José Borrás Cascarosa

José Borrás Cascarosa

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 17 de maig de 1916 neix a Monegrillo (Monegros) el militant anarquista i anarcosindicalista José Borrás Cascarosa

Destacat militant de la CNT-AIT i de les Joventuts Llibertàries, després de la campanya de Catalunya, el 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental per la Cerdanya amb els últims combatents de la 26 Divisió (la «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Internat a La Tor de Querol i després al Fort de Montlluís des del qual fou tancat al camp de concentració de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània) i més endavant el de Sèt-fonts, i després va fer feines al camp a prop de Châteaudun i de Saint-Claude

També, participar en la reorganització de la CNT, en la preparació de passis clandestins de la frontera del Pirineu i en la resistència antinazi amb la xarxa de Francisco Ponzán Vidal

José Borrás Cascarosa: El 17 de maig de 1916 neix a Monegrillo (Monegros, Saragossa, Aragó) el militant anarquista i anarcosindicalista José Borrás Cascarosa. Nascut en una família pagesa radical socialista, va anar a escola fins als nou anys.

Adherit a les Joventuts del Partit Republicà Radical Socialista (PRRS), en 1931 va abandonar aquest col·lectiu per acostar-se a les idees llibertàries, que defensarà totalment a partir de 1933.

En 1934 es va adherir a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL).

A començaments de 1936, amb Pes, Peralta i Francisco Martínez, va fundar la CNT-AIT de Monegrillo, de la qual serà secretari.

Quan va esclatar la guerra es va enrolar en la Columna Durruti, on va representar Monegrillo en el Comitè de Defensa de Pina de Ebro (Ribera Baixa de l'Ebre, Saragossa, Aragó).

Va defensar les tesis anarquistes més revolucionàries i va començar a escriure en Cultura y Acción i en Titán.

El febrer de 1937 va ser nomenat delegat de Pina de Ebro en el Congrés Regional de Col·lectivitats a Casp (Baix Aragó - Casp, Saragossa, Aragó) i va ser nomenat secretari del Comitè Comarcal de Col·lectivitats de Pina de Ebro, amb residència a La Almoda (Monegros, Saragossa, Aragó).

Més tard serà nomenat secretari del Consell Comarcal de Col·lectivitats, càrrec que ocuparà fins a la repressió republicana burgesa i stalinista de 1937.

Després de la destrucció militar de les col·lectivitats d'Aragó per Enrique Líster, es va reintegrar en la 119 Brigada de la 25 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (la Columna Durruti militaritzada) en la unitat de transmissions, on va fer tasques de propaganda en els grups culturals de l'FIJL.

Després de participar en la campanya de Catalunya amb la 25 Divisió, el 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (la «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Internat a La Tor de Querol (Alta Cerdanya) i després al Fort de Montlluís (Conflent) des del qual fou tancat al camp de concentració de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània) i més endavant el de Sèt-fonts (Tarn i Garona, Occitània), i després va fer feines al camp a prop de Châteaudun (Eure i Loir, Centre - Vall del Loira) i de Saint-Claude (Jura, Borgonya - Franc Comtat).

Arran de l'entrada de les tropes alemanyes a l'hexàgon francès, va marxar a Bordèu (Gironda, Gasconha, Nova Aquitània, Occitània), Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) i l'Arièja (Arièja, Occitània), on va participar en la reorganització de la CNT, en la preparació de passis clandestins de la frontera del Pirineu i en la resistència antinazi amb la xarxa de Francisco Ponzán Vidal.

Després de l'Alliberament, va ser nomenat secretari departamental de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i de l'FIJL, a més de redactor del butlletí Sembrador.

Va defensar les tesis de la CNT-AIT com a delegat de Varilhes (Arièje, Ocitània) en el Congrés de la CNT de maig de 1945 a París (Illa de França).

El novembre de 1946 va ser nomenat membre de la Permanent de la CNT-AIT en l'Exili de l'Arieja --que reagrupava 21 federacions locals,  amb 1.000 adherits--, lloc que ocuparà fins al novembre de 1948.

Entre 1952 i 1959 va ser secretari de l'FIJLen l'Exili i director del seu òrgan d'expressió Ruta.

En 1955 va ser membre del Secretariat Intercontinental (SI) de la CNT-AIT en l'Exili, des de la Rue Belfort de Tolosa de Llenguadoc, reemplaçant el dimissionari Morales Guzmán, en el càrrec de secretari de Cultura i Propaganda.

En diverses ocasions serà elegit membre del SI (1958, 1960-1961), alhora que membre de la cenetista Comissió de Relacions de la Regional Aragón, Rioja i Navarra en l'Exili.

Va participar en la major part dels congressos i plens de l'Exili i va representar la CNT-AIT entre el 25 i el 27 d'agost de 1958 en el X Congrés de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) celebrat a Tolosa de Llenguadoc.

En 1969, casat amb la francesa Yvonne Bertrand, amb qui tindrà tres infants, va obtenir la nacionalitat francesa i viatjà per primer cop a la Península des del pas de la frontera el febrer de 1939.

L'agost de 1969, arran d'un ple a Bordèu, va ser exclòs de la CNT-AIT en l'Exili.

S'adherí als Grups de Presència Confederal, que van editar el periòdic Frente Libertario a París.

També va ser membre de l'«Amical de la 26 Divisió» i col·laborà en el seu butlletí.

Després de la mort de Franco es va afiliar al Partit Socialista Francès.

Entre les seves obres podem destacar El movimiento libertario ante el problema español (1946), La oposición libertaria al régimen de Franco (1936-1975) (1975, amb altres), Políticas de los exiliados españoles (1976), El sindicalismo español en la encricijada (1976), Une certaine idée de l'Europe (1980), Aragón en la revolución española (1983), Histoire de Mauthausen: les cinq années de deportation des républicains espagnols (1989), España (1900-1936): las causas de la Guerra Civil (1993), Del radical socialismo al socialismo radical y libertario: memorias de un libertario (1998), Reflexiones en torno a la actual situación española i altres llibres. Va fer servir diversos pseudònims, com ara José Cantaclaro, Jacinto Barrera, Sergio o Sergio Mendoza.

José Borrás Cascarosa va morir l'1 de desembre de 2002 a Cepet (Alta Garona, Occitània).