Adolfo Ballano Bueno

Adolfo Ballano Bueno fotografiat per Simón Flechine  (Semo) a Mèxic (ca. 1950)

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 21 de juny de 1985 mor a Álvaro Obregón (Mèxic) l'escriptor, actor i crític cinematogràfic anarquista i anarcosindicalista Adolfo Ballano Bueno. Havia nascut en 1905 a Morata de Jiloca (Comunidad de Calatayud)

Entre el 8 i el 10 de juliol de 1922 delegat de la CNT de Vilassar de Dalt (Baix Maresme) a la Conferència de Sindicats Únics de la Confederació Regional del Treball de Catalunya celebrada a Blanes (la Selva marítima)

Militant de la FAI i de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i l'octubre de 1942 s'exilià a Mèxic

Adolfo Ballano Bueno: El 21 de juny de 1985 mor a Álvaro Obregón (Mèxic, Mèxic) l'escriptor, actor i crític cinematogràfic anarquista i anarcosindicalista Adolfo Ballano Bueno --el primer llinatge a vegades citat de diverses maneres (Vallano, Vallado i alguna més)--. Havia nascut en 1905 a Morata de Jiloca (Comunidad de Calatayud, Saragossa, Aragó).

Fonamentalment va fer feina de cambrer, però també moltes altres (teixidor, espardenyer, lampista, electricista, oficinista, publicista, forner, director d'una oficina cinematogràfica alguna altra), i arribà a tenir una gran cultura de manera autodidacta.

Militant del Confederació Nacional del Treball (CNT), el desembre de 1919 fou delegat al II Congrés de la CNT (Congrés de La Comèdia) celebrat a Madrid (Castella la Nova) i entre el 8 i el 10 de juliol de 1922 delegat de la CNT de Vilassar de Dalt (Maresme, Catalunya) a la Conferència de Sindicats Únics de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC) celebrada a Blanes (la Selva marítima, la Selva).

En 1922 el periòdic Cultura Obrera de Palma (Mallorca, Illes Balears) li va editar el llibret Almas fuertes o Amor y libertad, que abans hi havia estat publicat en lliuraments.

El 7 de juliol de 1923 va ser detingut amb una pistola i dos carregadors i va ser empresonat. Un cop lliure, l'agost d'aquell mateix any, va ser novament detingut per la seva participació en una expropiació econòmica a mà armada a la Fonda del Ferrocarril.

El novembre de 1923 va ser requerit per les autoritats militars per al seu allistament, però no es va presentar. El febrer de 1924 va ser declarat pròfug.

Col·laborador del grup anarquista «Los Solidarios» (Francisco Ascaso Abadía, Eusebi Brau Mestres, Buenaventura Durruti Domínguez, Joan García Oliver, Miguel García Vivancos, Gregorio Jover Cortés, Alfons Miquel Martorell, Ricard Sanz García, Gregorio Suberviola Baigorri, Manuel Torres Escartín i algun altre militant) --segons alguns, intervingué en l'assalt al Banc d'Espanya de Xixón (Xixón, Astúries) de l'1 de setembre de 1923--, va ser detingut el 24 de març de 1924 a Barcelona juntament amb Aurelio Fernández Sánchez.

Militant de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), a finals dels ans vint del segle XX formà part del grup anarquista «Sol y Vida», editor de les revistes Ética (1927-1928) i Iniciales (1929-1936).

També formà part del grup anarquista «Nosotros».

En 1931 va fer la conferència «Responsabilidad de la juventud».

Entre l'1 de desembre de 1931 i el març de 1932 dirigí la revista cultural anarquista Ágora. Cartelera del Nuevo Tiempo, que publicà també llibres, com ara Fantasmas, de Benigno Bejarano Domínguez.

Formà part, amb Mateo Santos Cantero, com a vocal, de la junta directiva de l'Agrupació Cinematogràfica Espanyola (ACE), constituïda el 24 d'abril de 1932 a l'Ateneu de les Corts, a Barcelona, i de la qual fou cap de la seva Comissió de Propaganda i redactor del seu butlletí.

Com a membre de l'Agrupació d'Estudis Superiors de Barcelona, el 10 de juny de 1933 intervingué en una vetllada a l'Ateneu Racionalista de la Torrassa, a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

El 12 d'agost de 1933 intervingué, amb Manuel Gallego Valldecillas, Pedro Campón Rodríguez, William Lamb (Guillermo Lamb o El Inglés) i Ángel Lescarboura Santos (Les), de qui era molt amic, en l'assalt al cafè «Oro del Rhin» de Barcelona, on Ballano treballava de cambrer. Detingut, va ser empresonat als centres de reclusió de Barcelona, Ocaña (Mesa de Ocaña, Toledo, Castella la Nova) i Alcalá de Henares (Comarca d'Alcalá, Madrid, Castella la Nova). El 12 de desembre de 1933 participà en una gran fuga de 58 presos socials a la Presó Model de Barcelona i en la qual resultà ferit. A més d'una pistola, se li va trobar un quadern on narrava, de manera detallada i novel·lesca, els detalls de la fugida. El 28 de desembre de 1933 va ser jutjat per aquests fets i condemnat a dos anys de presó per tinença il·lícita d'armes. L'abril de 1934 va ser jutjat per «injúries a l'autoritat» per un article publicat en ¡Rebelión!. El 26 de juny de 1936 va ser jutjat per l'atracament del cafè «Oro del Rhin» i l'1 de juliol d'aquell any va ser condemnat a quatre mesos i un dia de presó i a una multa de 50.000 pessetes per temptativa de robatori i alliberat.

Durant la Guerra Civil fou delegat general d'Investigació de la «Columna Durruti», s'encarregà amb Pedro Campón Rodríguez d'organitzar un Sindicat d'Oficis Diversos a Pina de Ebro (Ribera Baixa de l'Ebre, Saragossa, Aragó) de la CNT-AIT i formà part de la primera redacció del periòdic El Frente.

Entre octubre de 1936 --a Fraga (Baix Cinca, Franja de Ponent)-- i juny de 1937 s'ocupà del departament de Justícia i Ordre Públic del Consell de Defensa d'Aragó. El gener de 1937, ja a Casp (Baix Aragó-Casp, Saragossa, Aragó), ocupà la vicepresidència de la Junta de Seguretat d'Aragó i el juliol de 1937 la Conselleria d'Informació i Propaganda, encarregant-se directament del seu Gabinet de Cinema.

Després de l'ofensiva contrarevolucionària de les tropes republicanes stalinistes d'Enrique Líster Forján a l'Aragó i la dissolució del Consell de Defensa d'Aragó, va ser empresonat a Casp.

Traslladat a Barcelona, el gener de 1939 va ser alliberat del seu empresonament per un grup de les Joventuts Llibertàries.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental.

L'octubre de 1942 s'exilià a Mèxic. A la Ciutat de Mèxic treballà en el grup teatral del «Club España», ensenyà interpretació i direcció teatral en una escola d'actors que creà a la «Casa de España» (Escuela Dramática de México), i intervingué com a actor en nombroses pel·lícules, com ara La diosa arrodillada (1943), Cristóbal Colón (1946) i Asesinato en los estudios (1947). En aquesta època la seva militància llibertària passà a un segon pla.

En 1946 prologà el llibre de Miguel Giménez Igualada Más allá del dolor.

Amic de Felipe Camino Galicia de la Rosa (León Felipe), ja abans de l'exili --el 20 de març de 1937 li va organitzar un homenatge a Barcelona durant la seva visita al Principat de Catalunya--, en 1963 ordenà i publicà les seves Obras Completas i va escriure diversos assaigs sobre aquest poeta.

També fou molt amic de Senya Fléchine, a qui considerava «el Dostoievski de la fotografia moderna mexicana».

Destacà com a articulista i escriptor i podem trobar textos seus en nombroses publicacions, com ara Acción Social Obrera, Ágora, Alba Roja, La Antorcha, Azor, Cultura Obrera, Estudios, Ética, Generación Consciente, Hoy, Iniciales, Inquietudes, Luz, La Novela Cinegráfica, Nuevo Aragón, Panorama del Teatro en Mexico, Popular Film, Orbe, Primer Plano, El Productor, ¡Rebelión!, Redención, Revista de América, La Revista Blanca, Solidaridad Obrera, Suplemento de Tierra y Libertad, Tierra y Libertad, La Última Hora, Voluntad i altres.