Patricio Guijarro Mateo

Necrològica de Patricio Guijarro Mateo apareguda en el periòdic parisenc Cenit de l'1 de novembre de 1994

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 29 d'abril de 1907 neix a Oviéu (Astúries) l'anarcosindicalista Patricio Guijarro Mateo

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i fou tancat al camp de concentració de Sètfonts

Patricio Guijarro Mateo: El 29 d'abril de 1907 neix a Oviéu (Astúries) l'anarcosindicalista Patricio Guijarro Mateo. Amb els seus pares emigrà a Catalunya.

Instal·lat a Menàrguens (Noguera), s'afilià de ben jovenet a la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Arran de l'aixecament militar feixista de juliol de 1936, lluità a diferents poblacions de les Terres de Ponent.

Amb Ramón Liarte Viu, participà en la reorganització de les comarcals de Camarasa (Noguera) i de Tremp (Pallars Jussà).

Va ser un destacat membre de la fàbrica col·lectivitzada «La Sucrera del Segre» a Menàrguens on treballava.

En 1938 compartí vida amb la militant anarcosindicalista Maria Mestre Gibert, que destacà en la defensa de la col·lectivitat quan fou atacada pels elements stalinistes.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i fou tancat al camp de concentració de Sètfonts (Tarn i Farona, Occitània) fins al febrer de 1940.

Després va fer de calderer en una fàbrica d'aviació de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) i s'instal·là a Ausevila Tolosana (Alta Garona, Occitània).

El juny de 1940, amb l'armistici, fou tancat, amb la seva companya, al camp d'Argelers de la Marenda (Costa Salanquesa, la Salanca, Rosselló) i al del Barcarès (Rosselló) fins a l'octubre de 1941, quan passà a fer de pagès a Santa Crotz de Quintilhargues (Erau, Occitània) fins al desembre de 1943.

Fou cridat pels alemanys a Montpelhièr (Erau, Occitània) per integrar-se en el Servei de Treball Obligatori (STO), però no es presentà i restà a Castèlnòu de Les (Erau, Occitània) amagat per l'alcalde.

Amb l'Alliberament, s'instal·là amb la seva companya a Castèlnòu de Les, on treballà de soldador, i ambdós s'afiliaren a la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Montpelhièr.

En 1946, com a secretari de propaganda de la Regional cenetista, va fer un míting a Montpelhièr.

Patricio Guijarro Mateo va morir el 24 de juliol de 1994 a Castèlnòu de Les.