Pedro López Calle

Pedro López Calle

El 25 d'abril de 1902 --alguns citen erròniament 1899 i 1904-- neix a Montejaque (Serrania de Ronda) el destacat anarquista, anarcosindicalista i francmaçó Pedro López Calle

En 1939 creuà el Pirineu Oriental i va ser tancat a diversos camps de concentració

Pedro López Calle: El 25 d'abril de 1902 --alguns citen erròniament 1899 i 1904-- neix a Montejaque (Serrania de Ronda, Màlaga, Andalusia) el destacat anarquista, anarcosindicalista i francmaçó Pedro López Calle.

Fill d'una família anarquista, quan tenia 17 anys ja feia discursos. En aquesta època patí persecucions i conegué les conduccions a peu dels detinguts i les presons.

En 1917 assistí com a delegat del grup anarquista «Hermanos Unidos» de Montejaque a la reunió de constitució de la Federació Regional de Grups Anarquistes d'Andalusia, celebrada a Morón de la Frontera (La Campiña de Morón y Marchena, Sevilla, Andalusia), i en 1919 fundà en aquesta ciutat sevillana, amb el seu gran amic Antonio Rosado López --ambdós pertanyien a la Francmaçoneria andalusa--, Juventud Rebelde, òrgan d'expressió d'aquesta federació.

En 1922 també representà «Hermanos Unidos» en la reunió anarquista al Arahal (La Campiña de Morón y Marchena, Sevilla, Andalusia).

En els anys de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera continuà en la lluita i envià diners pro-presos a La Revista Blanca.

Durant la República, amb el vistiplau de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i per evitar el triomf dretà, va fer d'alcalde en dos períodes i fou admirat a tota la zona (Marbella, Estepona, Serranía de Ronda). A finals d'agost de 1933, quan era alcalde de Montejaque, va ser detingut per ordre del governador de Màlaga, acusat de complicitat d'haver provocat incendis a les muntanyes municipals d'aquest poble.

Amb l'aixecament militar feixista de juliol de 1936 i quan es proclamà el Comunisme llibertari a Montejaque, va ser el primer en posar el seu capital a disposició de la CNT-AIT.

Després es va fer càrrec de les milícies confederals de Ronda (Serranía de Ronda, Màlaga, Andalusia) i comandà el Cos de Milícies --després «Columna Pedro López»-- acantonat a San Pedro de Alcántara (Costa del Sol Occidental, Màlaga, Andalusia) que arribà a controlar la comarca sud occidental de la Serranía de Ronda i que impedí durant tot l'any 1936 que les tropes franquistes arribessin a la costa --eren coneguts com «Los amos de la Sierra»--.

El novembre de 1936 intervingué en el gran acte confederal de Màlaga (Màlaga - Costa del Sol, Màlaga, Andalusia) i quan aquesta ciutat caigué a mans feixistes, es replegà amb les seves tropes cap a Motril (Costa Tropical, Granada, Andalusia) i a Almeria (Comarca Metropolitana d'Almeria, Almeria, Andalusia).

Després, amb el seu germà Bernabé, combaté en la 61 Brigada de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola --nom que prengué la seva columna arran de la militarització-- al Jarama, entre Arganda del Rey (Alcarria, Madrid, Castella la Nova) i Titulcia (Las Vegas, Madrid, Castella la Nova).

Més tard va fer de comissari en la Divisió de Llevant de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.

Va ser detingut per la reacció republicana stalinista, però aconseguí fugir.

Fins al final de la guerra fou secretari de Defensa del Comitè Nacional de la CNT-AIT.

En 1939 creuà el Pirineu Oriental i va ser tancat a diversos camps de concentració.

Després passà a l'Amèrica llatina (Veneçuela, Equador i Mèxic).

En 1946 formà part de l'Agrupació d'Estudis Socials de Mèxic, partidària del sector col·laboracionista amb el Govern de la República en l'Exili de la CNT Interior.

Durant un temps residí a Orà (Algèria) i a Casablanca (Marroc) com a enllaç de la guerrilla anarquista que actuava a la Serranía de Ronda encapçalada pel seu germà Bernabé.

Després de la mort del dictador Franco, en 1976 s'establí a Algeciras (Campo de Gibraltar, Cadis, Andalusia).

Pedro López Calle va morir sobtadament el 18 de juliol de 1977 a Algeciras mentre jugava a escacs i va ser enterrat a Montejaque.

Trobem articles seus, molts signats sota el pseudònim Avenir d'Amor, en Acción, Juventud Rebelde i El Miliciano (fent servir el pseudònim Tonto de la Columna). És autor dels fullets Escucha, campesino i El problema de la tierra.