Mariano Montes Mantilla

Necrològica de Mariano Montes Mantilla apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 18 de novembre de 1979

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 14 de maig de 1913 neix a Areños (La Pernía, Montaña Palentina) l'anarcosindicalista Mariano Montes Mantilla

El 10 de febrer de 1939 passà la frontera de la Cerdanya amb el que quedava de la 26 Divisió, comandada per Ricard Sanz, i va ser internat a la Tor de Querol i tot seguit  al Fort de Montlluís, des d'on fou internat al camp de concentració de Vernet d'Arièja i després al de Sètfonts. El novembre de 1939 va ser enrolat en una Companyia de Treballadors Estrangers i enviat a les mines de La Grand Comba, on treballà durant molts d'anys de miner al Pou Ricard i milità a la CNT-AIT en l'Exili

Mariano Montes Mantilla: El 14 de maig de 1913 neix a Areños (La Pernía, Montaña Palentina, Palència, Castella la Vella) l'anarcosindicalista Mariano Montes Mantilla --el segon llinatge citat a vegades erròniament com Montilla--. El seu pare es deia José Montes i la seva mare, Catalina Mantilla. Quan encara era un infant emigrà amb els seus pares a Catalunya.

De molt jove començà a treballar a les mines de Fígols (Berguedà) i s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).

Arran del cop militar feixista de juliol de 1936, s'enrolà com a milicià en una centúria de la «Columna Durruti». Després de la militarització de les milícies fou un dels responsables de la 119 Brigada Mixta de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola i participà en els combats a Aragó i a Catalunya.

El 10 de febrer de 1939 passà la frontera de la Cerdanya amb el que quedava de la 26 Divisió, comandada per Ricard Sanz, i va ser internat a la Tor de Querol (Alta Cerdanya) i tot seguit  al Fort de Montlluís (Conflent), des d'on fou internat al camp de concentració de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània) i després al de Sètfonts (Tarn i Garona, Occitània). El novembre de 1939 va ser enrolat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) i enviat a les mines de La Grand Comba (Gard, Occitània), on treballà durant molts d'anys de miner al Pou Ricard.

Durant l'Ocupació alemanya participà en l'organització clandestina de la CNT-AIT.

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista continuà militant en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de la Grand Comba, de la qual va ser en diferents ocasions membre de la seva comissió i de la comissió de relacions de l'Erau-Gard-Losera.

Un cop retirat per malaltia, amb una silicosi del 100 per 100, s'establí amb la seva companya, Antonia Teresa Martí, i les seves dues filles, Catalina i María Teresa, a Mazac (Sent Privat dels Vièlhs, Gard, Occitània).

Mariano Montes Mantilla va morir el 19 d'abril de 1979 a l'Hospital de Montpelhièr (Erau, Occitània) i va ser enterrat dos dies després al cementiri de Mazac.