Víctor Blanco Noguero

Víctor Blanco Noguero (1938)

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 13 de maig de 1901 neix al Campell (Llitera) el mestre anarquista i anarcosindicalista Víctor Blanco Noguero

Membre del CENU i del Consell Nacional d'Infància Evacuada, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser internat en diversos camps de concentració. Posteriorment va ser enviat a una Companyia de Treballadors Estrangers i destinat a la Companyia de Mines de La Grand Comba

Víctor Blanco Noguero: El 13 de maig de 1901 neix al Campell (Llitera, Franja de Ponent) el mestre anarquista i anarcosindicalista Víctor Blanco Noguero. La seva mare es deia Francisca Noguero Bosch. El seu pare, Joaquín Blanco Caset, era un petit propietari agrícola que durant la Primera República formà part de grups anticlericals i antimonàrquics partidaris de l'ensenyament laic.

Quan tenia 16 anys Víctor Blanco emigrà a Barcelona, on esdevingué mestre titulat i seguidor de la pedagogia de Francesc Ferrer i Guàrdia.

En 1931, amb la proclamació de la República, retornà al Campell i des de l'1 de gener de 1932 fou mestre racionalista de l'EscolaFerrer i Guàrdia, sucursal del Liceu Escolar de Lleida (l'Horta de Lleida. Segre, Terres de Ponent), que els obrers del Sindicat Agrícola de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) havien creat, fent classes diürnes als infants i nocturnes als adults.

Al seu poble conegué Julia Ardanuy Sallan, militant anarcosindicalista que esdevingué la seva companya.

Arran de la insurrecció llibertària del proletariat de desembre de 1933, va ser detingut i empresonat a Chaca (Chacetania, Osca, Aragó); jutjat, va ser condemnat a 10 anys de presó.

Després d'una amnistia, el maig de 1934 va ser alliberat de la presó penal del Castell de Chichilla de Montearagón (Monte Ibérico - Corredor de Almansa, La Mancha de Montearagón, La Mancha, Albacete, Castella) i reprengué la seva tasca pedagògica al Campell.

Arran de l'aixecament militar feixista de juliol de 1936, presidí l'Assemblea General d'Habitants que portà a terme la col·lectivització local.

A finals d'agost de 1936 va ser cridat a Barcelona per Joan Puig Elías perquè s'integrés en el Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) i dirigís una colònia infantil al front d'Aragó.

En 1937 va ser nomenat secretari de la seva Secció de Mestres del CENU i en 1938 conseller d'Economia del Consell Nacional d'Infància Evacuada (CNIE), que s'encarregava d'administrar les colònies infantils.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser internat en diversos camps de concentració. Posteriorment va ser enviat a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) i destinat a la Companyia de Mines de La Grand Comba (Gard, Occitània).

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'establí a Champclauson (La Grand Comba, Gard, Occitània), on en 1946 va ser nomenat secretari de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili.

Treballà de delineant i al final de la seva vida milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Versalles (Yvelines, Illa de França).

Víctor Blanco Noguero va morir d'una crisi cardíaca el 7 d'abril --algunes fonts citen erròniament el 5 d'abril-- de 1975 a l'Hospital Richaud de Versalles i va ser enterrat dos dies després.

Conreà la poesia i deixà inèdites unes memòries, que van ser publicades en apèndix en 1977 en la reedició del llibre d'Agustín Souchy Bauer, de 1937, Entre los campesinos de Aragón. El comunismo libertario en las comarcas liberadas (Tusquets Editores, Barcelona 1977).

La seva germana, María Blanco Noguero, també va ser militant llibertària.