La Generalitat de Catalunya obre una base de dades de més de 9.000 deportats de nacionalitat espanyola als camps nazis
Un buscador permet consultar la informació bàsica dels presoners, entre els quals hi ha 2.000 catalans, i saber què els va passar
El cas del deportat Miquel Costa i Saló, veí de l'Escala i nat a Albons
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Albons (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d'Empúries) 11/05/2020.- Ara, coincidint amb els 75 anys de l'alliberament dels camps nazis, la Generalitat de Catalunya ha obert una base de dades de més de 9.000 deportats de nacionalitat espanyola als camps nazis. Un buscador permet consultar la informació bàsica dels presoners, entre els quals hi ha 2.000 catalans, i saber què els va passar. Es troba a la pàgina web del Memorial Democràtic de la Generalitat. El cercador permet rastrejar els presos i preses per lloc i data de naixement i de defunció, per lloc d'internament, i per camp o subcamp.
Segons ha informat el Departament de Justícia de la Generalitat, el cens, que, destaca, suposa la major base de dades de deportats d'Espanya, és resultat d'un projecte de recerca dut a terme pel Memorial Democràtic en col·laboració amb Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i que es publica coincidint amb el 75 aniversari de l'alliberament del camp nazi de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria), el 5 de maig.
A través de la base de dades, es pot obtenir informació sobre l'estada dels presoners als camps nazis, però també la seva trajectòria prèvia i posterior a l'alliberament, la qual cosa permet reconstruir-ne les biografies.
El cens permet fer cerques per municipis o cerques creuades, per saber, per exemple, quantes persones d'una població concreta van ser deportades als camps nazis o quants veïns d'una determinada localitat van morir en cadascun dels camps de concentració del nazisme.
El cercador inclou mapes dels camps de concentració i d'extermini nazis, informació bibliogràfica i altres recursos, com la xarxa de museus i centres de memòria de l'Holocaust i la deportació al món --el Yad Vashem, el centre Topografia del Terror de Berlín o la Casa d'Anna Frank a Amsterdam.
També es poden trobar camps de concentració francesos, companyies de treballadors estrangers, enclavaments on va lluitar la resistència francesa o llocs on els exiliats van ser detinguts.
Per confeccionar el cens, s'ha fet un buidatge dels arxius d'un bon nombre de camps nazis, entre els quals hi ha alguns dels més coneguts --Auschwitz, Bergen-Belsen, Buchenwald, Dachau, Flossenbürg, Gross-Rosen, Mauthausen, Mittelbau-Dora, Natzweiler, Neuengamme, Ravensbrück, Sachsenhausen, Stutthof i Treblinka-- i de la International Tracing Service de Bad Arolsen, Amical de Mauthausen i altres camps i la llista elaborada pel deportat Joan de Diego. També incorpora el cens informació procedent d'altres obres sobre la deportació, com el Livre Mémorial des Déportés de la Fondation pour la Mémoire de la Déportation i el Libro Memorial Españoles Deportados a los Campos Nazis 1940-1945, de Benito Bermejo i Sandra Chueca, així com de bibliografia especialitzada.
La base de dades s'actualitzarà constantment amb el resultat de noves investigacions i aviat incorporarà 200 registres nous que encara estan pendents de revisió.
La consellera de Justícia del Govern de la Generalitat, Ester Capella, ha destacat que la base de dades és producte d'un "treball de documentació ingent" i constitueix el cens més complet de l'Estat espanyol, tant pel nombre de registres com per la informació que els acompanyen. La publicació d'aquest cens és, segons Capella, "un deure i un acte de responsabilitat cap a les persones que van estar internades en aquells camps de concentració, la majoria compromeses amb la legalitat republicana que van haver de marxar a l'exili i, una vegada a França, van ser capturades pels nazis".
El BOE al passat estiu ja havia publicat el llistat de morts exiliats republicans en els camps nazis.
Miquel Costa i Saló, fill d'Albons, oblidat per l'Ajuntament d'aquest municipi
A l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries) des dels anys de la Transició hi ha un monument a aquestes víctimes del feixisme, inaugurat pel l'alcalde Rafel Bruguera i Batalla, acompanyat per l'alcalde anterior, Joan Pascual, i l'alcalde republicà en els anys 1937 i 1938, el militant llibertari Rafel Torres i Bofill, on periòdicament si celebren actes d'homenatge i memòria històrica. En canvi, al poble natal de Miquel Costa i Saló --era veí de l'Escala--, Albons (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d'Empúries), l'Ajuntament mai ha fet cap tipus d'homenatge a aquest paleta víctima dels camps nazis, ja que no hi ha cap espai a la seva memòria, ni una placa al seu nom. Miquel Costa és l'única víctima del nazisme que hi ha al municipi d'Albons.
Miquel Costa i Saló neix a Albons el 9 de novembre de 1901. Era fill de Pere Costa, de Can Rabós, i Francesca Saló, de Can Parlavà. El matrimoni va tenir deu fills i filles.
Comença a Albons l'ofici de paleta. Fa el servei militar obligatori al regiment de cavalleria d'Alcántara i es destinat a Melilla en la guerra del Rif. A la tornada del Rif es casa amb Miquela Torres i Bofill, de l'Escala, i passa a treballar en l'empresa familiar de paletes del seu sogre, Miquel Torres i Brugués, germana de l'esmentat Rafel Torres. L'estiu de 1929 neix la seva filla, Carme. En les eleccions legislatives de febrer de 1936 vota el Front d'Esquerres.
Amb l'escat de la Guerra Civil viu els canvis socials de l'Escala, essent elegit delegat de la Col·lectivitat de l'Edificació local, constituïda legalment el 21 de setembre de 1936 a partir d'una iniciativa del seu cunyat, també paleta, Rafel Torres i Bofill, que serà l'alcalde del Consell Municipal de la vila entre 1937 i 1938, quan marxà al front d'Urgell. Aleshores s'afilia sindicalment a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i també al col·lectiu de l'Escala de Joventuts Llibertàries sense ocupar cap càrrec orgànic en aquestes organitzacins.
El 1938 es reclutat per l'Exèrcit Popular de la República Espanyola i destinat a una brigada de fortificacions amb base en un mas d'Organyà (Alt Urgell).
En el decurs de la Retirada republicana de primers de febrer de 1939 aconsegueix veure la família, que estava amagada dels bombardejos al llogarret de Sobrestany (Torroella de Montgrí, Baix Ter, Baix Empordà), on hi tenia parents, abans de passar la frontera de l'Albera.
És internat al camp de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló) i durant la primavera d'aquell any, igual que altres refugiats de l'Escala, passa al camp número 2, dels tres que hi havia, d'Agde (Erau, Occitània).
La tardor de 1939 es traslladat al camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló (Costa Sorrenca, Plana del Rosselló, Rosselló).
A causa de l'edat no troba cap pagès patró que el reclami per treballar la terra ni cap empresa, ja que volen nois molt joves i l'oferta de mà d'obra exiliada és molt alta.
Per poder sortit de l'internament en els camps de concentració, descartada la Legió francesa, decideix enrolar-se en les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE) de l'Exèrcit francès, fent de cuiner en un batalló de treballadors estrangers que feien treball de fortificació de la denominasda Línea Maginot, al departament de Moselle (Lorena, Gran Est).
Esclata la Segona Guerra Mundial interimperialista i amb l'Ocupació l'Exèrcit alemany el fa presoner en el lloc de treball de la Línia Maginot i, amb el número 7461, es portat a Alemanya en el camp de tria de presoners Stalag 140.
Com que el govern franquista rebutja considerar de nacionalitat espanyola aquests treballadors de l'Exèrcit francès, es qualificat d'apàtrida i traslladat al camp de Mauthausen, primer de concentració i més endavant d'extermini nazi, on el feia treball d'esclau a les pedreres, tallers i obres d'edificació.
El novembre de 1943 va ser traslladat del camp de Mauthausen a Ebensee (Alta Àustria, Áustria) per a la construcció de túnels per construir-hi fàbriques subterrànies dels projectils V2, a la part sud del llac Traunsee, lloc turístic. Els V2 eren obra de l'oficial de les Waffen-SS Wernher Von Braun.
Els V2 el setembre de 1944 es van llançar contra la ciutat de Londres (Anglaterra) i la d'Anvers (Flandes).
Aquests camps de treball van rebre els noms secrets de Zement, on va estar internat Miquel Costa i Saló, Kalksteinwerke i Solvey.
Les dures condicions de treball van provocar 8745 morts.
L'abril de 1945 hi havia 18437 presoners.
El març de 1944 Miquel Costa va resultar ferit en una cama quan treballava de paleta i els SS van considerar que no estava apte pel treball, essent víctima d'una injecció de gasolina que li provocà la mort.
Segons el Comitè Internacional de la Creu Roja va morir el 27 de març de 1944 al camp Zement, depenent del de Mauthausen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada