Jordi Conill Vall

Jordi Conill Vall (1984)

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 4 de maig de 1938 neix al barri del Clot de Barcelona l'anarquista, i després del PSUC i del PSC, Jordi Josep Lluís Conill i Vall

Responsable de les Joventuts Llibertàries de Catalunya, segons el mateix Jordi Conill quan tornava a Barcelona per Puigcerdà el setembre de 1962, després d'haver participat a l'exili en una conferència de la FIJL, va ser detingut i passà més de trenta dies a la Prefectura Superior de Policia, a la Via Laietana. Prèviament al seu arrest policial a Barcelona hi havia hagut unes detencions de membres del FLP i que d'aquests havia sortit el seu nom en el decurs dels interrogatoris. Hi havia relacions polítiques entre el FLP i ell mateix de part de les Joventuts Llibertaris de Catalunya. A més, en una detenció anterior del FLP a Barcelona ja havia sortit el seu nom

Jordi Conill Vall: El 4 de maig de 1938 –algunes fonts citen erròniament 1939– neix al barri del Clot de Barcelona l'anarquista, i després del PSUC i del PSC, Jordi Josep Lluís Conill i Vall --el segon llinatge a vegades citat erròniament Valls-. El seu pare es deia Ramon Conill i la seva mare, Mercè Vall. Tota la família era llibertària, menys el seu pare que era del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). La família patí moltes represàlies per part del franquisme, com afusellaments i exilis. El jove Conill connectà aviat amb la part de la família exiliada, anant a treballar a l'Estat francès durant un any i mig. Després, treballà n any a Alemanya. Començà a militar a les Joventuts Llibertàries.    

Estudiant de ciències químiques a la Universitat de Barcelona (UB), entrà a formar part de les Joventuts Llibertàries de Catalunya, on portà a terme una important activitat. Als 19 anys havia entrat a la universitat hi es va fer del SPT. L'estiu de 1961 el passà a l'Estat francès relacionant-se amb la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i la FIJL, Quan començà el curs universitari tornà a Barcelona, Per mitjà de la FIJL coneix que el febrer de 1962 hi havia hagut una reunió a l'exterior (ell apunta el nom "Etlar") entre el Directori Revolucionari Ibèric d'Alliberament (DRIL), Defensa Interior (DI), Front d'Alliberament Popular (FLP), CEO i altres, que segons ell no va arribar a cap acord pràctic d'acció revolucionària. El maig d'aquell any va participar junt a gent del SPT en les manifestacions estudiantines a Barcelona en suport a les lluites de la classe obrera. Aleshores, es compromet de valent en l'estructura activa de Defensa Interior/Consell Ibèric d'Aliberament (DI/CIL) i també en la de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), El 2 de setembre de 1962 va ser detingut,i gual que els joves llibertaris Marcelino Giménez Cubas i Antonio Mur Peirón. Tots tres van ser acusats d'haver comès tres sabotatges a Barcelona amb explosius els dies 29 i 30 de juny de 1962 (un en un local de FET de las JONS, a la plaça Lesseps; un altre a l'edifici del Col·legi Major Monterols, de l'Opus Dei, un altre contra la seu barcelonina de l'Institut Nacional de Previsió (INP), també el petardo contra a la façana del diari La Vanguardia Española, al carrer Pelai, accions de DI portades a terme per joves francesos (Alain Pecunia, François Poli i Jaques Noël).  

Després de passar més de 30 dies en mans policies de la Brigada Politicosocial dirigits per Antonio Juan Creix a la seu de la Via Laietana de Barcelona, al negar qualsevol relació amb el PSUC, al que es volia vincular amb terrorisme, passà a ser interrogat pel grup antianarquista, dirigit per en Polo, va ser processat en un consell de guerra sumaríssim (núm. 71/IV/62). Segons Jordi Conill, Polo volia fer-li menjar l'afer de l'explosió d'Aiete (Donostialdea, Donistia, Guipuzkoa, País Basc, Euskal Herria), cosa que negà ja que no hi tenia res a veure. A l'atestat policial va declarar que era responsable d'un petit nucli de la FIJL i res més, res d'accions violentes. No va confessar que en algun ocasió havia tingut una pistola. Les tortures, a pesar de les amenaces de brutals tortures per par d'en Juan Creix, segons ell, no passaren cops al cos, bufetades i estar lligat.

Revelem que segons el Butlletí de la Direcció General de Seguretat/Comissaria General d'Investigació Social (Madrid, 20/09/1962, Registre de Sortida núm. 9874/XXV), titulat 'La campaña terrorista en España y las actividades de la Euzkadi Ta Askatasuna (E.T.A.) en relación con E.S.B.A. (F.L.P.)', el que en 2020 seria ministre d'Universitats del Govern espanyol (format pel PSOE i Unides Podem i presidit per Pedro Sánchez), Manuel Castells Oliván (Hellín, 09/02/1942), hauria estat el responsable de la cerca i captura de Jordi Cunill en el decurs de les relacions a Barcelona entre el Front d'Alliberament Popular (El Felipe, FLP) i la FIJL. Així, a la pàgina 9 del butlletí policial franquista al tractar de la relació política entre aquella ETA de 1962 i ESBA-FLP aleshores es deixa anar que hi havia un apropament del FLP amb "la fracción política de la CNT, denominada J.J.L.L. (Juventudes Libertarias)". A la pàgina 10, s'esmenta a Barcelona l'existència de tres persones relacionades amb el FLP, concretament hi ha els noms i domicilis de Josep Sabaté (carrer Tamarit, núm. 158) i Esperança Dols (carrer Salas i Ferrer, núm. 33), també Jordi Conill, sense constar-hi un domicili. A la pàgina 15 hi consten dades sobre Conill també anteriors a la seva detenció aquell més de setembre (el 20 de setembre encara estava reclòs a les dependències policials barcelonines de Via Laietana i no estava finalitzat l'atestat). A la pàgina 14 es diu que Manuel Castells Oliván ("El Nieto") "miembro permanente del F.L.P. [...], elemento activista y muy destacado en la Organización, Jefe, comoya se dice, del F.L.P. en Barcelona, entre cuya ciudad y la capital francesa realiza frecuentes viajes [...]. Hermano de Irene, filocomunista, estudiante en la Facultad de Filosofía y Letras dela Universidad de Barcelona, la cual ha estado detenida recientemente". A la pàgina 15 es descriu Manuel Castells Oliván: "Està considerado como muy inteligente y preparadísimo. Como dato interesantísimo se señala que recibe su correspondencia y cantidades de dinero desde Barcelona en la Oficina de Turismo de París". I segueix: "Por manifestaciones de Castells Oliván se ha sabido que los autores del acto de sabotaje contra el tendido electrico de Manresa, en el mes de julio pasado, fueron cinco o seis individuos encuadrados en una organización clandestina que corresponde a las siglas M.R.P., que debe ser Movimiento de Resistencia Popular, capitaneados por un sujeto que se hace llamar Yordi Cubil o Cunil (sic); cuyo nombre es Jorge, universitario, de unos 24 años, al parecer catalán, muy conocido de Castells Oliván".

Segons el mateix Jordi Conill quan tornava a Barcelona per Puigcerdà (Baixa Cerdanya) el setembre de 1962, després d'haver participat a l'exili en una conferència de la FIJL, va ser detingut, fallant els mecanismes de seguretat. Afirmà que prèviament al seu arrest policial a Barcelona hi havia hagut unes detencions de membres del FLP i que d'aquests havia sortit el seu nom en el decurs dels interrogatoris. Hi havia relacions polítiques entre el FLP i ell mateix de part de les Joventuts Llibertaris de Catalunya. A més, en una detenció anterior, el maig d'aquell any, del FLP a Barcelona ja havia sortit el seu nom.                       

El fiscal militar sol·licità la pena de mort acusat d'haver col·locat el 12 d'agost de 1962 una bomba a la basílica del Valle de los Caídos, fet que provocà una forta mobilització internacional: Josep Benet Morell, l'abat de Montserrat Aureli Maria Escarré Jané i el cardenal arquebisbe de Milà (Llombardia) Giovanni Battista Montini (futur papa Pau VI) --després que el «Gruppo Giovanile Libertario» de Milà realitzés el segrest sense sang de Jaime Corro Beneyto, comte d'Altea i cònsol general d'Espanya a la capital llombarda-- demanaren la commutació de la pena de mort.

Jutjat en consell de guerra el 22 de setembre de 1962, va ser condemnat a 30 anys i un dia de presó (Marcelino Giménez Cubas a 15 i Antonio Mur Peirón a 18 anys). Durant el consell de guerra, Conill mantingué una actitud ferma, rebel i tot assumint la seva miitància llibertària.

Tots tres van ser rejutjats el 5 d'octubre de 1962 a Madrid (Castella la Nova) pel Consell Suprem de Justícia Militar que va confirmar les penes i incrementà a 25 anys la de Marcelino Giménez Cubas.

Al penal de Burgos (Alfoz de Burgos, Burgos, Castella la Vella), l'agost de 1963, després de l'afusellament del militant del Partit Comunista d'Espanya (PCE) Julián Grimau García, es va passar, juntament amb un altre jove militant llibertari empresonat, Eliseo Bayo Poblador, al PCE.

Posteriorment va passar per les penitenciaries de Jaén (Metropolitana de Jaén, Jaén, Andalusia), Saragossa (Aragó) i la Presó Model de Barcelona.

El 8 d'abril de 1972 va ser alliberat i passà a militar clandestinament en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), on va ser conegut sota el pseudònim de Camarada Bonet.

En 1977 va ser nomenat membre del Comitè Central i del Secretariat del PSUC i responsable polític de Barcelona.

Fou candidat del PSUC a l'alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals de 1979 i 1983, i durant aquests anys fou portaveu del grup del PSUC i vicepresident de la Diputació de Barcelona.

Militant del sector eurocomunista, a finals de 1986, quan era diputat provincial, dimití com a membre del PSUC, del Comitè Executiu i del Comitè Central del Partit Comunista d'Espanya, dimissió que va ser acceptada, restant com a diputat independent fins al final del mandat el juny de 1987.

En aquest 1987 es passà al Partit dels Socialistes de Catalunya - Partit Socialista Obrer Espanyol (PSC-PSOE), mantenint responsabilitats polítiques a l'Ajuntament de Barcelona.

Estava casat amb Assumpció Amelivia.

Jordi Conill Vall va morir el 31 de març de 1998 a la Residència Geriàtrica Seguí de Barcelona i va ser inhumat al cementiri de Montjuïc de la ciutat.

La seva filla, Joana Conill Amelivia, preparà un documental (La cigüeña de Burgos) sobre el seu pare.