Fitxa policíaca de Baptistin Audibert (1898)
El 17 de juny de 1874 neix a Tolon (Var) l'anarquista Baptistin Jules Audibert
Detingut múltiples vegades per «vagabunderia» o problemes de papers a diversos indrets i fitxat per la policia francesa com «anarquista», durant la primavera de 1905 retornà del Principat de Catalunya cap a la Catalunya Nord, on el seu rastre havia estat perdut per les autoritats, localitzant-lo a Puigcerdà
Baptistin Audibert: El 17 de juny de 1874 neix a Tolon (Var, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània) l'anarquista Baptistin Jules Audibert. El seu pare es deia Henri Joseph Audibert i la seva mare, Clotilde Bagarès.
Fuster i venedor ambulant, patí una desena de condemnes per «vagabunderia, mendicitat i robatori».
El maig de 1895 va ser empresonat per «mendicitat» (la versió original francesa de l'espanyola llei de "vagos y maleantes" en que s'inspirà el govern Azaña de la República Espanyola el 4 d'agost de 1933, dita La Gandula) a Nimes (Gard, Occitània) i dies després, el 23 de maig, va ser detingut a Toledo (Toledo, Castella la Nova). Alliberat, el juny d'aquell any va ser novament detingut a Cadis (Àrea Metropolitana de la Badia de Cadis, Cádiz, Andalusia) perquè en la seva documentació havia falsificat el segell de l'ambaixada de França a Madrid (Madrid, Castella la Nova) i va ser internat a la presó de Sevilla (Àrea Metropolitana de Sevilla, Sevilla, Andalusia), d'on fou alliberat el 21 de maig de 1896 per a retornar a Tolon, on no va ser trobat per les autoritats.
El desembre de 1895 havia estat inscrit com "anarquista" en el llistat de les fitxes de la policia francesa d'anarquistes o individus considerats perillosos residents o viatgers al Regne d'Espanya.
Segons va declarar davant les autoritats, en 1895 havia estat llicenciat de l'exèrcit francès per malaltia a Nimes.
Posteriorment passà a Suïssa; condemnat per robatori, a Ginebra (Ginebra, Romandia,Arpitània, Suïssa romanda) fou fitxat com a «anarquista perillós».
El 23 de setembre de 1898 va ser expulsat de Suïssa juntament amb altres 35 anarquistes després de l'atac mortal a l'emperadriu Elisabeth d'Àustria (Sissi) a mans de Luigi Lucheni.
Dies després va ser detingut a Sanremo (Imperia, Rivëa de Ponente, Ligúria) i, després de dos dies empresonat, expulsat d'Itàlia.
Portat a Niça (País Niçard, Aups Maritims, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània), va ser posat en llibertat el 4 d'octubre de 1898 i marxà cap a Itàlia.
Detingut de nou el 9 de novembre a Arbénga (Savona, Rivëa de Ponente, Ligúria) per «mendicitat i vagabunderia», va ser jutjat i condemnat a 25 dies de presó per «infracció del decret d'expulsió».
Un cop purgada la pena, va ser portat a la presó de Ventimiglia (Imperia, Rivëa de Ponente, Ligúria, Itàlia) i lliurat el 22 de novembre de 1898 a les autoritats franceses a l'estació ferroviària de Menton (Aups Maritims, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània).
Després marxà cap a Niça i l'octubre a Tolon per a visitar la seva mare hospitalitzada.
El 31 de maig de 1901 va ser novament detingut a Toló; jutjat, va ser condemnat a tres mesos de presó per «mendicitat».
Un cop lliure de la presó de Draguinhan (Var, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània), retornà a Toló, on visqué al número 18 del carrer Armedieu.
Durant la primavera de 1905 retornà del Principat de Catalunya cap a la Catalunya Nord, on el seu rastre havia estat perdut per les autoritats, localitzant-lo a Puigcerdà (Baixa Cerdanya).
Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada