José Sampériz Janín
El 23 d'abril de 1910 neix a Candasnos (Baix Cinca) el periodista, escriptor i simpatitzant anarquista José Sampériz Janín
En el decurs de la Guerra Civil, amb el seu germà Cosme, s'integrà al Partit Comunista d'Espanya i quan la Retirada republicana de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental. Refugiat, fou detingut pels alemanys, fou internat al camp nazi de Mauthausen-Gusen, on va morir el 26 de setembre de 1941
José Sampériz Janín: El 23 d'abril de 1910 neix a Candasnos (Baix Cinca, Franja de Ponent) el periodista, escriptor i simpatitzant anarquista José Sampériz Janín, que durant la Guerra Civil es va tornar stalinista. Era fill de Cosme Sampériz Lavedán i Ramona Janín Baches.
En 1925 marxà amb els seus germans Cosme i Ricardo a Cuba i s'instal·laren a Palma Soriano (Oriente, Cuba), on en 1929 dirigien el prestigiós «Liceo Escolar» en un edifici llogat.
A l'illa caribenya publicà El sacrílego, però, denunciat pel bisbe de Santiago de Cuba, el llibre fou segrestat i fou tancat durant uns mesos.
Cap al 1932, a resultes de la repressió generada per la dictadura de Gerardo Machado y Morales, retornà a la Península --el seu germà Cosme ho va fer més tard--.
José Sampériz es relacionà amb nombrosos intel·lectuals d'aleshores, com Manuel i Ramón J. Sender, Ángel Samblancat, Benjamín Jarnés, Marcel·lí Domingo, Ildefonso Beltrán o Azaña, alguns anarquistes.
Durant els anys republicans publicà diverses novel·les, com ara El sacrílego (reedició en 1931) i Candasnos (1933), i assaigs, com Hitos ibéricos (1935).
Col·laborà en el diari republicà d'Osca El Pueblo, on denuncià el caciquisme aragonès.
També va fer de mestre al seu poble natal.
En 1936, quan esclatà la guerra, formà part, amb Santiago Labara Cantarelo i altres, del Comitè Revolucionari local.
Aquest mateix any publicà articles, alguns amb el seu germà Cosme, en la premsa anarquista (Acracia, Solidaridad Obrera, Orientación Social, etc.), on defensà el procés col·lectivitzador.
En 1937, ben igual que son germà Cosme, es passà al Partit Comunista d'Espanya (PCE) i s'afilià a la Federació Aragonesa de la Federació de Treballadors de l'Ensenyament (FETE) de la Unió General de Treballadors (UGT), col·laborant en el seu òrgan d'expressió FETE. Aquest any també fundà el periòdic Surcos, òrgan del Front Popular, que dirigí.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental.
Refugiat, fou detingut pels alemanys, fou internat al camp nazi de Mauthausen-Gusen (Alta Àustria, Àustria).
José Sampériz Janín va morir el 26 de setembre de 1941 al camp de de Mauthausen-Gusen.
En 1998 el seu familiar Valeriano C. Labara Ballestar publicà José Sampériz Janín (1910-1941). Un intelectual de Candansos asesinado por los nazis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada