Necrològica de Miguel Jiménez-Herrero Gargallo apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 15 de febrer de 1983
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 6 de maig de 1899 neix a Saragossa l'anarquista i anarcosindicalista Miguel Jiménez-Herrero Gargallo
Durant els anys de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera formar part del grup que a l'entorn de Manuel Buenacasa Tomeo publicava a Blanes el periòdic El Productor
Més endavant col·laborà en nombroses publicacions llibertàries, com ara Acción Social Obrera (Guíxols), ¡Despertad, Prismas (Besièrs), El Productor (Blanes), El Sembrador, Solidaridad Obrera, El Vidrio, Suplemento de Tierra y Libertad i altres publicacions
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i s'establí primer a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) i després a París
Miguel Jiménez-Herrero Gargallo: El 6 de maig --segons algunes fonts erròniament el 5 d'abril o el 5 de maig-- de 1899 neix a Saragossa (Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Miguel Jiménez-Herrero Gargallo. El seu pare es deia Miguel Jiménez-Herrero i la seva mare, Monica Gargallo.
Impressor de professió, milità en el Sindicat d'Arts Gràfiques de Barcelona de la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Durant els anys de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera formar part del grup que a l'entorn de Manuel Buenacasa Tomeo publicava a Blanes (la Selva marítima, la Selva) el periòdic El Productor.
En 1923 va ser nomenat secretari del Comitè Nacional de la Federació de Grups Anarquistes d'Espanya (FGAE) i entre el 24 i el 25 de juliol 1927 participà en la conferència fundacional de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), celebrada a València (l'Horta de València, País Valencià), on obrí la sessió inaugural presentant un informe de gestió sobre l'activitat reorganitzadora que havia portat ha terme.
Entre 1927 i 1928 col·laborà en la revista Prismas, publicada a Besièrs (Erau, Occitània), òrgan oficiós dels anarquistes de nacionalitat espanyola establerts a l'hexàgon francès, i des d'on defensà la necessitat que els anarquistes s'afiliessin a la CNT-AIT amb la finalitat d'eliminar el «desviacionisme» sindicalista i anarcosindicalista més allunyat de l'estratègia social revolucionària vers el Comunisme llibertari.
El desembre de 1928 fou un dels responsables del grup «Solidaridad», iniciativa engegada per Ángel Pestaña Núñez per tal de reagrupar tots els sectors confederals sense distinció.
En aquesta època col·laborà en nombroses publicacions llibertàries, com ara Acción Social Obrera (de Guíxols, Vall d'Aro, Baix Empordà), ¡Despertad, Prismas (Besièrs), El Productor (de Blanes), El Sembrador, Solidaridad Obrera, El Vidrio, Suplemento de Tierra y Libertad i altres publicacions.
En 1935 fou un dels redactors del periòdic barceloní Liberación.
Quan el cop militar feixista de juliol de 1936, treballava com a mestre racionalista a l'Ateneu Llibertari del barri del Carmel de Barcelona.
Després marxà cap a Aragó i entre octubre i desembre de 1936 fou conseller d'Informació i Propaganda del Consell d'Aragó, i el desembre de 1936 passà a ocupar la secretaria de la Delegació i Presidència del Consell d'Aragó, fins a la seva dissolució manu militari per les tropes de la reacció republicana burgesa i stalinista, encapçalades per Enrique Líster Forján el juliol de 1937.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i s'establí primer a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) i després a París (Illa de França).
A l'exili fou un dels majors representants de la tendència dita «apolítica» o «apolítica» del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) en l'Exili, enfrontada a l'anomenada tendència «circumstancialista» o «política». Així, que fins a la unificació cenetista milità en la CNT-AIT en l'Exili en comptes de la dita Pro CNT Interior, que participava en els governs de la República Espanyola en l'Exili.
En aquests anys col·laborà en Atalaya, CNT, Espoir, Le Combat Syndicaliste, Solidaridad Obrera, Umbral i altres publicacions.
Fou el company de l'anarcosindicalista María Ascaso Budría --cosina dels germans Ascaso Abadía--, amb qui tingué un fill, Miguel Jiménez Ascaso, que va ser un destacat militant de les Joventuts Llibertàries.
Miguel Jiménez-Herrero Gargallo va morir el 13 de gener de 1983 al seu domicili d'Arnouville-lès-Gonesse (actual Arnouville, Val-d'Oise, Illa de França) d'una crisi cardíaca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada