.
L'1 de desembre de 1935 presidí el míting de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) al Teatre Balear de Palma després de dos anys sense que el sindicat anarcosindicalista illenc fes actes públics.
Des de març de 1936 es trobava a Barcelona i participà en les lluites de carrer dels dies de juliol d'aquell any arran de l'aixecament militar feixista.
Durant aquells dies, amb cinc companys (Antoni Gelabert, Justo Donoso, Cresencio Sáez, Mateu i Francisco Sansano Navarro), creà a Barcelona el grupet anarquista «19 de Juliol».
L'agost de 1936 participà, amb sos companys del «19 de Juliol», molt activament en l'organització l'expedició militar republicana de reconquista de Mallorca encapçalada pel capità Alberto Bayo i durant l'ocupació d'Eivissa (illes Pitiüses de les Balears) edità, amb Justo Donoso, Àngel Palerm Vich i A. G. Gilabert, l'edició eivissenca de Cultura Obrera que sortí a partir del 10 d'agost. Va ser nomenat representant de l'anarquista Columna Roja i Negra davant l'estat major de Bayo, jugant un paper important en el desembarcament de Portocristo, a Manacor (Mallorca, Illes Balears).
Després de la desfeta d'aquest intent de reconquista republicana de l'illa de Malorca retornà a Barcelona, participà en l'experiència col·lectivitzadora i el 30 d'octubre de 1936 fou nomenat comissari de la Pell, encarregat de les indústries socialitzades d'aquest ram, de la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya.
Durant les jornades de «Maig del 1937» lluità als carrers de Barcelona contra la reacció republicana burgesa i els stalinistes.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, creuà la frontera del Pirineu Oriental.
Durant l'Ocupació nazi alemanya va fer d'enllaç fronterer pirinenc dels grups guerrillers alhora que treballava de llenyataire en Companyies de Treballadors Estrangers (CTE).
A Pau (Bearn, Gasconha, Nova Aquitània, Occitània), regentà una botiga, la rebotiga de la qual serví per fer reunions i conspiracions antifranquistes. Amb suport logístic (abastar els grups, falsificar documents, subornar gendarmes i altres activitats revoucionàries) ajudà la guerrilla llibertària, sobretot la dels germans Sabaté Llopart.
En morir el dictador Franco retornà a l'illa de Mallorca i s'establí en una barraca d'estris de pescadors que es trobava abandonada a s'Estanyol (Llucmajor, Mallorca, Illes Balears) la qual va adobar i va fer habitable.
Participà en la reconstrucció cenetista a l'illa de Mallorca i a partir de 1988 formà part de l'Ateneu Llibertari Estel Negre de Palma [http://www.estelnegre.org/].
En aquests anys va fer continus viatges a Andorra, on vivien ses filles, i a l'hexàgon francès.
Feu una viatge a Cuba per rememorà les seves aventures juvenils.
Cristòfol Pons Tortella va morir el 15 d'abril de 1998 a Andorra la Vella (Principal d'Andorra).
El 24 d'abril de 1999 l'Ateneu Llibertari Estel Negre li reté un sentit homenatge al seu local.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada