Antonio Tesán

Necrològica d'Antonio Tesán apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 25 de novembre de 1962

--

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 17 de juny de 1962 mor a Occitània --potser a La Sala (Avairon) o a Belvés (Dordonha), entre altres localitats occitanes-- l'anarquista i anarcosindicalista Antonio Tesán. Havia nascut cap al 1900 a La Puebla d'Íxar (Baix Martín)

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i fou internat en camps de concentració i enrolat en Companyies de Treballadors Estrangers

Antonio Tesán: El 17 de juny de 1962 mor a Occitània --potser a La Sala (Avairon, Occitània) o a Belvés (Dordonha), entre altres localitats occitanes-- l'anarquista i anarcosindicalista Antonio Tesán, conegut com Dinamita per les seves idees anarcocomunistes que defensava fermament amb molta convicció. Havia nascut cap al 1900 a La Puebla d'Íxar (Baix Martín, Terol, Aragó).

D'infant visqué a Saragossa (Saragossa, Aragó) amb sa família, on amb son pare milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT).

En 1912, a causa de la seva militància, la seva a família es va veure obligada a deixar Saragossa per instal·lar-se a Barcelona.

A Barcelona participà en els grups d'acció confederals.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i fou internat en camps de concentració i enrolat en Companyies de Treballadors Estrangers (CTE).

Durant l'Ocupació nazi, hagué de treballar forçosament pels alemanys, però aconseguí fugir i lluitar en el maquis de la Resistència.

En 1947 fou delegat de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Brageirac (Dordonha, Nova Aquitània, Occitània) al Congrés de la CNT-AIT de l'Exili i del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) celebrat a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània).

L'estiu de 1949 fou l'organitzador una crida per ajudar el vell company Pío Rovira, atacat de paràlisi i hospitalitzat a La Roquella (Xaranta Marítim, Nova Aquitània), que no rebia cap ajuda pública. En aquesta època vivia a Belvés (Dordonha, Nova Aquitània, Occitània).