Josep Robusté Parés, sotscomissari general de l'Exèrcit de Terra
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 2 de maig de 1900 neix a Valls el periodista i anarquista i destacat militant anarcosindicalista Josep Robusté i Parés
Detingut arrel d'una expropiació econòmica en una sala de jocs a Puègserguièr, junt amb els també anarquistes Vicente Barriendos, Josep Domènech, Josep Foix, José Tardes i Pere Torres, a la frontera de Cervera de la Marenda (Costa Vermella, Albera marítima, Rosselló), va ser processats i condemnat, igual que els seus companys, el 5 de maig de 1923 a Montpelhièr (Erau, Occitània) per l'Audiència d'Erau a diferents penes de presó tots cinc revolucionaris. Robusté fou condemnat a vuit anys de treballs forçats, va ser deportat a la Guaiana Francesa, on va romandre pres sis anys
Alliberat en 1931, retornà a Catalunya i entre altres activitats llibertàries participà aquell mateix any en un homenatge a Francesc Ferrer i Guàrdia a Girona
Durant tot el 1932 va fer mítings i conferències arreu de Catalunya i la Península (Badalona, Sant Feliu de Guíxols, Calonge, Sant Adrià de Besòs, Valls, Terrassa, Saragossa, Vilassar de Dalt, Puig-reig, Gironella, Colònia Rosal, Montblanc, Sabadell, Manresa, Castellvell, Valls, Badalona, Torrelló i altres localitats)
En 1933 va fer mítings i conferències a diverses poblacions (Pla de Cabra, Santa Coloma de Cervelló, Manlleu, Igualada, Santa Coloma de Queralt, Sallent, Manresa, Mataró, Alcoi i altres localitats)
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i el juliol d'aquell any pogué embarcar amb la seva companya, Ana Ventura Colomer (Anita), a bord del Mexique cap al port de Veracruz
Josep Robusté i Parés: El 2 de maig --algunes fonts citen erròniament l'1 de maig-- de 1900 neix a Valls (Alt Camp) el periodista i anarquista i destacat militant anarcosindicalista Josep Robusté i Parés, conegut com Xel i que va fer servir el pseudònim José Redena Mallet. El seu pare es deia Joan Robusté i la seva mare, Josepa Parés.
Fill d'una família carlista, en 1916 es traslladà a Barcelona i a l'any següent ja va ser desterrat a Uesca (Plana de Uesca, Aragó) per les seves activitats llibertàries.
En 1921 va ser enviat a fer el servei militar a Melilla (مليلة, Rif), però va fugir i es va refugiar a París (Illa de França), on treballà de comptable i es va integrar en els grups d'anarquistes exiliats.
Durant la nit del 16 al 17 de desembre de 1922, amb altres companys (Vicente Barriendos, Josep Domènech, Josep Foix, José Tardes i Pere Torres), assaltaren a mà armada la sala de jocs del Cafè du Balcon de Puègserguièr (Erau, Occitània) amb la finalitat de fer-se amb els diners del bacarà. En aquest atracament resultà mort David Ferrand, propietari de l'establiment, que sembla que va ser occit per una venjança, i ferit un dels jugadors.
Detinguts a la frontera de Cervera de la Marenda (Costa Vermella, Albera marítima, Rosselló), van ser processats i condemnats el 5 de maig de 1923 a Montpelhièr (Erau, Occitània) per l'Audiència d'Erau a diferents penes de presó. Condemnat a vuit anys de treballs forçats, va ser deportat a la Guaiana Francesa, on va romandre pres sis anys.
Retornà al Principat de Catalunya i l'abril de 1931 fou un dels fundadors del Sindicat de Treballadors Industrials de Valls, que posteriorment s'adherí a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), i va ser nomenat vicesecretari del Sindicat Únic de Valls i delegat al Comitè Regional de Catalunya de la CNT-AIT.
En aquesta època milità en diversos grups anarquistes i es relacionà força amb la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
Assistí com a membre del Comitè Regional de Catalunya al III Congrés de la CNT celebrat entre l'11 i el 16 de juny de 1931 a Madrid (Castella la Nova) i fou delegat suplent de Valls a la cenetista Conferència Regional de Catalunya que se celebrà entre maig i juny de 1931.
També fou delegat al cenetista Ple Regional de Catalunya d'agost de 1931 i el 3 d'agost d'aquell any intervingué en un míting pro presos.
En 1931 fou el delegat espanyol, amb Eusebi Carbó Carbó, Manuel Pérez Fernández i Ángel Pestaña Núñez, en el Congrés Internacional de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT), celebrat al Teatre Barbieri de Madrid.
El 30 d'agost d'aquell any participà en un míting a Barcelona.
El novembre de 1931 substituí Felipe Alaiz de Pablo en la direcció de Solidaridad Obrera.
En aquell 1931 va fer diverses conferències: «Los presidios de Francia» (10 de setembre, a l'Ateneu Federal de Barcelona), «Método y tácticas de la CNT» (octubre, a Martorell (Baix Llobregat)) i «De París a la Guayana francesa» (29 d'octubre, al Sindicat Fabril).
També participà en un homenatge a Francesc Ferrer i Guàrdia a Girona (Gironès) i en un acte a Esparraguera (Baix Llobregat).
El 29 de novembre de 1931 fou orador en un míting celebrat a la Vila de Gràcia, a Barcelona, juntament amb Joan García Oliver i altres.
El desembre de 1931 va fer les conferències «La mujer y el amor» a l'Ateneu Llibertari del Clot i «Consideraciones sobre el liderismo» al Poblenou de Barcelona.
El 21 de desembre de 1931 va fer la conferència «Necesidad de la cultura en la clase obrera» a Vilafranca del Penedès (Penedès).
Replicà els oradors en un míting d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Poblenou.
El desembre de 1931, amb Felipe Alaiz de Pablo, fou delegat de Solidaridad Obrera a la cenetista Conferència Regional de Catalunya i parlà al míting de cloenda.
Entre 1932 i 1933 col·laborà en Cultura Libertaria.
Dirigí Solidaridad Obrera en la seva reaparició el març de 1932 i l'abril d'aquell any assistí per Solidaridad Obrera al cenetista Ple de Sindicats de Catalunya que se celebrà a Sabadell (Vallès Occidental).
Entre abril i maig de 1932, membre dirigia Solidaridad Obrera, va ser detingut.
El mateix mes de maig de 1932 va fer la conferència «Reminiscencias de moral burguesa en las actuaciones de los anarquistes» a Sant Adrià del Besòs (Barcelonès Nord) i el juny d'aquell any «El apoliticismo de la CNT» a Granollers (Vallès Oriental).
El juliol de 1932 va ver conferències a Igualada (Conca d'Òdena, Anoia): «De parts endins. Els militants i els sindicats») i a Vilanova i la Geltrú (Garraf): «L'organització confederal i llur ideologia»).
El 6 de novembre de 1932 participà en les Jornades Sindicals de Manresa (Bages) i l'abril d'aquell any en el cenetista Ple Regional de Catalunya.
Durant tot el 1932 va fer mítings i conferències arreu de Catalunya i la Península: Badalona (Barcelonès Nord), Sant Feliu de Guíxols (Vall d'Aro, Baix Empordà), Calonge (Gavarres Mar, Baix Empordà), Sant Adrià de Besòs (Barcelonès Nord), Valls, Terrassa (Vallès Occidental), Saragossa (Aragó), Vilassar de Dalt (Baix Maresme), Puig-reig (Berguedà), Gironella (Berguedà), Colònia Rosal (Olvan, Berga i Avià, Baix Berguedà, Berguedà), Montblanc (Conca de Barberà), Sabadell (Vallès Occidental), Manresa (Bages), Castellvell (Olius, Solsonès), Valls, Torelló (Plana de Vic, Osona) i altres localitats).
En 1933 va fer mítings i conferències a diverses poblacions: Pla de Cabra (el Pla de Santa Maria, Alt Camp), Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), Manlleu (Plana de Vic, Osona), Igualada (Conca d'Òdena, Anoia), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sallent (Bages), Manresa (Bages), Mataró (Baix Maresme), Alcoi (Alcoià, País Valncià) i altres localitats) i entre 1933 i 1934 col·laborà en Sindicalismo.
Quan els fets revolucionaris d'octubre de 1934 va ser detingut i tancat a la Presó Cel·lular de Barcelona.
Quan la crisi confederal defensà la conciliació entre les faccions, però finalment el maig de 1933 signà amb una cinquantena de sindicalistes un manifest en suport d'Àngel Pestaña Núñez. Ingressà a l'AteneuSindicalista Llibertari de Barcelona i treballà a l'Editorial Espasa.
El juny de 1933 fou membre del Comitè dels Sindicats d'Oposició i posteriorment defensà el sindicalisme rebutjant l'hegemonia anarquista al sindicat, polemitzant el novembre de 1935 amb la FAI.
S'afilià a la Federació Sindicalista Llibertària (FSL), de la qual es donà de baixa el març de 1934, fent costat a Ángel Pestaña, per ingressar al Partit Sindicalista (PS).
Fou el primer president del Comitè Nacional del PS i a partir del 24 de juliol de 1936 formà part del consell executiu de Barcelona, dirigint el seu òrgan d'expressió Mañana. També col·laborà en El Sindicalista. Entre 1936 i 1937 col·laborà en Hora Sindicalista, òrgan de la Federació Catalana del PS.
El mateix 18 de juliol de 1936, abans de l'aixecament militar feixista a Barcelona la matinada del dia 19, en nom del Partit Sindicalista juntament amb Ángel Pestaña Núñez, la telefonista Glòria Prades Nuño i Enrique Rueda López (Rodín), s'entrevistà amb el president de la Generalitat Lluís Companys Jover.
Durant la Guerra Civil fou comissari delegat de Brigada de la 33 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, comandada per Eduardo Medrano Rivas, i va ser ferit a Sietemo (Plana de Uesca, Uesca, Aragó).
El 5 de setembre de 1937 participà en el Ple Regional de la Federació Catalana del PS que se celebrà a Barcelona, on es discutí la crisi econòmica de Mañana. Aleshores el PS tenia 30.000 afiliats.
Presidí la Cooperativa «Portaferrissa» de Barcelona, organitzada per membres del PS.
En 1938 va ser nomenat sotscomissari general de l'Exèrcit de Terra i col·laborà en el periòdic El Frente.
En els últims mesos del conflicte bèl·lic fou cap de la Inspecció General per a l'Evacuació de Ferits de Guerra.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i el juliol d'aquell any pogué embarcar amb la seva companya, Ana Ventura Colomer (Anita), a bord del Mexique cap al port de Veracruz (Veracruz, Mèxic).
S'establí a la Ciutat de Mèxic (Mèxic), on rebé el suport de la Junta d'Auxili als Republicans Espanyols (JARE).
En 1947 estava afiliat a la Regional de Catalunya de la CNT en l'Exili (Regional d'Origen) i era membre a l'«Agrupació de la CNT». En 1966 retornà a Barcelona fent costat al pacte cincpuntista. amb el Sindicat Vertical de l'Estat franquista.
A primers de 1973 participà en una reunió multitudinària (precedent de l'Assemblea cenetista de Sants en 1976) de cap de setmana a Sant Marçal de Montseny (Montseny, Vallès Oriental) amb diversos sectors llibertaris de Catalunya, com Frente Libertario, Negro & Rojo, Crítica i Revolució, FAI, CNT-AIT, cincpuntistes, CNT Barris de Barcelona, Equip Durruti, CNT Comitè Catalunya, CNT - Informa, Estudiants Llibertaris, Grup Justícia i Llibertat i altres col·lectius, que no aportà a res a causa de disputes anteriors entre grups de joves que no tenien gaire a veure amb les qüestions cenetistes, més aviat a la disputa entre joves d'Horta i de la Barceloneta (influïts per l'anticomunisme en general de Manuel Cruells i el MSC - Pallach) i joves de Negro & Rojo, Crítica i Revolució i Estudiants Llibertaris de Catalunya i Balears pel seu treball unitari a les universitats i instituts d'ensenyament mitjà amb l'extrema esquerra leninista, cosa que havia provocat una divisió a la FAI entre un grup d'Horta, un de la Barceloneta, un de l'Hospitalet de Llobregat i un de Sabadell amb la Federació Local de Barcelona de Grups Anarquistes Comunistes adherits a la FAI (Negro & Rojo i Crítica i Revolució). Un membre de Crítica i Revolució va ser agredit per un noi pescador de la Barceloneta, aleshores marit d'una parenta llunyana d'aquest militant. Posteriorment, amb la dissolució dels grups d'Horta i la Barceloneta els problemes estratègics de la FAI catalana es van superar i fins i tot un dels antics militants de Negro & Rojo en 1970 va ser elegit secretari del Comitè Peninsular de la FAI a finals de 1974, fins que va ser detingut a Barcelona el setembre de 1975, durant un estat d'excepció franquista.
En 1975, amb Pere Serrat Beltran i altres joves provinents del Front Sindicalista Revolucionari (FSR) passats a l'anarquisme social, reorganitzà en 1976 el Partit Sindicalista (actuà entre 1976-1985). El PS formà part de la coalició esquerranista Moviment Comunista (MCE), Movimiento Socialista i Partit Comunista dels Trebaladors (OPI del PCE) de la Candidatura de Unidad Popular (CUP) en les eleccions legislatives de juny de 1977. En les eleccions legislatives de 1979 el Partit Sindicalista es presentà en algunes circumscripcions provincials, sumant 9.777 vots (0,05 %), la majoria els va aconseguir a la de Barcelona; 5932 (0,2 %). També es presentà en 1980 a les eleccions al Parlament de Catalunya, en coalició amb el Partido Socialista del Pueblo Extremeño (PSPE).
En aquesta època, Josep Robusté col·laborà en Historia y Vida.
Josep Robusté Parés va morir el 2 de gener de 1981 al seu domicili de Barcelona i va ser inhumat a Caracas (Veneçuela).
El seu germà Alberto Robusté Parés va ser un militant anarquista i anarcosindicalista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada