Avelino Fernández Roces, comissari del XVII Cos de l'Exèrcit (novembre de 1937)
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
L'11 de maig de 1911 neix a Otero (Pando, Llangréu) l'anarquista i anarcosindicalista, i després del PSOE, Andrés Avelino Fernández Roces
Comandant major durant la batalla de l'Ebre en 1938, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser tancat durant dos anys i mig pel govern feixista de Vichy a les presons de Castras i de Lopiac de la Rèula, fins al seu alliberament en 1944 de la presó de Galhac per part del maquis francès
Avelino Roces: L'11 de maig de 1911 neix a Otero (Pando, Llangréu, Nalón, Astúries) l'anarquista i anarcosindicalista, i després del PSOE, Andrés Avelino Fernández Roces, més conegut com Avelino Roces, i que va fer servir diversos pseudònims (Luis de Rivals, Yamir, etc.).
Autodidacte, des dels 18 anys treballà en l'empresa siderúrgica «Duro Felguera» a La Felguera (Llangréu) i s'afilià al Sindicat Metal·lúrgic de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
En 1932 començà a col·laborar en la premsa anarcosindicalista, especialment en Solidaridad Obrera, on tenia la secció «Viñetas Asturianas», i en CNT, òrgan d'expressió de la Regional asturiana confederal.
El 25 d'octubre de 1932 va ser jutjat per la mort de Manuel Fernández el 18 d'abril d'aquell any durant una discussió d'aquest amb la seva mare, María Roces Iglesias, però el tribunal popular considerà que havia actuat en legítima defensa seva i de la seva mare i va ser absolt.
L'agost de 1933 fou un dels signants del manifest d'Eleuterio Quintanilla Prieto que l'oposició asturiana va envair al Ple de la Regional de Catalunya dels Sindicats d'Oposició demanant el retorn a la CNT-AIT.
El gener de 1934 va ser condemnat a Uviéu (Uviéu, Astúries), amb altres companys (Fernando Argüelles Felgueroso, Ramón Collado Borbolla, Severino Díaz García, Maximino Román López Tejedor, Pedro Vilarchoa Iglesias), a quatre anys, dos mesos i un dia de presidi menor per «col·locació d'explosius».
Participà activament en la Revolució proletària asturiana d'Octubre de 1934, en que es proclamà la República Socialista d'Astúries, i en 1936 va fer una gira propagandística per les zones mineres i industrials d'Astúries: Ciañu (Llangréu, Nalón, Astúries), Santa Ana (Querúas, Canero, Valdés, Astúries), Mieres (Astúries), La Felguera (Caudal, Astúries), Xixón (Xixón, Astúries) i altres, amb Frederica Montseny Mañé i Avelino González Mallada, organitzada pel Comitè Regional d'Astúries i el Comitè Nacional de la CNT-AIT.
En 1936 formà part, en nom de la CNT-AIT, del Comissariat Polític del Consell Interprovincial d'Astúries i Lleó i en 1937 exercí de comissari de Brigada i de comissari general interí del XVII Cos d'Astúries de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola durant els últims mesos de la defensa d'Astúries.
En aquesta època militava en el grup «Orto», adscrit a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), d'Astúries.
A partir d'octubre de 1937 es traslladà a Catalunya i comandà el 569 Batalló d'Infanteria i la 19 Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola als fronts de les comarques de Lleida i de les comarques de Tarragona.
També fou comandant major durant la batalla de l'Ebre en 1938.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser tancat durant dos anys i mig pel govern feixista de Vichy a les presons de Castras (Tarn Guiana, Occitània) i de Lopiac de la Rèula (Gironda, Nova Aquitània, Occitània), fins al seu alliberament en 1944 de la presó de Galhac (Tarn, Guiana, Occitània) per part del maquis francès.
Establert a Albi (Tarn, Occitània), el setembre de 1944 formà part, en nom de la CNT, del Comitè d'Enllaç CNT-UGT, establert a la Casa del Poble d'Albi.
L'octubre de 1944 assistí al Ple cenetista a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) i entre l'1 i el 12 de maig de 1945, com a secretari del departament del Tarn, al Congrés de Federacions Locals de la CNT a París (Illa de França).
En 1945 va fer la conferència «Por España, para España».
Quan l'escissió cenetista es decantà pels col·laboradors amb el Govern de la República en l'Exili.
S'establí a Tolosa de Llenguadoc, on treballà, fins a la seva jubilació anticipada als 60 anys, a la fàbrica de productes químics Office National Industriel de l'Azote (ONIA, Oficina Nacional Industrial de l'Azote).
Entre 1945 i 1946 va fer conferències i mítings a diferents poblacions: Albi, Lió (Metròpoli de Lió, Lionès, Arpitània, Ôvèrgne-Rôno-Arpes), Montalban (Tarn i Garona, Guiena, Occitània), Tolosa de Llenguadoc i altres localitats.
El 23 de gener de 1948 fou un dels 17 signants del «Manifiesto por un Partido Libertario».
El 19 de novembre de 1949 havia de parlar en nom de la CNT col·laboracionista amb el Govern de la República Espanyola en l'Exili en un míting de l'Aliança Democràtica Espanyola (ADE) a Albi, però aquest acte va ser suspès per les pressions portades a terme pel dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) Rodolf Llopis Ferrándiz.
En 1957 assistí a una reunió de comitès regionals confederals col·laboracionistes en l'Exili i en 1960 abandonà la CNT col·laboracionista amb el Govern de la República en l'Exili.
En 1962 s'afilià a les seccions tolosanes del PSOE i de la Unió General de Treballadors (UGT).
En 1964 representà les agrupacions del PSOEen l'Exili de diverses poblacions: Merinhac (Gironda, Nova Aquitània, Occitània), Ròcahòrt (Landas, Nova Aquitània, Occitània), Noèr (Alta Garona, Occitània), La Sala (Avairon, Occitània) i Lanjac (Alta Loira, Auvèrnhe Ròse Aups Occitània) al IX Congrés del PSOE.
En 1967 representà La Sala i Tolosa de Llenguadoc en el X Congrés del PSOE.
L'agost de 1968 assistí al X Congrés de la UGT i va ser nominat suplent en el seu Consell General.
Entre 1968 i 1971 fou vocal de les comissions executives del PSOE i de la UGT en l'Exili. En 1970 representà Tolosa de Llenguadoc, Noèr i Valença (Droma, Auvèrnhe Ròse Aups, Occitània) en el XI Congrés del PSOE.
Després de l'escissió del parit en 1972, entrà a formar part del PSOE (Històric), assistint al seu XII Congrés celebrat el desembre d'aquell mateix any com a delegat de Tolosa de Llenguadoc, Austràlia i Canadà, essent elegit vocal de la Comissió Executiva, càrrec que mantingué fins el 1974.
Posteriorment ingressà al PSOE (Renovat). Trobem escrits seus en diferents publicacions, com ara Antena, CNT, España Libre, Exilio, El Socialista, Le Socialiste, Solidaridad Obrera i altres publicacions.
En 1985 publicà Hombres y coses. Entre sorbo y sorbo. Cronicas viajeras. Selección de artículos periodísticos publicados, recopilació dels seus articles publicats en la premsa llibertària i del PSOE i UGT.
Avelino Roces va morir el 2 de gener de 1990 a Tolosa de Llenguadoc).
Estava casat amb l'anarcosindicalista Isabel Ginel.
La seva biblioteca es conserva a la Fundació «José Barreiro» d'Uvièu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada