Necrològica de Pere Oró Ricart apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 2 de gener de 1972
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 27 de juny de 2015 es va publicar a Nord-est llibertari la memòria de l'activista anarquista Pere Oró Ricart amb motiu de la efemèrides de la seva defunció el 27 de juny de 1971 a l'exili. Únicament es donava l'any del seu naixement, en 1893, sense saber el dia ni el mes, a més, en comptes de la localitat natal, el municipi de Garrigàs, a l'Alt Empordà, concretament al seu veïnat d'Arenys d'Empordà, a la riba esquerra del riu Fluvià, es deia Alcanó, al Segrià
--
El 25 de maig de 1893 neix a Arenys d'Empordà (Garrigàs, Baix Fluvià) --algunes fonts citen erròniament Alcanó (Segrià)-- l'activista anarquista i anarcosindicalista Pere Oró Ricart
A finals de la monarquia d'Alfons XIII, quan purgava la seva pena perpètua al penal que aleshores hi havia al castell de Sant Ferran de Figueres, protagonitzà una fugaç fugida que fou avortada pel Sometent. Finalment, fou alliberat amb l'arribada de la República
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí d'internament en els camps de concentració d'Argelers de la Marenda, Bram () i Gurs). Després fou destinat a les Companyies de Treballadors Estrangers per realitzar tasques agrícoles
Pere Oró Ricart: El 25 de maig de 1893 neix a Arenys d'Empordà (Garrigàs, Baix Fluvià, Alt Empordà) --algunes fonts citen erròniament Alcanó (Segrià, Terres de Ponent)-- l'activista anarquista i anarcosindicalista Pere Oró Ricart. El seu pare es deia Josep Oró i la seva mare, Maria Ricart.
Començà a treballar com a calderer i metal·lúrgic a Sabadell (Vallès Oriental), on pertanyia al Sindicat d'Oficis Diversos de la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Durant la vaga revolucionària de 1917, va ser un dels protagonistes de la lluita a les barricades sabadellenques i per això va haver de fugir cap a l'hexàgon francès, i a Bèlgica després, estats dels que fou expulsat per les seves activitats llibertàries.
De tornada al Principat de Catalunya, es va integrar en els grups anarquistes d'acció a Barcelona que combatien el pistolerisme patronal i en els grups d'expropiació econòmica.
L'agost de 1923 fou detingut amb Josep Espuñes Bach per la mort de l'agent del cos de vigilància Jesús Fernández Alegria, però fou alliberat per manca de proves.
Dies després, el 29 d'agost, fou ferit de bala durant una expropiació revolucionària al despatx de la indústria farinera de Pere Salisachs a Barcelona, on resultà malferit de mort Pere Vilalta Gras --gerent i caixer de l'entitat; republicà, era corresponsal a Barcelona d'ElMotín i amic íntim de José Nakens-- i 10 persones més --entre elles el caporal de la Guàrdia Civil Salvador Galeoto-- durant el tiroteig de la fugida del grup, format, com a mínim, per Joaquim Pons Dílmer (Ramon Peris Llansà o El Americà), Enrique Alvareda Miró, Amadeo Sanmartín Suñé, Vicente Martín Fernández i Manuel González Serrano (Bautista Peroni), que van ser detinguts i jutjats --Antonio Dehesa Bayona i Ricardo Sanz García, van ser arrestats i processats, però finalment alliberats per manca de proves--.
Des de la presó signà la «Carta abierta a los camaradas anarquistas», publicada el març de 1925 en La Protesta i en Solidaridad Proletaria, on criticava la manca d'acció revolucionària dels sectors més sindicalistes de la CNT-AIT, tenint en compte que en teoria era una organització sindicalista revolucionària.
El juny de 1926 fou processat per un delicte de «lesa majestat» per insultar el rei d'Espanya a crits a la seva cel·la.
Finalment, després de més de tres anys, els membres empresonats d'aquest grup anarquista d'acció foren jutjats els dies 10 i 11 de gener de 1927 per l'assalt a l'empresa Salisachs i condemnats a cadena perpètua, a indemnitzar la família de la víctima i al reintegrament de la quantitat furtada.
Quan purgava la pena al penal que aleshores hi havia al castell de Sant Ferran de Figueres (Alt Empordà), protagonitzà una fugaç fugida que fou avortada pel Sometent.
Alliberat amb la proclamació de la República d'abril de 1931, trobà feina a Barcelona i s'afilià al Sindicat Fabril, Ram de l'Aigua de la CNT-AIT.
Durant la Guerra Civil, lluità a la Secció d'Artilleria «Sacco y Vanzetti» de la Columna «Tierra y Libertad».
Ferit durant l'atac a Toledo (Toledo, Castella la Nova), retornà al Principat de Catalunya i es féu càrrec de la col·lectivitat de la masia de Cordelles (Montserratí, Esparreguera, Baix Llobregat) i la de Cerdanyola del Vallès (Àrea Metropolitana de Barcelona, Vallès Occidental).
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí d'internament en els camps de concentració d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló), Bram (Aude, Occitània) i Gurs (Bearn, Gascunya, Pirineus Atlàntics, Nova Aquitània, Occitània). Després fou destinat a les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE) per realitzar tasques agrícoles. Participà en la fundació de la CNT-AIT en l'Exili a Aush (Gers, Gascunya, Occitània), organització en la qual milità fins a la seva mort.
La seva companya fou Manuela Torres Motis.
Pere Oró Ricat va morir el 27 de juny de 1971 a Aush.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada