Joan Saña Magrinyà
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 17 de maig de 1899 neix a Sabadell l'anarcosindicalista i resistent antifranquista Joan Saña Magrinyà
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. Quan la invasió nazi alemanya de l'hexàgon francès, retornà clandestinament a Barcelona, però va ser detingut dies després
Joan Saña Magrinyà: El 17 de maig de 1899 neix a Sabadell (Vallès Occidental) l'anarcosindicalista i resistent antifranquista Joan Saña Magrinyà --el segon llinatge sovint castellanitzat per Magriñá--.
De jove, quan treballava d'aprenent de mecànic ajustador, s'afilià al Sindicat del Metall de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Sabadell.
El desembre de 1920 va ser detingut amb una vintena de companys a Castelldefels (Baix Llobregat) per intentar celebrar una reunió clandestina.
Durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera va ser detingut en diverses ocasions, com ara el juliol de 1929 a Barcelona amb Pere Foix Cases, Pere Carles Boix i Joan Mut Novell, i conegué les cadenes de presos que es desplaçaven a peu de presó en presó.
Fugint del servei militar, s'exilià tres anys a París (Illa de França).
En 1928 fou membre, amb Ángel Pestaña Núñez, Joan Peiró Belis i Pere Foix, entre d'altres, del grup llibertari barceloní «Solidaridad», i fou responsable, amb Antonio García Birlán, del seu òrgan d'expressió, la revista Mañana (1930-1931).
Va ser nomenat president del Sindicat del Metall confederal de Barcelona i membre del Comitè Nacional de la CNT-AIT.
Fidel seguidor del corrent trentista, formà part dels Sindicats d'Oposició.
En 1934, amb Joan Peiró, va ser nomenat gerent del Consell Tècnic de la Cooperativa del Vidre de Mataró (Baix Maresme).
Segons alguns, fou l'organitzador del moviment revolucionari d'octubre de 1934 a Igualada (Conca d'Òdena, Anoia).
Durant els anys bèl·lics encapçalà el Comitè Regional de Catalunya de la CNT-AIT i fou administrador del Servei d'Higiene Infantil.
A partir del 2 de juliol de 1937 i fins el final de la guerra, presidí el Comitè de Producció Cinematogràfica d'Espectacles Públics (CPCEP), a petició de Marcos Alcón Selma, president del Sindicat de la Indústria de l'Espectacle confederal i germà de la seva companya, Ángela Alcón Selma. L'experiència serví de base per a la creació del Consell Superior de la Indústria del Cinema, que acabà presidint. Aquest CPCEP produí unes setanta pel·lícules i defensà el salari únic en el sector. Tingué greus problemes amb alguns actors, com ara el famós tenor Hipólito Lázaro Higueras.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. Quan la invasió nazi alemanya de l'hexàgon francès, retornà clandestinament a Barcelona, però va ser detingut dies després.
Un cop lliure, s'integrà en la lluita antifranquista i el seu domicili esdevingué un lloc de contacte dels comitès nacionals i regionals confederals clandestins, dels quals formà part.
En 1943 sembla que fou membre del Comitè Regional de Catalunya de la CNT, amb Camil Piñón Oriola de secretari.
Durant aquests anys patí nombroses detencions i empresonaments, com ara el de desembre de 1944, fins sumar cinc processaments i 11 anys de presó al llarg de la seva vida.
En aquests anys treballà d'electricista al Teatre Romea de Barcelona i fou membre del clandestí Sindicat de la Indústria de l'Espectacle de la CNT.
Entre 1951 i 1952 fou secretari del Comitè Regional de Catalunya de la CNT.
El gener de 1953 va ser detingut a Barcelona, per darrer cop, i jutjat en consell de guerra el 5 de febrer de 1954 a Madrid (Castella la Nova), essent condemnat a cinc anys de reclusió, que purgà a la presó d'Alcalá de Henares (Comarca d'Alcalà, Madrid, Castella la Nova).
Quan aconseguí la llibertat s'instal·là de nou a Barcelona.
El 15 de novembre de 1985 va participar en un col·loqui, amb Josep Eduard Adsuar i Abel Paz, sobre «La resistència a Catalunya (1939-1950)» a la Casa de la Caritat de Barcelona.
En aquests últims anys de la seva vida formà part de l'Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) de Barcelona.
Joan Saña Magrinyà va morir el 9 de febrer de 1992 a Barcelona.
El seu fill, Heleno Saña Alcón, és un intel·lectual llibertari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada