Nord-est Llibertari: Concentracións a Girona, Olot i altres municipis a favor dels presos polítics i exiliats catalans

dimecres, 3 de juny del 2020

Concentracións a Girona, Olot i altres municipis a favor dels presos polítics i exiliats catalans

Tornen les concentracions per reclamar la llibertat del presos polítics o el retorn dels exiliats a causa de la repressió espanyola davant el procés català d'alliberament nacional

A la plaça del Vi de Girona també es van tenir paraules de record per la gent que ha mort a causa de la pandèmia de COVID-19

A Olot també hi va haver una concentració solidària amb els presos i exiliats del procés català d'autodeterminació

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 02/06/2020.- Llegim al diari El Punt Avui que les diverses concentracions solidàries antirepressives presencials per reclamar la llibertat dels presos polítics i el retorn dels polítics exiliats catalans es van tornar a fer ahir dilluns en diversos municipis --entre aquests Girona (Gironès, comtat de Girona) i Olot (Garrotxa, comtat de Besalú)--, després del parèntesi obligat per l'alerta sanitària.

En el cas de les mobilitzacions a la plaça del Vi de Girona, en realitat les trobades reivindicatives no s'havien interromput, ja que durant les setmanes de confinament se'n van organitzar amb el suport de les xarxes socials. En el retorn al format primigeni, organitzat per Girona Vota (plataforma formada pels partits polítics i les entitats sobiranistes de la ciutat), hi van intervenir els regidors Quim Ayats (ERC), Lluc Salellas (Guanyem Girona) i Martí Terés (JxCat). Ayats va posar l'accent en l'exigència d'una "normalitat democràtica". "Els que van ser votats a les urnes --va manifestar–, que no siguin privats de llibertat." Salellas va fer notar que els empresonats han sofert un doble confinament i va reclamar-ne la llibertat. Terés, per la seva banda, va demanar que no es deixin sols els empresonats i exiliats, de la mateixa manera "que no els hem oblidat durant la pandèmia".

Durant l'acte, seguit a la plaça per unes desenes de persones (estava plovent) i també per YouTube (les retransmissions es mantindran), es van tenir paraules de record per la gent que ha mort a causa de la pandèmia de COVID-19.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...