Editorial

EDITORIAL

El diumenge 17 de maig elements feixistes de Madrid van atacar l'estàtua del poeta andalús martiritzat i assassinat Federico García Lorca. Un grup feixista espanyol, d'aquests elements que es manifesten cada dia com volen per la pandèmica a Madrid i altres ciutats del Regne d'Espanya va posar a les mans de bronze del poeta la bandera monàrquica d'Espanya, amb la que en 1936 va ser afusellat per la cara, com a francmaçó, antifeixista destacat i homosexual. L'actual bandera espanyola que en 1977 per presentar-se a eleccions en les Corts del Borbó van acceptar el PCE/PSUC i el PSOE. I allò que va venir després va ser revelador.

Aquest gest representa una provocació insultant. García Lorca el va matar un grup de guàrdies civils colpistes contra la democràcia, la matinada negra del 18 d'agost de 1936. El van matar els de la bandera bicolor, oposada i colpista contra la del govern legítim de la República Espanyola. I el van matar per francmaçó i homosexual. I andalús. En el context de les creixents manifestacions de l'extrema dreta d'aquests dies, sabent això i sabent la importància de la seva figura antifeixista, posar a l'estàtua aquella bandera que hi van posar evidentment que ha estat una venjança feixista que vol marcar terreny.

El gest ha estat una provocació, una burla, acarnissament. Ells ho saben. Ho sabem tots. Però com han reaccionat els feixistes a la polèmica? Doncs dient que no entenen de què els parlen perquè "aquesta és la bandera de tots". La resposta és cínica.

Els socialdemòcrates i els stalinistes, que va rebutjar la ruptura al final del franquisme, s'ho van empassar tot pel camí i van subscriure la pervivència maquillada del règim franquista. I ara no poden indignar-se farisaicament perquè al poeta màrtir andalús li posen a les mans la mateixa bandera que duien els seus assassins però que avui ells accepten com a seva. Perquè qualsevol feixista els deixa en ridícul per incoherents.