Luis Pintado Ochoa

Necrològica de Luis Pintado Ochoa apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 15 de gener de 1991

--

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 15 de maig de 1990 mor a Lo Mont de Marsan (Las Lanas) l'anarquista, anarcosindicalista i resistent antifranquista Luis Pintado Ochoa. Havia nascut cap el 1918 a Barcelona

El 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera del Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (la «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix. Patí el mateix destí que els seus companys de columna --internat a La Tor de Querol (Alta Cerdanya), al castell de Montlluís--, essent finalment internat als camps de concentració de Sètfonts, Bram i la platja d'Argelers de la Marenda. Posteriorment , però el seu caràcter rebel i les ses contínues protestes contra la mala nutrició que patien els treballadors implicaren el seu destí a una companyia disciplinària a Briva la Galharda (Corresa)

Durant l'Ocupació va ser internat en un camp de treball dels alemanys a Hennebont, a Bretanya, del que escapà, però en 1943 va ser detingut per la policia del Govern de Vichy i reclòs a la presó de Lo Mont, fins que fou alliberat per la Resistència

Luis Pintado Ochoa: El 15 de maig de 1990 mor a Lo Mont de Marsans (Las Lanas, Nova Aquitània, Occitània) l'anarquista, anarcosindicalista i resistent antifranquista Luis Pintado Ochoa, que va fer servir el pseudònim Helios Bolgas. Havia nascut cap el 1918 a Barcelona.

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 s'enrolà com a milicià en la «Columna Durruti», amb la qual va lluitar com a 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola fins el pas de la frontera per la Cerdanya.

El 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera del Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (la «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya). Patí el mateix destí que els seus companys de columna --internat a La Tor de Querol (Alta Cerdanya), el castell de Montlluís (Conflent--, essent finalment internat als camps de concentració de Sètfonts (Tarn i Garona, Occitània), Bram (Aude, Occitània) i la platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló). Posteriorment va ser enviat a la 139 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), però el seu caràcter rebel i les ses contínues protestes contra la mala nutrició que patien els treballadors implicaren el seu destí a una companyia disciplinària a Briva la Galharda (Corresa, Llemosí, Nova Aquitània, Occitània).

Durant l'Ocupació va ser internat en un camp de treball dels alemanys a Hennebont (Ar Mor-Bihan, Bretanya). Amb un altre company, Juan López, aconseguí evadir-se i arribar a Lo Mont de Marsan, on, gràcies al seu coneixement de l'alemany, pogué falsificar salconduits de la Kommandantur, permetent així salvar la vida de companys detinguts per la Gestapo.

En 1943 va ser detingut per la policia del Govern de Vichy i reclòs a la presó de Lo Mont de Marsan, d'on no va poder sortir fins que la població fos alliberada per la Resistència.

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista col·laborà, sota el pseudònim Helios Bolgas, en Ruta, òrgan de les Joventuts Llibertàries, i organitzà una petita escola d'Esperanto.

En 1947, per reforçar la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL de l'Interior), vinculades al Moviment Llibertari Espanyol a l'Exili, passà a la Península, però en 1948 va ser detingut a Madrid (Castella la Nova), juntament amb altres membres del Comitè Peninsular de l'FIJL.

Jutjat per les autoritats franquistes, va ser condemnat a una llarga pena i enviat al penal d'El Dueso (Santoña, Cantàbria) i a altres presons.

En 1959, després de més de 10 anys empresonat, vaser posat en llibertat provisional i retornà a l'hexàgon francès, on les autoritats de la República francesa li van assignar la residència a Puèi Domat (Alvèrnia, Occitània). Luis Pintado Ochoa va morir el 15 de maig de 1990 a Lo Mont de Marsan i deixà el seu cos a la ciència.