Nord-est Llibertari: Juan Casado Belmonte

dijous, 23 d’abril del 2020

Juan Casado Belmonte

El 23 d'abril de 1914 neix a Turre (Levante Almeriense) l'anarcosindicalista Juan Casado Belmonte

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939 s'exilià passant la frontera del Pirineu Oriental. fou internat en diversos camps i s'enrolà en una Companyia de Treballadors Estrangers

Juan Casado Belmonte: El 23 d'abril de 1914 neix a Turre (Levante Almeriense, Almeria, Andalusia) l'anarcosindicalista Juan Casado Belmonte.

Instal·lat a Barcelona, amb la proclamació de la República en 1931 s'adherí a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).

Poc després participà en la insurrecció de gener de 1932 a Barcelona i, un cop fracassada, fou deportat amb altres companys a Villa Cisneros (Guinea Espanyola).

En tornà a la metròpoli el juny d'aquell any fou inscrit en la llista negra de la patronal i no pogué trobar feina a Catalunya.

Perseguit, fou tancat a la presó Model de Barcelona.

Durant la Guerra Civil fou delegat de Defensa, cap de Milícies i capità de la II Companyia del Batalló d'Antonio Cheri en la 28 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República, amb la qual lluità al front de l'Ebre.

En la batalla de Carrascal fou capità de la II Companyia.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939 s'exilià passant la frontera del Pirineu Oriental. fou internat en diversos camps i s'enrolà en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE).

Durant l'Ocupació fou capturat pels alemanys i obligat a treballar en la base de submarins de La Pallice a Lorient-Rochelle (Charente Marítim), però aconseguir escapar i arribar a Cinq-Mars-la-Pile (Indre i Loira, Centre - Vall del Loira) i a Tours (Indre i Loira, Centre - Vall del Loira), on s'integrà en un maquis. En aquesta època organitzà la CNT a Tours.

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista, s'establí a Bedarius (Erau, Occitània) i col·laborà en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili d'aquella ciutat.

Després de patir un accident laboral, s'instal·là a Montbazin (Erau, Occitània) i milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Montpelhièr (Erau, Occitània).

Juan Casado Belmonte va morir el 8 d'octubre de 1974 a Montpeller.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...