Gumersindo Sainz Morales de Castilla (Gumsay)

Cartell realitzat per Gumsay per a les Joventuts Llibertàries de Catalunya

--

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 12 de maig de 1900 neix a Madrid l'anarquista pintor, dibuixant i cartellista Gumersindo Sainz Morales de Castilla, esmentat incorrectament com a Gumersindo Sainz de Morales ja que signà les seves obres com Sainz de Morales i Gumsay

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. El juny de 1940, fugint de la situació creada a l'hexàgon francès amb la signatura de l'armistici franco-alemany i el govern feixista de Vichy, mostrant com altres artistes la seva oposició a la guerra interimperialista, torna de l'exili i s'estableix de nou a Barcelona, on els investigadors franquistes qualifiquen la seva vida d'artista com a "bohèmia"

Gumersindo Sainz Morales de Castilla (Gumsay): El 12 de maig de 1900 neix a Madrid (Castella la Nova) l'anarquista pintor, dibuixant i cartellista Gumersindo Sainz Morales de Castilla, esmentat incorrectament com a Gumersindo Sainz de Morales ja que signà les seves obres com Sainz de Morales i Gumsay. Els seu pare es deia Gumersindo Sainz López de Barrera, casat en segones núpcies amb María de los Dolores Patricia Morales de Castilla Serna, la seva mare. Fou el segon fill del matrimoni.

Orfe molt aviat va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid.

Es trasllada a Barcelona amb el seu germà Luis Sainz Morales de Castilla, periodista en diversos diaris barcelonins. A Barcelona destacà com a il·lustrador (dibuixos i fotomuntatges) de revistes (Esfuerzo, La Ilustración Ibérica, Imatges, Meridià, Porvenir, Tiempos Nuevos, Tierra y Libertad i altres) i de portades de llibres. Signa Gumsay.

En decurs de trobades i activitats revolucionàries va conèixer la que seria la seva companya, Montserrat Barta Prats (1906-1988), també fou pintora i dibuixant.

Entre 1935 i 1936 realitzà un conjunt d'exposicions on ressaltà les «lacres socials».

Durant la Guerra Civil il·lustra sobre tot publicacions de les Joventuts Llibertàries (en les revistes Esfuerzo i Ruta) a més de realitzar fotomuntatges par a les revistes Estudios i Tiempos Nuevos. Aleshores, confiat per l'ambient revolucionari, firma amb el seu veritable nom una portada de «Mi revista» o l'opuscle «La guerra» editat per la CNT-AIT. També, en 1937, l'àlbum Estampas de la España que sufre y lucha, recull de 26 dibuixos sobre el conflicte bèl·lic, editat pel Comitè Regional de les Joventuts Llibertàries de Catalunya.

Durant aquell temps també realitzà treballs per a la Unió General de Treballadors (UGT).

En una entrevista, publicada en 1938, en la revista francesa «Espagne Antifasciste» insisteix en la necessitat d'un art útil per a la Revolució i que els artistes s'arrisquin al realitzar les seves obres,  igualment que el poble se la juga del tot en la lluita, i els hi reclama que compleixin una funció moral a través de l'emoció plàstica.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. El juny de 1940, fugint de la situació creada a l'hexàgon francès amb la signatura de l'armistici franco-alemany i el govern feixista de Vichy, mostrant com altres artistes la seva oposició a la guerra interimperialista, torna de l'exili i s'estableix de nou a Barcelona, on els investigadors franquistes qualifiquen la seva vida d'artista com a "bohèmia".

A partir de 1941 realitzà nombroses exposicions individuals per tot l'Estat espanyol: Barcelona, Bilbo (Gran Bilbo, Bizkaia, País Basc, Euskal Herria), Madrid, Palma (Mallorca, Illes Balears), Donostia (Donostialdea, Gipuzkoa, País Basc, Euskal Herria), Sitges (Garraf), València (l'Horta de València, País Valencià) i altres ciutats. També envià obra a l'estranger: a París (Illa de França) i en algunes galeries nord-americanes. Així com en exposicions col·lectives. Entre les galeries on exposava hi ha la Galeria Augusta i la Grifé & Escoda. Als darrers anys de la seva vida exposà regularment en la galeria San Vicente, de València,

Durant els anys 40 i 50 del segle XX il·lustrà diverses portades de llibres de diverses editorials.

És autor de un gran nombre d'obres pictòriques en diferents tècniques (aquarel·les, sanguines, pintures, dibuixos, olis i altres tècniques).

Es deia que la parella es feia amb els ambients de la vida artística barcelonina i que Gurmensindo Sainz no era amic d'horaris laborals, de portar rellotge o haver de ser esclau del calendari. Tenia el seu estudio i l'habitatge al carrer Muntaner de Barcelona, número 233.

Gumersindo Sainz Morales de Castilla va morir el 3 d'octubre de 1976 al seu domicili de Barcelona i va ser enterrat al cementiri de Montjuïc d'aquesta ciutat.