Emili Climent Pons

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

L'1 de maig de 1982 mor a Montalban (Guiena) el destacat anarquista, anarcosindicalista i naturista Emili Climent Pons. Havia nascut a Barcelona en 1899

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i fou internat als camps de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda, de Sant Cebrià de Rosselló i després al de Vernet d'Arièja del que fou deportat a Algèria al ser considerat per les autoritats franceses un anarquista molt destacat, on fou internat de nou en un camp de concentració

Emili Climent Pons: L'1 de maig de 1982 mor a Montalban (Gard i Garona, Guiena, Occitània) l'anarquista i anarcosindicalista Emili Climent Pons. En 1917 era anomenat El Bolxevic. Havia nascut a Barcelona en 1899.

Des la infància Emili Climent Pons es guanyà la vida amb un carretó de parracaire als carrers de Barcelona. Després, va treballar en diversos petits oficis. En 1917 feia de cambrer de cafè i era anomenat  El Bolxevic a causa del seu entusiasme per la Revolució dels Soviets a Rússia, però aviat denúncia el Parit Comunista per la seva deriva burocràtica i autoritària. Més endavant, fa d'artesà, fabricant nines de la mainada.

A l'entorn de 1920 Emili Climent es va adherir al Sindicat de la Fusta de Barcelona de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

En 1926 cofundà l'Ateneu Llibertari del barceloní barri del Clot –que fou el primer centre cultural netament llibertari que es crear a Barcelona--, que  presidí fins a la seva detenció i empresonament junt als altres responsables de l'entitat en 1928.

Alliberat arrel de la sortida del general Miguel Primo de Rivera, aquell mateix any reorganitza l'Ateneu Llibertari del Clot i també fou secretari de l'Ateneu Naturista Eclèctic, essent un dels organitzadors del grop anarquista d'afinitat Sol y Vida, des del qual mantenia la correspondència de la Federació Local de Grups Anarquistes de Barcelona, adherida a la recentment creada Federació Anarquista Ibèrica (FAI). En l'ateneu, del que fou president els anys 1931-1932, foren educats els seus infants, Floreal i Germinal.

Temps després, es crearen disset ateneus llibertaris més en diferents barris de la ciutat de Barcelona.

Durant els anys 1930 del segle XX constituí una petita empresa de fabricació de joguets. Participà en l'organització de diversos grups anarquistes al Clot en els anys republicans.

A partir de la revolució de juliol de 1936 participà a l'organització de la socialització de la industria de la fusta, específicament en la branca del joguet en que era un expert.

Després va combatre en el 5è Batalló fins a desfeta republicana de Catalunya.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i fou internat als camps de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló), de Sant Cebrià de Rosselló (Costa Sorrenca, Plana de Rosselló, Rosselló) i després al de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània) del que fou deportat a Algèria (الجزائر, al-Jazàïr) al ser considerat per les autoritats franceses un anarquista molt destacat, on fou internat de nou en un camp de concentració.

Amb el desembarcament aliat al Nord d'Àfrica, surt del camp i va anar a parar, sense diners, a un raval d'Orà (وهران,, wilaya d'Orà, Algèria)  i recomençà a fabricar nines mauresques per així sobreviure, amb rostres pintats amb minuciositat i amb veritables cabells, aconseguits en les barberies de la ciutat.

Després l'Alliberament, instal·lat a Orà, fou un dels principals organitzadors del Moviment Llibertari Espanyol (MLE), del que va ser nomenat secretari pel Nord de l'Àfrica així com de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili d'Orà. Participà també a les activitats de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).

Va poder aconseguir el retrobament familiar de la seva companya i d'un dels seus dos fills, l'altre es trobava empresonat a l'Espanya franquista.

Restà a Algèria després la independència nacional fins que en 1970  s'instal·la a Montalban, on milità a la seva Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili, després de la mort de Franco CNT Exterior, així com a SIA, fins a la seva defunció en aquesta ciutat occitana l'1 de maig de 1982.

 

Bibliografia: M. Iñiguez, Enciclopedia..., op. cit. // Espoir, Tolosa de llenguadoc, 12 juliol (text del seu nèt Germinal) & 21 juillet 1982//Dictionnaire des militants anarchistes, R. D. (16-10-2014).