Ressò arqueològic del darrer primitivisme social al Pirineu Oriental, el del Mesolític
Quan encara no tothom feia de pagès o de ramader, abans del neolític generalitzat
Un jaciment prehistòric de «rellevància» dels últims caçadors i recol·lectors a Catalunya
És la Bauma dels Fadrins on l'any passat es va fer la primera excavació organitzada per Carles Tornero i Eudald Carbonell
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Queralbs (Vall de Ribes, Ripollès, comtat d'Osona) 12/06/2020.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies (ACN), s'estudia al municipi de Queralbs (Vall de Ribes, Ripollès, comtat d'Osona) un important jaciment arqueològic on van viure els últims caçadors i recol·lectors a Catalunya. Abans de la plena revolució neolítica. Es tracta de la Bauma dels Fadrins, un gran abric de pedra a prop del riu Freser i al cor del Pirineu en el sector més oriental, on s'hi han trobat restes vegetals i animals així com quars tallats que daten del 6.700 anys de la nostra era i confirmen l'activitat humana. La troballa correspon a un equip d'investigadors que coordinen Carles Tornero i Eudald Carbonell a partir del material extret en la primera excavació feta el maig de l'any passat.
Feia vint anys que no apareixia un jaciment d'aquest període a la demarcació gironina, encara molt desconegut a Catalunya, i es creu que serà un emplaçament de referència pel seu potencial.
"No és una troballa puntual, donarà per treballar-hi durant anys per la magnitud i importància que té", explica a l'ACN Carles Tornero, un dels responsables de la investigació juntament amb Eudald Carbonell.
La recerca s'ha fet a partir d'unes notes que Carbonell tenia en uns diaris de camp de finals dels anys 70 del segle passat, on hi constava que en el jaciment de la Bauma dels Fadrins, a Queralbs, hi havia unes "restes prehistòriques en superfície". "No sabíem la cronologia ni si a sota hi hauria un jaciment fins que es va començar a excavar l'any passat", precisa l'investigador.
I els resultats, un cop analitzades les restes, han confirmat l'existència d'un jaciment prehistòric de gran rellevància. En un nivell més recent, s'han recuperat restes dels primers pastors del Pirineu que daten del 5.200 anys abans de la nostra era, però la sorpresa ha estat veure que, a sota, hi ha restes datades del 6.700 anys abans de la nostra era, que corresponen als últims caçadors i recol·lectors de Catalunya. Es tracta d'un període molt desconegut encara, amb molt pocs exemples a Catalunya. De fet a les comarques gironines feia vint anys que no n'apareixia d'aquest període. El darrer va ser a Tortellà (l'Alta Garrotxa, la Garrotxa), la Bauma del Serrat del Pont, coetani del de Queralbs. Segons Tornero, "per les dimensions de l'abric, la intensitat de l'ocupació pel volum de restes i la seva preservació el fan un jaciment molt important".
Restes d'animals i quars usats com a eines
Els investigadors sostenen que l'ocupació d'aquest espai era estacional, per passar-hi pocs dies per creuar el Pirineu Oriental, i que aprofitaven els recursos de l'entorn. Entre les restes recuperades hi ha fragments de fustes cremades, llavors carbonitzades, peces de morters i ossos d'animals caçats, cuinats i consumits a l'abric com ara cérvols, cabres salvatges i conills. Destaquen també els fragments de quars arrodonits i treballats per fer servir com a eines davant l'absència de sílex a la zona així com alguns fogars.
L'excavació forma part del Projecte Arrels, centrat en la Vall de Ribes, i amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Queralbs.
Aquest juliol està previst ampliar la superfície excavada del nou jaciment seguint els protocols de seguretat de la covid-19.
"S'ha obert una finestra per estudiar aquest moment de la prehistòria i s'hi destinaran anys d'esforços, el jaciment s'ho val", explica l'investigador que apunta que hi poden haver més sorpreses perquè es desconeix si a sota hi poden haver nivells més antics. Fins ara s'ha excavat a poc més d'un metre de profunditat en una superfície d'uns 7 m2.
Els primers resultats d'aquesta troballa seran presentats al proper congrés Mesolític Europeu el setembre a l'Estat francès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada