Nord-est Llibertari: Continua la mobilització de Sanitàries en Lluita

dijous, 18 de juny del 2020

Continua la mobilització de Sanitàries en Lluita

Sanitàries en lluita, dimecres 17 de Juny

Continua amb les mobilitzacions, cada vegada amb més suport tant del personal com d'organitzacions de persones usuàries

Sanitàries en lluita continua amb les mobilitzacions, cada vegada amb més suport tant del personal com d'organitzacions de persones usuàries. Per aquest dimecres a molts llocs convoquem conjuntament amb aquestes organitzacions.

Si la setmana passada la Consellera Vergés ens donava motius (un més) per sortir al carrer amb el contracte amb Ferrovial, aquesta setmana es supera i ens convoca amb la "coronapaga", un premi classista que discrimina per categories.

Si amb això pretenien dividir-nos, ho han aconseguit, però no en el sentit que buscaven: ara les de baix estem més unides i alhora més separades dels de dalt. Enlloc de fer-se propaganda amb premis que ningú no demana, haurien d'escoltar les recomanacions del FOCAP i invertir en Atenció Primària.

Mentrestant preparem mobilitzacions per tancar la primavera i encarar l'estiu, però ja podem dir que amb aquesta paga reforcen el camí cap a la vaga.

De moment aquest dimecres continuarem mobilitzant-nos als centres i després portarem les nostres reivindicacions (amb la demanda de reunió inclosa) a la conselleria.

Per fer-ho ens trobarem a les 15.00 a Diagonal amb Joan XXIII per anar-hi totes juntes.

Atenció primària:

Als CAP de Barcelona: a les 14h.

CAP Pare Claret, Carrer de Sant Antoni Maria Claret, 19

PSMar (Hospital del Mar, Esperança, Fòrum, CAEM) + TransportSanitari: dimecres 17 a les 8:00h matí, 14:00h i 21:00h. + Transport Sanitari

Hospital de Sant Pau: Dimecres 17 de juny 13.30h a 14h i 20.30 a 21, porta principal (San Quintín)

Hospital Moises Broggi+ TransportSanitari (Sant Joan Despí, Barcelona) dimecres 17 a les 11h i 20h

Hospital Clínic: dimecres 17 a les 15h.

Hospital Parc Taulí de Sabadell + Servei d'Atenció Domiciliària (SAD): dimecres 17 a les 12h.

Hospital de Mataró: Dimecres 17/06 a les 13:45h

Hospital sociosanitari Parc Sanitari Pere Virgili (Carrer d'Esteve Terradas, 30, Bcn): 14:00h

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...