Adelino Paini
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 17 de maig de 1888 neix a Pärma el sabater anarquista, sindicalista i resistent antifeixista Adelino Paini
Des de Bèlgica, el desembre de 1936 viatjà a Barcelona passant el Pirineu Oriental des de la Catalunya Nord i s'enrolà en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso»
Adelino Paini: El 17 de maig de 1888 neix a Pärma (Pärma, Emília-Romanya) el sabater anarquista, sindicalista i resistent antifeixista Adelino Paini, conegut sota diversos pseudònims, com ara Dino, Pinoto, Pinotto i Carégä. El seu pare es deia Giuseppe Paini i la seva mare, Caralina Allodi.
Només estudià els primers cursos de primària i de ben jovenet entrà a formar part dels ambients anarquistes, subversius i cnsiderats marginals dels subproletariat.
El novembre de 1903 va ser detingut a Milà (Llombardia) per un delicte contra la «seguretat pública» i enviat a Pärma amb residència obligatòria.
El febrer de 1904, arran d'una discussió amb un sacerdot, va ser denunciat per «ús de la violència, amenaces i ultratges» contra els guàrdies que el detingueren.
Participà activament en la vaga general del setembre de 1904 i en el Primer de Maig de 1906.
En aquests anys freqüentà els anarquistes Emilio Moranti i Odoardo Alfieri i, a més de ser fitxat com a anarquista, patí diverses condemnes per delictes comuns.
L'octubre de 1908 va ser enrolat en la Infanteria, però l'abril de l'any següent desertà de l'Exèrcit italià.
Refugiat a Suïssa, va ser expulsat i, detingut a la frontera el maig de 1909, va ser reclòs un any en una presó militar italiana.
En acabar la pena, va ser retornat al seu regiment, però el gener de 1912 va ser llicenciat per patir «psiconeurosi histericoepilèptica».
El febrer de 1913 era a Niça (País Niçard, Occitània), però poc després es traslladà a Savona (Ligúria, Alps Marítims, Itàlia) per a treballar a la fàbrica de sabates Ferretti.
Posteriorment entrà a formar part del grup anarquista «Pietro Gori», amb Lorenzo Gamba, Giuseppe De Ceglie, Giuseppe Segatta, Umberto Marzocchi i altres.
En 1920 retornà a Pärma i el novembre de 1921 de bell nou a Savona. En 1924, amb Umberto Marzocchi, s'instal·là a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània). En aquesta època va ser inscrit com a anarquista en el «Registre de Fronteres».
En 1926 s'establí a París (Illa de França) on freqüentà els cercles d'exiliats antifeixistes italians i l'any següent s'instal·là a Versalles ( Yvelines, Illa de França).
El novembre de 1930 el trobem a Brussel·les (Bèlgica) militant força activament en un grup anarquistes d'emigrats italians, juntament amb Mario Mantovani, Eugenio Nastini, Giuseppe Bifolchi, Vittorio Cantarelli i Celso Bendanti, entre d'altres.
En aquesta època, segons la policia italiana, va ser acusat per alguns membres del seu grup de no haver ajudat suficientment Michele Schirru en el seu pla d'atemptar en 1931 contra Benito Mussolini.
En 1932 un informe del Ministeri de l'Interior italià el considerava «especialment perillós» per la seva activitat i va ser inscrit en el «Butlletí de Recerca» i el juny d'aquell any el seu nom apareix com a «terrorista» en la llista de «subversius residents a l'estranger».
El febrer de 1935 forma part, com a un dels seus exponents màxims, del Comitè Internacional de Defensa Anarquista (CIDA) de Brussel·les.
Entre l'1 i el 2 de novembre de 1935 assistí al Congrés Anarquista Italià («Congrés d'Entesa dels Anarquistes Emigrants Europeus») que se celebrà a Sartrouville (Yvelines, Illa de França), promogut per Camillo Berneri, reuní una cinquantena de militants d'arreu de l'hexàgon francès, de Suïssa i de Bèlgica (Giulio Bacconi, Angelo Bruschi, Antonio Cieri, Enzo Fantozzi, Carlo Frigerio, Gusmano Mariani, etc.) i donà lloc al Comitato Anarchico d'Azione Rivoluzionaria (CAAR, Comitè Anarquista d'Acció Revolucionària), els responsables del qual van ser Camillo Berneri, Bernardo Cremonini, Umberto Marzocchi, Carlo Frigerio i Giuseppe Mariani.
El març de 1936 s'adherí al grup anarquista «Pensée et Action» de Brussel·les, al voltant de Hem Day.
El desembre de 1936 viatjà a Barcelona passant el Pirineu Oriental des de la Catalunya Nord i s'enrolà en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso» de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
El desembre de 1937, després de fugir de la repressió republicana burgesa i stalinista a la Peninsula arran dels «Fets de Maig» d'aquell any, el trobem de bell nou a París.
El juliol de 1941 va ser detingut per la policia alemanya d'ocupació i enviat al camp de concentració de Trèveris (Renània-Palatinat, Alemanya), on va ser testimoni de la mort de Leonida Mastrodicasa.
El 16 de març de 1942 va ser lliurat a les autoritats feixistes italianes; jutjat, va ser condemnat a cinc anys de confinament i enviat a l'illa penitenciària de Ventotene (Isole Ponziane, Golf de Caeta, Mar Tirreno, Latina, Laci).
El juliol de 1943 va ser traslladat al camp de concentració de Renicci d'Anghiari (Arezzo. Toscana), d'on aconseguí fugir el desembre d'aquell any i retornar a Pärma.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista continuà militant en el moviment anarquista de la seva ciutat i es mostrà tot l'actiu que la seva mala salut li va permetre.
Adelino Paini va morir el 26 de maig de 1950 a Pärma i fou enterrat al cementiri Della Villetta de la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada