Pedro Moñino Zaragoza
El 30 d'abril de 1917 neix a Guadalupe de Maciascoque (pedania de Múrcia) l'anarquista i anarcosindicalista Pedro Moñino Zaragoza
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, creuà la frontera del Pirineu Oriental i fou tancat al camp de concentració de Vernet de l'Arièja, però aconseguí fugir
Pedro Moñino Zaragoza: El 30 d'abril de 1917 neix a Guadalupe de Maciascoque (pedania de Múrcia, Huerta de Múrcia, Múrcia) l'anarquista i anarcosindicalista Pedro Moñino Zaragoza.
D'infant patí poliomielitis que el deixà coix, però així i tot destacà la seva activitat militant desbordant en el moviment llibertari.
Sabater de professió, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, creuà la frontera del Pirineu Oriental i fou tancat al camp de concentració de Vernet de l'Arièja (Arièja, Occitània), però aconseguí fugir.
A Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània) va fer servir diversos noms per evitar la detenció de les autoritats ocupants nazis i fou força actiu com a correu d'una banda a l'altra de la Zona Ocupada.
Més tard s'establí a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) on milità en la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) amb Raúl Carballeira i Benito Milla.
En 1943 intervingué directament en l'evasió de Félix Carrasquer del camp de concentració de Noé (Noé, Le Fauga i Mauzac, Alta Garona, Occitània), acció que fou molt comentada a causa de la seva coixesa i de la ceguera de Carrasquer.
Després jugà un paper important en les xarxes de suport als grups armats antifranquistes que s'internaven a la Península.
Durant els anys seixanta entrà a formar part dels Grups d'Afinitat Confederals radicats a Bèsiers (Erau, Occitània) i Montadin (Erau, Occitània).
A l'exili i milità, en estreta relació amb Laureano Cerrada, en Moviment Popular de Resistència - Comitè d'Ajuda a la Resistència Espanyola (MPR-CARE) i després s'integrà a Defensa Interior/Consell Ibèric d'Alliberament (DI/CIL).
Els seus tallers i magatzems de sabateria de la plaça Denfer-Rochereau de París (Illa de França) serviren com a lloc de refugi i de reunions clandestines. També vehicles al servei dels grups antifranquistes i en molts de casos ell mateix feia de xofer.
Encara que autodidacte, era un reconegut ortopedista, apreciat pels principals especialistes als quals acompanyava en les seves consultes.
A finals dels anys setanta va fer de xofer a Josep Peirats en els seus desplaçaments per fer xerrades i mítings.
Pedro Moñino Zaragosa va morir el 23 de juny de 1995 a Montpelhèr (Erau, Occitània).
El seu fill, Polo Moñino, també fou militant llibertari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada