MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
Santa Pau, a la Garrotxa, quan s'aixequi l'estat d'alarma recordarà tres veïns que van estar als camps de concentració
Dues persones van estar als camps de Mauthausen-Gusen i una altra, a Dachau. Faran una programació de xerrades, exhibició de documentals, tallers i homenatges pòstums
El 5 de maig de 1945, avui fa 75 anys, quan soldats de l'Exèrcit nord-americà va arribar al camp nazi de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria) un comitè de resistència ja s'havia apoderat d'aquest i unes banderes de la República espanyola havien substituït les banderes nazis alemanyes. En aquest autoalliberament insurgent, els presos de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) s'havien destacat. Els nord-americans, sorpresos, es van trobar penjada sobre el portal d'entrada al camp una gran pancarta en la que se llegia: «Los españoles antifascistas saludan a las fuerzas libertadoras».
Un veí de Santa Pau (Garrotxa) que va anar a parar al camp de Mauthausen fou Jaume Pujolàs i Colobrans. Va néixer a Santa Pau el 13 de novembre de 1900. A casa seva tenien una fusteria que es va incendiar. L'incendi va fer que marxés de Santa Pau amb la seva família, que es va establir a Sant Celoni (Baix Montseny, Vallès Oriental), on milità en el moviment llibertari.
Durant la guerra, des del 14 de novembre de 1936 fins el 2 de desembre de 1938 (quan fou mobilitzat per l'Exèrcit Popular de la República Espanyola) va ser regidor de Sanitat per la CNT-AIT a Sant Celoni. El compromís mantingut durant la guerra va fer que al final del conflicte marxés a l'exili, igual que una cinquantena de veïns del municipi, i per sortir dels camps de concentració francesos es va allistar a les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE), on, durant l'ocupació alemanya va ser deportat i internat com 'apàtrida' al camp de Mauthausen el 27 de gener de 1941, després de passar per un Stalag (camp alemany de tria de presoners de guerra).
L'anarcosindicalista Jaume Pujolàs va sobreviure per veure l'alliberament el dia 5 de maig de 1945. Això no obstant, va morir al cap de poc temps, en 1949 a Sant Celoni.
El diumenge 19 de novembre de 2017 en el marc de les Jornades de memòria històrica de Sant Celoni hi va participar l'Amical de Mauthausen i altres camps. Van participar-hi alumnes de batxillerat que han viatjat a Mathausen aquests dos darrers cursos, i vam fer un acte al cementiri recordant la història de Jaume Pujolàs i Colobrans, que va patir la deportació al camp de concentració de Mathausen, i també es va explicar perquè es fa el viatge cada curs amb l'Amical a l'Alta Àustria.
L'Ajuntament de Santa Pau, a la Garrotxa, quan s'aixequi l'estat d'alarma recordarà tres veïns que van estar als camps de concentració nazis a l'Alta Àustria i a Baviera. Dues persones van estar als camps de Mauthausen i Gusen i una altra, a Dachau (Baviera). Faran una programació de xerrades, exhibició de documentals, tallers i homenatges pòstums.
Segons ha explicat la regidora Cristina Capó, la idea és fer un homenatge a la memòria dels veïns deportats.
Segons Capó, Lluís Masó Subiràs, un veí de Santa Pau, va morir a les 3,46h de la matinada del 6 de desembre de 1941, a l'edat de 36 anys al camp de Gusen (Alta Àustria, Àustria). Es tracta d'un camp que formava part del mateix àmbit de Mauthausen. Va ser el camp que va engolir la major part de deportats de Catalunya. O sigui, republicans que estaven refugiats a l'hexàgon francès quan va ser ocupat per l'Exèrcit alemany i van ser capturats i duts als camps. Lluís Masó va morir el 6 de desembre de 1941 malalt del mal tracte que patia al camp. Lluís Masó havia nascut a can Batlle, una masia situada damunt d'un turó a la vall de Sa Cot. Masó era pagès i tenia un germà, Francesc Masó Subiràs, que tenia deu anys més que ell. Amb la victòria franquista en 1939, Francesc Masó va ser condemnat a trenta anys de presó. Segons Cristina Capó, Masó va canviar la presó pel camp de treball de Coll de Nargó (Alt Urgell), on va morir el 6 de març de 1944. Amb la mort de Francesc Masó i de la seva mare, la memòria de Lluís Masó es va perdre fins que el grup que estudia el passat republicà a Santa Pau es va adonar que figurava en els llistats de víctimes dels camps de Gusen i es van proposar recuperar els detalls que havien quedat del seu pas pel món.
El tercer veí de Santa Pau que va estar als camps nazis va ser Miquel Clavaguera Serra. En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939 es va es va exiliar i durant l'Ocupació es va incorporar a la Resistència francesa., d'on va ser deportat, i va anar a parar al camp de Dachau. Segons Cristina Cots, Clavaguera va poder sortir de Dachau el maig de 1945. Va tenir una filla que va morir de càncer. Ara, el grup de la Memòria Històrica de Santa Pau ha entrat en contacte amb les nebodes.
Claveguera va morir l'any 2012 als 100 anys a Montoriol (Aspres, Rosselló). Abans havia estat reconegut per la República Francesa com a heroi de la Resistència a les rengles del FFI en la lluita contra l'ocupació nazi alemanya.
L'Ajuntament de Santa Pau va aprovar un conveni de col·laboració amb l'Amical de Mauthausen i altres camps i una moció d'adhesió a la Xarxa de Memòria i de prevenció del Feixisme Mai Més. Les dues entitats tenen els objectius de conservar la memòria històrica de la deportació republicana i prevenir i sensibilitzar contra el feixisme.
L'acord va ser aprovat per unanimitat en l'últim ple ordinari. Durant la sessió, l'alcalde, Pep Companys (ERC), va plantejar que l'Ajuntament vol involucrar tota la societat del poble en l'acord per a la memòria dels republicans. Va valorar que li agradaria la participació de l'escola en un projecte que donarà a conèixer arreu del món els veïns de Santa Pau que van patir als camps nazis.
La regidora d'Educació i Joventut, Cristina Capó (UpSP), va explicar que l'acord aprovat comporta el compromís de pagar 500 euros anuals a la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme Mai Més. Capó va precisar que el conveni contempla que l'Amical faci xerrades, passi documentals i organitzi activitats vinculades a la memòria històrica i la prevenció del feixisme. Havien programat actes per als dies 1,2 i 3 de maig però el decret espanyol d'estat d'alarma els ha fet anul·lar-ho.
La recuperació de la memòria de la Segona República a Santa Pau va començar amb els treballs de l'historiador Albert Planas sobre la Guerra Civil a Santa Pau. Fa poc temps, Planas va investigar la figura de l'alcalde Joan Pinsach (1898-1939). Era un pagès compromès amb el sindicalisme agrari. En el temps que va estar a l'alcaldia va impulsar projectes molt rellevants. El van afusellar el 22 d'octubre de 1939. Fa poc temps, l'Ajuntament, el grup d'història del poble, Memorial Democràtic, i el Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca van posar una placa a la casa on havia viscut.
Aquest dimarts de confinament es compleixen 75 anys de l'alliberament de Mauthausen, aquell 5 de maig dies després del qual els supervivents dels comitès txec, espanyol, franco-belga, grec, alemany, italià, iugoslau, hongarès, austríac, polonès, rus, albanès, holandès, suís, luxemburguès i romanès escrivien: "Finalment, les portes d'un dels camps més terribles i més sagnants s'obren, les del camp de Mauthausen […] recordant la sang vessada per tots els pobles, i els milions d'éssers humans sacrificats, assassinats, immolats pel feixisme nazi, jurem no abandonar mai el camí que ens hem traçat. […] Ajuda'ns en la nostra tasca". És a dir, tres de Santa Pau --Lluís Massó, Jaume Pujolàs, Miquel Claveguera-- que som tots. Amb l'imprescriptible epítom que avui cal ratificar per sempre, eixamplar arreu i mantenir com sigui: "Mai més, enlloc, contra ningú".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada