MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
Bombardejos feixistes i nazis al Nord-est de Catalunya
El bombardeig de Girona del 30 de juny de 1937
Bombardeig feixista sobre Girona el 30 de juny de 1937: Fa vuitanta-tres anys, el 30 de juny de 1937, una dotzena de bombes van caure sobre la ciutat de Girona i Sarrià de Ter (Baix Ter, Gironès). L'historiador Josep Clara revela que aquell dia van morir com a mínim cinc persones. El balanç final de morts sota les bombes als carrers de Girona pels atacs tant dels SM.79 italians com dels Heinkel He 11 de la Legió Còndor alemanya. El 20 d'abril de 1938, onze gironins van perdre la vida per les bombes feixistes als carrers de la Rutlla i Marquès de Caldes de Montbui per projectils que buscaven destruir les fàbriques de la zona. A finals de gener del 1939, en el decurs de la Retirada Republicana al Nord-est de Catalunya després que les tropes franquistes entressin a la ciutat de Barcelona, un grapat de cases del carrer del Carme van ser bombardejades per avions italians que tornaven d'atacar el camp d'aviació de Celrà (Baix Ter, Gironès).
Els aeròdroms de Celrà, del Pla de Martís, a Esponellà (Pla de l'Estany) o de Cassà de la Selva (Gironès) van ser objectius dels avions feixistes com ho van ser les fàbriques com, per exemple, la fàbrica Safa de Blanes (la Selva marina, la Selva). A la comarca de la Selva sis trimotors italians en van deixar nou en un sol dia, el 29 de juny de 1938. Blanes va ser la població de la Selva més afectada pels bombardejos amb el punt de mira feixista sobre la Safa, fàbrica aleshores amb Control Obrer, que, just abans de la Guerra Civil, tenia 1.100 treballadors.
Vuit dècades i mitja enrere, una vintena de bombardejos, alguns des del marc i la majoria des dels avions dels aliats de Franco, van matar al Baix Empordà entre quaranta-vuit i setanta persones segons diferents recomptes, mentre que a Palamós (les Gavarres mar, Baix Empordà) hi van perdre la vida sota les bombes un mínim de vint-i-cinc persones en una trentena d'atacs feixistes.
El 30 d'octubre de 1936, un vaixell de guerra de la marina espanyola que havien furtat els franquistes, el Canarias, va disparar vint-i-dues bombes sobre Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà) des de les aigües de la badia. Tres mesos i mig després de l'aixecament militar contra la República Espanyola liderat per Francisco Franco, el principat de Catalunya coneixia per primer cop l'abast destructor de les bombes feixistes. El Canarias es va passar bona part de la Guerra Civil anant amunt i avall de la mar de la Costa Brava i, d'entrada, aquell primer atac sobre Roses va servir tant per inutilitzar un guardapesca al port com perquè els artillers del vaixell dels colpistes franquistes fessin pràctiques.
Tot i aquell primer atac des de la mar, la majoria de les bombes que van caure sobre una quinzena de poblacions de les comarques gironines van sortir dels avions franquistes, alemanys i, sobretot, dels de l'Aviazione Legioanaria italiana que Mussolini havia posat a disposició de Franco i que tenien la seva base a l'illa de Mallorca (Illes Balears).
Els bombardejos a Roses, Figueres (Alt Empordà), Girona, a la Blanes de la Safa, els que buscaven camps d'aviació prop de Banyoles (Pla de l'Estany), Celrà o Vidreres (la Selva) van deixar entre sis-cents i set-cents morts a les comarques gironines en el seu conjunt (amb els morts al front i executats pel franquisme aquesta xifra es multiplica per deu).
Poblacions més castigades. Els inicis a Roses, els bombardejos sobre l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà) el 23 de gener de 1939, l'acarnissament sobre Figueres (una de les ciutats catalanes més castigades pels avions dels franquistes o dels seus aliats), o l'obsessió final per perseguir a Agullana (massís de les Salines, Alt Empordà) o a la Vajol (massís de les Salines, Alt Empordà) en la seva retirada personalitats com Manuel Azaña, Juan Negrín, Lluís Companys o el lehendakari José Antonio Aguirre van infringir a l'Alt Empordà una gran mortalitat, ja que s'estima que a la comarca hi van morir 338 persones sota les bombes feixistes, 281 de les quals a Figueres, on els trimotors Savoia Marchetti SM.79 (coneguts com a «Esparvers») havien estat enviats per Benito Mussolini des de Mallorca. Només amb els bombardejos del 3 de febrer del 1939, quan la Guerra Civil ja tocava el seu final, fins a 82 persones van morir a la ciutat la Figures entre veïns figuerencs i la gran massa de gent fugitiva que provaven d'escapar-se de les tropes feixistes en direcció a la frontera de l'Albera.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada