Miguel Yoldi Beroiz al front (1936)
Durant la Retirada republicana de 1939 aconseguí passar la frontera del Pirineu Oriental camí de l'exili
Miguel Yoldi Beroiz: El 14 d'abril de 1903 neix a Lizarra (Merindat de Lizarra, Lizarrerria Ekialdekoa, Nafarroa, Euskal Herria) --alguns autors citen Iruña (Iruñerria, Nafarroa, Euskal Herria)—l'anarquista i destacat anarcosindicalista Miguel Yoldi Beroiz.
En 1914 ingressà en la Casa de Misericòrdia d'Iruña, on s'atenien les persones en extrema necessitat.
Quan tenia 17 anys s'afilià al Sindicat d'Oficis Diversos de la Confederació Nacional del Treball (CNT) d'Iruña. En aquests anys realitzà diverses feines (torner, mariner, mestre nacional d'escola, periodista, etc.), destacant com a mestre racionalista.
Es va relacionar amb militants de l'entorn del grup «Los Justicieros» amb ramificacions a Saragossa (Aragó), Tutera (Merindad de Tutera, Tutera, Nafarroa, Euskal Herria), Logronyo (Logronyo, Rioja), Iruña, Gasteiz (Araba, País Basc, Euskal Herria) i Bilbo (Gran Bilbo, Bizkaia, País Basc, Euskal Herria).
Durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera s'exilià a França i retornà en 1931 amb la proclamació de la República espanyola.
En 1932 muntà a Iruña una llibreria, on abundava la literatura anarquista.
Poc després marxà a Barcelona, destacant a la ciutat com a organitzador sindical.
Entre desembre de 1933 i febrer de 1935, en que fou substituït per Horacio Martínez Prieto, s'encarregà a Saragossa de la secretaria del Comitè Nacional de la CNT-AIT.
En el moment de l'aixecament militar feixista de juliol de 1936, ocupava el càrrec de secretari de Defensa de Catalunya i lluità en els combats de carrer del 19 de juliol a Barcelona.
Participà amb Buenaventura Durruti en l'organització de la columna, formant part, amb aquest últim, Ricardo Rionda, Antonio Carreño i Luis Ruano, del seu «Comitè de Guerra». També va ser nomenat delegat del Segon Sector i delegat general d'Agrupacions de la Columna.
Més tard, amb el sergent José Manzana Vivó, substituí el comandant Enric Pérez Farràs al front de la Columna Durruti ja militaritzada com a 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.
Després d'haver participat als combats del front d'Aragó, formà part del grup de la columna que marxà amb Durruti a defensar Madrid (Castella la Nova).
També va fer de corresponsal de Solidaridad Obrera al front i exercí la presidència de la Junta de Selecció de l'AcadèmiaPopular Núm. 3.
El desembre de 1937 va ser nomenat comandant de la 24 Divisió, amb la qual participà en la defensa d'Aragó durant l'ofensiva franquista.
Va ser ferit en combat en tres ocasions, una d'elles a la Ciudad Universitaria madrilenya on caigué ferit de mort Durruti.
El març de 1938, arran de la desfeta del front, va patir un atemptat i una violenta campanya contra la seva persona per part dels stalinistes que el van acusar de ser responsable de la caiguda del front. Fruit d'aquesta conxorxa republicana stalinista va ser la seva detenció, destitució del comandament i dissolució de la 24 Divisió.
El març de 1939 va ser enviat pel Comitè Nacional confederal a la zona central i sud de la península que encara estava en poder de les tropes republicanes.
Durant la Retirada republicana de 1939 aconseguí passar la frontera del Pirineu Oriental camí de l'exili.
Després de l'Alliberament defensà les tesis col·laboracionistes amb el Govern de la República en l'Exili de la CNT Interior i en 1945 va ser assessor i subsecretari de Martínez Prieto en aquest govern republicà presidit per José Giral Pereira.
Establert a Mèxic amb la seva companya i filla, va ser desautoritzat, juntament amb altres militants (Progreso Alfarache Arrabal, Pere Cané Barceló i Feliciano Subero Martínez) nomenats també al Govern de la República en l'Exili, per la Sotsdelegació de la CNT de Mèxic.
En 1947 formà part de la Regional d'Aragó de l'Agrupació de la CNT a Mèxic, favorable a les actuacions col·laboracionistes de la CNT Interior.
És autor de diversos fulletons sobre anarcosindicalisme i estratègia confederal i de Surcos polémicos (1946).
Miguel Yoldi Beroiz va morir el 13 d'agost de 1961 d'accident automobilístic en una carretera a prop de Matamoros (Tamaulipas, Mèxic).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada