divendres, 15 de maig del 2020

Nicolás Mallo Fernández

Nicolás Mallo Fernández

Nicolás Mallo Fernández



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 15 de maig de 1915 neix a A Coruña l'anarquista i anarcosindicalista Nicolás Mallo Fernández

En el decurs de la Retirada republicana de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i a finals d'aquell amb marxà amb José Ledo a Amèrica (República Dominicana, Cuba i Mèxic). A finals de 1945 retornà a l'hexàgon francès. Fou responsable de la Direcció General de Muntanyes i Boscos del Govern de la República Espanyola en l'Exili

Nicolás Mallo Fernández: El 15 de maig de 1915 neix a A Coruña (A Coruña, A Coruña, Galícia) l'anarquista i anarcosindicalista Nicolás Mallo Fernández. L'estiu de 1936, quan esclatà la guerra, fugí de Galícia i s'establí a Astúries.

En el decurs de la Retirada republicana de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i a finals d'aquell amb marxà amb José Ledo a Amèrica (República Dominicana, Cuba i Mèxic). A finals de 1945 retornà a l'hexàgon francès.

Acostat al corrent col·laboracionista de la Confederació Nacional del Treball (CNT) amb el Govern de la República Espanyola en l'Exili. Quan l'anarcosindicalista José Expósito Leiva va ser ministre del govern de José Giral Pereira de la República Espanyola en l'Exili, s'encarregà a París (Illa de França) de la Direcció General de Muntanyes i Boscos.

Gairebé de seguit marxà a Madrid (Castella la Nova) per reforçar el clandestí Comitè Peninsular de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL Interior) dels anomenats «col·laboracionistes», al qual representà el març de 1946 en el Comitè Nacional de la CNT Interior, col·laboracionista amb el Govern de la República Espanyola en l'Exili.

El març de 1947 assistí a Madrid al clandestí cenetista col·laboracionista Ple de Regionals i el 24 d'aquell mes va ser detingut quan viatjava amb tren per lliurar documentació orgànica del congrés a les regionals col·laboracionistes d'Astúries i de Galícia.

Jutjat, va ser condemnat a 30 anys de presó i fou tancat a la penitenciaria valenciana de Sant Miquel dels Reis, on en 1958 encara romania malalt de tuberculosi òssia.

L'estiu de 1965 s'acostà al sector cincpuntista i en 1967 va ser nomenat secretari per a l'Exteriordel Comitè Nacional de la CNT (cincpuntista) encapçalat per Francisco Royano Fernández. Cal recordar que els pactes establerts entre el Sindicat Vertical/CNS del franquisme i un sector procedent de la CNT (Interior i Exili) escindida. Rep el seu nom d'un pacte en què es formulaven cinc punts d'acord i que va ser signat entre juny i juliol de 1965 per membres de la CNT de l'Interior, a títol individual, i representants de la Confederació Nacional de Sindicats, un organisme laboral verticalista oficial franquista. Al novembre d'aquest mateix any la premsa espanyola difonia des de la Dictadura el contingut d'aquests acords. Mentrestant, la signatura d'aquests acords va ser objecte d'un rebuig majoritari per part de la majoria de les regionals de la CNT-AIT de l'Interior.

Amb aquesta operació sindical el franquisme perseguia buidar de contingut a la CNT i aprofitar el prestigi històric d'aquesta entre els treballadors per legitimar les organitzacions del Sindicat Vertical/CNS. A més de Nicolás Mallo Fernández, entre els cincpuntistes més destacats hom pot enumerar Lorenzo Iñigo Granizo, Francisco Royano Fernández, Saturnino Carod i Sebastián Calvo, i posteriorment Enric Marco Nadal. Davant el rebuig majoritari entre els cenetistes (i de forma especial en l'exili) van ser detinguts els membres del Comitè Nacional de la CNT-AIT, el secretari de la qual era llavors Fidel Gorrón, que per primera vegada eren jutjats en la jurisdicció ordinària i no --com era habitual fins al moment en el franquisme-- per la militar (com a delicte de rebel·lió). Quelcom semblant al origen i estratègia governamental de les detencions del Comitè Nacional de la CNT-AIT amb Fidel Gorrón i posteriorment el Comitè Nacional amb Gerard Jacas el setembre de 1975, va ser l'ordre del ministre Martín Villa --el qual des del franquisme havia estat un dels principals impulsors del pacte del cinc punts en 1965-- de detenció a Barcelona de la militància anarquista reunida el matí del 30 de gener de 1977 en la Conferència Peninsular de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI-IFA Interior, amb Portugal) aprofitant l'estat d'excepció d'aquell moment. Detencions d'anarquistes que van correspondre en la pugna interna de la CNT sobre l'aplicació dels seus principis, tàctiques i finalitats, on el cincpuntisme estava dins de la CNS, amb càrrecs importants, essent una militància ben vista pel govern Suárez - Martín Villa que ja havia pactat unes properes eleccions monàrquiques legislatives amb Santiago Carrillo, Felipe González i Jordi Pujol. Davant el fracàs del sector cincpuntista per controlar la majoria cenetista, aleshores Suárez i Martín Villa van optar per potenciar Comissions Obreres (CCOO), Unió General de Treballadors (UGT) i Unió Sindical Obrera (USO), mentre la CNT-AIT queia en decadència i un munt s'escissions (CGT, SO, CNT i CNT-AIT), essent en 2020 la Confederació General del Treball la tercera força sindical de Catalunya, per darrera de CCOO i UGT, que perden pes obrer a causa de ser simples gestories laborals al servei de fer perdurar el sistema capitalista en un moment de gran depressió econòmica.    

Després de la mort del dictador Francisco Franco, ben igual que altres antics confederals, col·laborà en la fundació, el 20 d'octubre de 1978, de la Unió Democràtica de Pensionistes (UDP), creada per assessorar els jubilats i pensionistes dels diversos règims de la Seguretat Social i on desenvolupà diversos càrrecs, com ara secretari de Premsa i de Relacions Públiques i vicepresident; des de 1984 i fins a la seva mort ocupà el càrrec de president de la UDP.

L'abril de 1992 el Govern espanyol li concedí la Medalla al Mèrit en el Treball en la seva categoria d'or.

Nicolás Mallo Fernández va morir el 26 de juliol de 1994 a Madrid. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada