El "Comunisme amb sang anarquista" de Julio Anguita
De les CRAS al PCE Interior a Còrdova passant per la Universitat de Barcelona
Julio Anguita González (Fuengirola, 21 de novembre de 194-Còrdova, 16 de maig de 2020) després de fer el batxillerat estudià magisteri. Fent de mestre rural a la província de Còrdova, ja convençut antifranquista i contrari a l'ordre social existent, que generava la pobresa. També deixà de ser catòlic per ser ateu. Fent de metre d'escola a Montilla va fer una gran amistat amb un altre metre, que també era dramaturg, Rafael Balsera del Pino, que l'ajudar a obrir-se a nous horitzons. Aleshores, junt amb altres mestres passà a militar al grup els anys 1967 i 1969 que seria la Comuna Revolucionària d'Acció Social (CRAS), de caire socialista llibertari [Julio Anguita i Juan Andrade, Atraco a la memoria. Un recorrido historico por la vida política de Julio Anguita, Ediciones Akal, Madrid (2015)], que es vinculà en 1971 amb el filòsof anarquista José Luis García Rúa (Xixón, 31 d'agost de 1923-Granada, 6 de gener de 2017), que es traslladà a Còrdova fent classes a la Universitat Laboral en 1971, de la qual serà expulsat, i en l'InstitutSéneca de la mateixa ciutat fins a 1975, el qual i altres militants revolucionaris havia organitzat definitivament en 1969 les Comunes Revolucionàries d'Acció Socialista, de caire consellista i llibertari, organització que tingué relacions fraternals amb la CNT-AIT i la FAI, i encara que rebutjaven el "centralisme democràtic" també amb Acción Comunista i el POUM. Publicaven un portaveu, Comunas, que Julio Anguita distribuïa a Barcelona en 1972 i 1973 i que arribà d'aquesta manera a l'OrganitzacióAnarquista de Catalunya Negro & Rojo i la FAI de Barcelona. Julio Anguita ja tenia des de 1972 relacions amb el PCE a Còrdova, de la mà de la seva cunyada que era d'aquest partit. Per mitjà d'un programa del Ministeri d'Educació estudià a `les universitats de Sevilla i Barcelona Història Moderna i Contemporània. Així, aquells anys del tardofranqusme Anguita mantenia relacions amb les CRAS al mateix temps que al PCE a Còrdova. No seria fins a 1975 quan destacà definitivament en el PCE, però sempre defensant un partit de l'Interior allunyat de la burocràcia stalinista exterior del PCE.
"Comunisme amb sang anarquista"
Llegim a la premsa convencional: "... En 1996 las aguas ya bajaban revueltas para Anguita en Izquierda Unida. Él siempre decía que en IU y ese espacio político había tres familias: los socialdemócratas, los de la III Internacional y los comunistas con sangre anarquista, entre los que se contaba a sí mismo. […] Anguita dio un paso a un lado, pero no dejó de caminar: puso en marcha el Colectivo Prometeo en Córdoba, lanzó iniciativas por la Tercera República, participó en el surgimiento del Frente Cívico-Somos Mayoría, junto algunos de los que luego impulsaron Podemos, y se implicó en las Marchas de las Dignidad, que lograron su mayor éxito en marzo de 2014…" [El Diario.es, 16/05/2020, Andrés Gil].
Condol de la CGT confederal en la mort de Julio Anguita
El Secretariat Permanent de la CGT, en el seu nom i en el de tota l'organització confederal, ha expressat a la seva família i a les seves amistats, així como a tota la família comunista, PCE e IU, el seu condol i la seva tristesa per la defunció de Julio Anguita:
"Compartimos muchas luchas con él en el tiempo que ejerció sus responsabilidades políticas y solo podemos decir que fue un hombre consecuente en la práctica con su pensamiento, alejado claramente de la corrupción, honrado, cuya única aspiración era conseguir mayores cuotas de Justicia Social y de Igualdad en esta sociedad, nada que ver con los egocentrismos que, en la política, estamos acostumbrados a ver.
De Julio Anguita mantendremos el hermoso recuerdo de que fue uno de los mejores ejemplos que se ha visto en la clase política española desde la Transición. Su legado será inspiración para todos y todas las que compartimos muchos de sus objetivos, aunque partamos de ideologías diferentes.
Su marcha será una perdida irremplazable. Expresar nuestro sincero deseo de que descanse en paz y ¡que la tierra le sea leve!
El Secretariado Permanente de la CGT".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada