Nord-est Llibertari: Juli Fortuny

dilluns, 27 d’abril del 2020

Juli Fortuny

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 27 d'abril de 1937 l'anarquista i anarcosindicalista Juli Fortuny cau assassinat per forces d'ordre públic de la reacció contrarevolucionària governamental de la Generalitat de Catalunya al pont d'accés a la població de Bellver de Cerdanya

Militava a la Seu d'Urgell a la FAI i a la CNT-AIT

Juli Fortuny: El 27 d'abril de 1937 l'anarquista i anarcosindicalista Juli Fortuny cau assassinat per forces d'ordre públic de la reacció contrarevolucionària governamental de la Generalitat de Catalunya al pont d'accés a la població de Bellver de Cerdanya (Alta Cerdanya).

Militava a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) a la Seu d'Urgell (Alt Urgell).

Des del 8 de març fins el 26 d'abril el Govern de la Generalitat va anar acumulant tropes a Bellver de Cerdanya i en poblacions properes, així com en les rodalies de la frontera. El Govern de la República espanyola, establert a València (l'Horta, País Valencià), va fer el mateix amb els carrabiners, acumulant fins a 500 a Ripoll (Ripollès), que després de fracassar en el seu intent per assaltar Puigcerdà, el 24 d'abril, van prendre per assalt l'edifici de la Telefònica local, emplaçant metralladores a l'estació i en altres edificis estratègics, així com una barricada a la carretera de Barcelona, amb el suport total del PSUC local, que va incrementar la seva capacitat al unir-se'n una columna de la UGT, que fins llavors havia estat acampada a Camprodon (Vall de Camprodon, Ripollès).

L'anarquista Antonio Martín havia comès l'error de confiar ingènuament en la paraula donada pel Govern de la Generalitat en les negociacions per solucionar pacíficament els problemes de la Baixa Cerdanya entre burgesia i gran propietaris i mitjans propietaris de pagès amb les col·lectivitats.

El 27 d'abril de 1937, Juli Fortuny --que venia de la Seu d'Urgell--, Antonio Martín Escudero i dos altres militants llibertaris més, van ésser assassinats en una emboscada, quan la comissió de la CNT-FAI que havia anat a Bellver de Cerdanya a parlamentar, va ser tirotejada en el pont d'accés a la població.

Bibliografia bàsica: Antonio Gascón i Agustín Guillamón, Martín Escudero, Antonio (1895-1937): "El Durruti de la Cerdanya", publicada la primera part, Biografia, a Catalunya òrgan d'expressió de les CGT de Catalunya i Balears,

número 166, novembre de 2014, pàgines 29 i 28. Alejandría Proletaria: [germinal_1917@yahoo.es] Pàgina: [http://grupgerminal.org/?q=node/517]. Antonio Gascón i Agustín Guillamón, Nacionalistas contra anarquistes en la Cerdaña (1936-1937). Antonio Martín, la experiencia libertaria de Puigcerdá y el sagrado mito de Bellver, Editorial Descontrol, Barcelona, 2018.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...