Luigi Krizai (Luigi Crisai)

Luigi krisai

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 21 de maig de 1902 neix a Pujl-Pola (Ístria, actualment Croàcia) l'anarquista Luigi Krizai, més conegut com Luigi Crisai

Establert en 1931 a Tolosa de Llenguadoc, quan esclatà la Guerra Civil en 1936 vingué com a voluntari a Barcelona passant la frontera del Pirineu Oriental des de la Catalunya Nord. Com a milicià, entrà a formar part de la primera columna italiana formada per militants anarquistes i membres del partit «Giustizia e Libertà», la qual s'enquadrà en la «Columna Ascaso» i fou destinada al front d'Aragó

Luigi Krizai (Luigi Crisai): El 21 de maig de 1902 neix a Pujl-Pola (Ístria, actualment Croàcia) l'anarquista Luigi Krizai, més conegut com Luigi Crisai.

Durant la postguerra mundial s'adherí al grup de joves anarquistes italians i eslaus del sud de Pujl-Pola, els quals s'hagueren d'enfrontar en diverses ocasions amb els escamots  feixistes italians.

En 1927, arran d'un decret feixista italià, el seu llinatge es va llatinitzar pel de Crisai.

Sense feina, en 1931 emigrà a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), on s'integrà en grups llibertaris i antifeixistes.

Quan esclatà la Guerra Civil vingué com a voluntari a Barcelona passant la frontera del Pirineu Oriental des de la Catalunya Nord. Com a milicià, entrà a formar part de la primera columna italiana formada per militants anarquistes i membres del partit «Giustizia e Libertà», la qual s'enquadrà en la «Columna Ascaso» i fou destinada al front d'Aragó.

La «Columna Ascaso» va ser la tercera columna miliciana organitzada a Barcelona. Va sortir cap al front d'Aragó el 25 de juliol amb 2.000 milicians. Comptava amb 4 o 6 metralladores i 3 o 4 camions blindats («tiznaos») transformats en una metal·lúrgica de Gavà (Castell i Baronia d'Eramprunyà, Baix Llobregat). A la columna Ascaso es van incorporar els grups internacionals «Giustizia e Libertá» i el «Batalló de la Mort o Centúria Malatesta». Estava situada en el sector d'Osca, i la dirigien entre Cristóbal Alvaldetrecu, Gregorio Jover Cortés i Domingo Ascaso Abadía. La «Columna Ascaso», arriba a Barbastro (Somontano de Barbastro, Osca) cap al 27 de juliol, on es va trobar amb el coronel Villalba i el tinent coronel González Morales, que eren els caps de les restes del Regiment de Barbastro, d'uns 350 homes, que s'havia mantingut fidel a la República. El coronel Villalba s'havia quedat estacionat en Barbastro esperant instruccions o reforços republicans. Aquests reforços van arribar amb la columna anarcosindicalista Ascaso, quedant aquests militars com a part de la columna. Aviat van començar les operacions de cèrcol a Uesca (Plana de Uesca, Osca, Aragó), prenent Sietemo (Plana de Uesca, Osca, Aragó), que es perdria després de nou. En aquest sector la lluita va ser intensa, com la batalla de Monte Pelado (Almudébar, La Violada, Plana de Uesca, Osca, Aragó), estant envoltada Uesca per tres columnes (d'uns 7000 milicians en total, a l'agost). Aquesta situació sembraria dubtes sobre la lleialtat del coronel Villalba, molt criticat tant per les forces de la CNT-AIT i per les del POUM, i únicament defensat pel PSUC/PCE. Més tard, aquest seria traslladat a Màlaga (Málaga - Costa del Sol/Metropolitana de Málaga, Màlaga, Andalusia) on se li donaria el comandament. Després de la derrota de la Batalla de Màlaga, seria durament atacat també pels stalinistes. La columna va participar en diferents combats, especialment en l'ofensiva d'Uesca i en la batalla de Monte Pelado, del 28 d'agost. En aquesta van participar uns 1200 italians i 800 milicians autòctons (2.000 en total), que van sofrir grans baixes. Van conquistar la posició però això no va portar a la presa d'Uesca. Entre els participants en la columna estaria Josep Lluís i Facerias, més tard conegut com un dels maquis llibertaris a Catalunya entre 1945 i 1953.

La columna es seria coneguda per incloure grups de combatents internacionals. Entre ells estava el Grup Internacional "Eric Mühsam" d'alemanys anarquistes del grup DAS (Deutsche Anarcho-Syndicalisten). També, van formar una centúria els alemanys d'origen marxista (vinguts per l'Olimpíada Popular), que dirigia Hans Beimler. També van participar internacionals italians en la columna. En un primer moment s'integrarien en la columna els republicans liberals radicals socialistes de la columna coneguda com a Giustiza e Libertà, Batalló Matteotti o Columna italiana, liderada per Carlo Rosselli i Fausco Falschi. Els anarquistes italians, per la seva banda, van formar l'anomenat Batalló de la Mort o Centúria Malatesta que va ser una columna anarquista internacional molt espectacular. Formada per italians exiliats a l'hexàgon francès, van causar una gran impressió en la seva desfilada per Barcelona, organitzat el 3 de març de 1937, a causa dels seus uniformes negres, amb tíbies i calaveres, d'aparença paramilitar. Segons Vicenç Guarner [Cataluña en la Guerra de España, Editorial Guillermo del Toro (1975)], el Batalló de la Mort va ser entrenat en una masia de Sant Adrià del Besòs (Barcelonès Nord) i que va ser equipat i finançat per la Generalitat de Catalunya a petició de Diego Abad de Santillán i manat per Camillo Berneri, Candido Testa i Fausto Nitti. Van entrar en batalla amb mal peu, sent derrotats a Almudévar, el poble precisament dels Ascaso, i Mont-Albán (Cuencas Mineral, Terol, Aragó). I, en l'assalt a l'ermita de Santa Quiteria, van resultar pràcticament aniquilats. Guarner indica que les restes del batalló es van reincorporar a la «Columna Ascaso» i uns altres van travessar la frontera del Prineu. No obstant això uns altres, com els internacionals del Giustiza e Libertà van acabar en la Brigada Garibaldi de les Brigades Internacionals. Per ser militaritzada la «Columna Ascaso», juntament amb la columna Los Aguiluchos i la Columna Rojo y Negro es converteixen en Regiments, i la Columna Durruti i la 19 de Juliol en brigades mixtes, com també faria el Regiment Rojo y Negro. Entre les tres totalitzarien uns 7.000 combatents. Després de la militarització, la columna es va convertir en la 28 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, que tenia les brigades 125, 126 i 127 i estava a càrrec de Gregorio Jover, que va ser partidari de la militarització. Miguel García Vivancos, de la columna Los Aguiluchos manaria la 125a Brigada Mixta, i Máximo Franco la Brigada 127. La Divisió participaria en l'ofensiva de juny sobre Uesca. A l'any següent estaria en la batalla de Terol (Comunidad de aldeas de Teruel, Terol, Aragó), passant després de la batalla a la zona de l'Alfambra (Comunidad de aldeas de Teruel, Terol, Aragó). En enfonsar-se el front d'Aragó quedaria a la zona centro peninsular i es va desbandar en març de 1938 amb el trencament del front aragonès pels franquistes. A l'agost de 1938 passaria a Extremadura, aquesta vegada al comandament del major de milícies Andrés García. Participaria en la batalla d'Extremadura de 1938 i en la batalla de Peñaroya (Peñarroya-Pueblonuevo del Terrible, Valle del Guadiato, Còrdova, Andalusia) o de Valsequillo (Valle del Guadiato, Còrdova, Andalusia) iniciada entre les províncies de Còrdova i Badajoz per l'Exèrcit Popular de la República Espanyola el 5 de gener de 1939.

Luigi Krisai el 28 d'agost de 1936 participà en els combats de Monte Pelado i durant la tardor en la defensa de Tardienta (Monegros, Osca, Aragó).

El 24 de novembre de 1936 a Almudébar Luigi Krisai participà en l'atac amb granades a l'estació ferroviària i, cegat per l'explosió d'una bomba, va ser capturat per les tropes franquistes i executat immediatament.

Luigi Krisai va morir aquell dia com molts altres companys seus: André Cauderay, Vittorio Golinelli, Natale Cozzucoli, Giuseppe Livolsi, Filippo Pagani, Corrado Silvestrini i altres.