Nord-est Llibertari: Vicente Tello

dimecres, 13 de maig del 2020

Vicente Tello

Necrològica de Vicente Tello apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 28 de maig de 1985

Necrològica de Vicente Tello apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 28 de maig de 1985

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 13 de maig de 1985 mor a Galhac (Tarn) l'anarcosindicalista Vicente Tello. Havia nascut cap el 1912 a Calanda (Baix Aragó)

El 10 de febrer de 1939, en el decurs de la Retirada republicana, creuà el pont internacional a Puigcerdà amb les restes de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (la Columna Durruti militaritzada), comandada per Ricard Sanz, però en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix. Patí el mateix destí que els seus companys de columna --internat primer a La Tor de Querol i a Montlluís --, després va ser internat al camp de concentració de Vernet d'Arièja

Vicente Tello: El 13 de maig de 1985 mor a Galhac (Tarn, Occitània) l'anarcosindicalista Vicente Tello. Havia nascut cap el 1912 a Calanda (Baix Aragó, Terol, Aragó).

Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), lluità com a milicià en la «Columna Durruti» al front de Madrid (Castella la Nova) i, després de la militarització de les milícies amb la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.

El 10 de febrer de 1939, en el decurs de la Retirada republicana, creuà el pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya) amb les restes de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (la Columna Durruti militaritzada), comandada per Ricard Sanz, però en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya). Patí el mateix destí que els seus companys de columna --internat primer a La Tor de Querol (Alta Cerdanya) i a Montlluís (Conflent)--, després va ser internat al camp de concentració de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània).

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista milità, amb la seva companya, María Carvó López, en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Galhac.

Vicente Tello va morir el 13 de maig de 1985 a Galhac.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...