Bernard Dominique Pensiot

Bernard Pensiot

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

L'1 de juny de 1948 neix a Paray-le-Monial (Saona i Loira) l'activista anarquista i militant anarcosindicalista Bernard Dominique Pensiot

Visqué, treballà i milità a Perpinyà des de 1973 fins a 1986, essent detingut i torturat a Barcelona en 1978 passà vuit meso a la presó Model, tot participant en un motí de la COPEL  

Bernard Pensiot: L'1 de juny de 1948 neix a Paray-le-Monial (Saona i Loira, Borgonya) l'activista anarquista i militant anarcosindicalista Bernard Dominique Pensiot. El seu pare es deia Roger Eugène Pensiot i la seva mare, Marie Lucie Maillet.

En 1971, després de llegir Le Monde Libertaire, que adquiria al mercat del boulevard Saint-Germain s'adherí a París (illa de França) al Grup «Louise Michel» de la Federació Anarquista (FA).

En 1973 abandonà París i s'establí a Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló), on treballa en el seu ofici de paleta i de mesurador en una empresa de construcció i fou delegat de la Confederació Francesa Democràtica del Treball (CFDT). No milità en la Unió Departamental de la Confederació Nacional del Treball (CNT francesa), a la Catalunya Nord en que aleshores coordinava Josep Sangenís i que hi militaven joves anarcosindicalistes que no pertanyien a la FA.

En 1974, amb l'insubmís al servei militar obligatori Patrick Gervasoni, desplegà una pancarta («Non à toutes les armées», No a tots els exèrcits) des del campanar de la catedral de San Joan de Perpinyà. Detingut per aquest fet, va ser condemnat a tres mesos de presó amb llibertat condicional i el seu company va ser condemnat a tres mesos de presó i 45 de llibertat condisional.

Amb pocs anys de militància llibertària, a Perpinyà es destacà en activisme, i mentre militava a la FA i era membre del l'espai del local llibertari L'Escletxa --que fou víctima d'una bomba el 14 de juliol de 1976 com també la Llibreria Espanyola--, també participava molt activament en el suport al moviment llibertari interior de la Península durant els anys finals del franquisme, especialment amb l'entorn dels exiliats del Grups de Defensa Confederal, que distribuïa a l'Interior el periòdic editat a París Ferente Libertario i sobretot en un grup anarcosindicalista Interior/Exili que actuava al marge del Secretariat Intercontinental de la CNT-AIT en l'Exili (Rue de Belfrot, de Tolosa de Llenguadoc) i també de l'organització de la Rue Saint-Denis, de París entre 1975 i 1976, que, en canvi, estava vinculat al grup Opción Libertaria, de Barcelona, i al seu periòdic clandestí Acción Anarcosindicalista, entre 1975 i 1976, tot participant junt amb el llibreter Enric Melich Gutiérrez en la reorganització de la Confederació Nacional del Treball (CNT) al Principat de Catalunya, com també Luís Andrés Edo, David Urbano, Pep Palau i altres de l'Interior, una publicació editada clandestinament al magatzem de llibres de Melich, en el núm. 6 del carrer Església La Real, de Perpinyà, i tot passant material de propaganda, diners, alguna arma i militants a través de la frontera en els dos sentits per Oceja (Alta Cerdanya) i la població d'Age, a Puigcedà (Baixa Cerdanya), sovint en companyia d'Esteve Ballester o d'Enric Melich Gutiérrez. 

Va tenir relació amb diversos grups llibertaris del tot clandestins, com foren els Grups d'Acció Revolucionària Internacionalista (GARI), els Grups Autònoms Llibertaris i el grup anarquista de Lucio Uturbia.

El 31 de juliol de 1977 assistí a la manifestació antinuclear de Creys-Malville (Creys-Mépieu, Delfinat, Arpitània).

En 1978 va ser detingut a Barcelona --amb Isabelle Loeb, Oscar Magro, Victor Simal i el seu amic Pep Palau, secretari aleshores de la CNT-AIT de Manlleu (Plana de Vic, Osona)-- en una agafada que tenia relació amb als xecs de viatge del banc nord-americà First National City Bank (actual Citibank), falsificats a París pel grup anarquista de Lucio Uturbia, i va ser torturat policialment i tot seguit empresonat durant vuit mesos a la presó Model de Barcelona, on fou membre de la Coordinadora de Presos En Lluita (COPEL) i del Comitè Anti Repressió (CAR), participà en un motí i en dues temptatives d'evasió. A resultes d'una vaga de fam de 28 dies i de pagar una fiança de 10.000 pessetes, va ser expulsat del Regne d'Espanya cap al Rosselló.

De nou a Perpinyà participà en totes les lluites (antimilitarista, feminista, antinuclear, ràdios pirates i altres) i animà un sindicat d'interins del sector de la construcció.

Entre el 14 i el 15 d'abril de 1979 intervingué en la II Conferència Nacional Anarcosindicalista que se celebrà a Liyon (Metròpoli de Lió, Lionès, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània). En 1981 fou un dels fundadors de la ràdio lliure anarquista de Perpinyà «Radio du Fond de la Ville», participà en les accions contra el cop d'Estat de Wojciech Jaruzelski a Polònia i assistí al Càmping Internacional que se celebrà al Bordígol, a Torrelles de la Salanca (la Costa Salanquesa, la Salanca, Rosselló).

En 1984, amb altres militants del Grup «Puig Antich» de la FA, animà el Comitè Anti Feixista (CAF).

En 1986 s'establí amb la seva companya, Nicole, a Liyon, on s'adherí al Col·lectiu Utilitari Lionès (CUL) del barri de la Croix-Rousse on vivia, a tocar el metro.

Posteriorment s'uní al Comitè de Suport als Insubmisos, participà en les mobilitzacions de protesta contra la visita del papa Joan Pau II i va fer costat el moviment d'okupacions del barri de la Croix-Rousse.

En 1990 entrà a formar part del grup anarquista de Liyon de la FA, encarregant-se especialment entre 1993 a 2010 de la Llibreria «La Plume Noire», al carrer Pierre Blanc, després al carrer Rivet i de nou al carrer Pierre Blanc.

En els anys posteriors participà activament en les activitats dels grups de la Unió Local de la FA i en el programa radiofònic «Idées Noires» de Radio Canut.

A finals dels anys noranta va ser durant dos anys, amb altres companys lionesos, membre del comitè de redacció de Le Monde Libertaire.

Entre l'1 i el 4 de novembre de 1995 assistí al Col·loqui Nacional sobre l'Anarquisme que se celebra a Perpinyà organitzat pel Grup «Puig Antich» i participà en la publicació de les seves actes L'Anarchisme, images et réalités. Actes du colloque de Perpignan, 1er au 4 novembre 1995 (1996).

En 2003 fou un dels atiadors de l'organització de la protesta contra la reunió del G-8 que se celebrà a Évian-les-Bains (Savouè d'Amont, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània), formant part de la Convergència de Lluites Anti Autoritàries i Anticapitalistes Contra el G-8 (CLAAACG8) i del «Village Alternatif, Anticapitaliste et Antiguerres» (VAAAG) a Annemasse (Savouè d'Amont, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània).

El juny de 2004, en el marc d'una dimissió col·lectiva de grups de Liyon, abandonà la FA i s'adherí un temps a la Coordinadora de Grups Anarquistes (CGA), restant com a president de l'Associació «La Plume Noire».

Cap el 2008, després de la seva jubilació professional, s'establí a L'Abergement-de-Varey (Ain, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània), on participà com a regidor, segons els postulats d'alguna manera del «municipalisme llibertari» en el govern de l'Ajuntament de la població, de menys de 200 habitants.

En la seva última època, milità en el Col·lectiu Llibertari de l'Ain (CLA), en el Col·lectiu «Les Joyeux» i fou delegat a L'Abergement-de-Varey del Syndicat du Traitement des Eaux d'Ambérieu et Son Agglomération (STEASA).

Bernard Pensiot va morir el 6 de maig de 2018 a L'Abergement-de-Varey d'una crisis cardíaca quan circulava amb bicicleta i va ser enterrat al cementiri d'aquesta localitat.

Documentació: Communiqué de ses compagnons de La Plume Noire in Rebellyon // Site Les Gimenologues, En souvenir de Bernard Pensiot // Paul Boino//Edward Sarboni // Rolf Dupuy, Dictionnaire des militants anarchistes. Fichier des décès Insee // Anarcoefemèrides [1 de juny] // https://maitron.fr/spip.php?article206093, notice PENSIOT Bernard [Dictionnaire des anarchistes] par Hugues Lenoir, version mise en ligne le 29 août 2018, dernière modification le 7 avril 2020.