Joan Vicente Castells
El 18 d'abril de 1921 neix al barri de Gràcia de Barcelona el geòleg, arqueòleg, activista cultural, anarquista i anarcosindicalista Joan Vicente i Castells
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental i s'exilià a l'hexàgon francès, però en 1941 retornà a casa seva i l'any següent es va veure obligat a complir el servei militar obligatori, que va fer com a topògraf
Després de la seva defunció, el 27 de març de 2011 l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet inaugurà l'Ecometròpoli (Centre de Recerca Joan Vicente i Castells), espai dedicat a la divulgació de l'entorn natural de la ciutat, en homenatge a la seva memòria i on es conserva el seu arxiu particular
Joan Vicente Castells: El 18 d'abril de 1921 neix al barri de Gràcia de Barcelona el geòleg, arqueòleg, activista cultural, anarquista i anarcosindicalista Joan Vicente i Castells.
Quan tenia quatre anys es traslladà amb la seva família a Santa Coloma de Gramenet (Gramenet del Besós, Barcelonès Nord) i va fer estudis al Col·legi Salvatella i l'Escola Nacional de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès Nord).
Quan tenia 13 anys deixà l'escola i començà a treballar d'aprenent en una fusteria i durant les nits acudia a la societat «El Pensament», al Fondo de Gramenet, per aprendre esperanto.
Més tard treballà com a oficinista a Material i Construccions SA (MACOSA) i en sortir de la feina continuava els estudis a l'Escola Complementària d'Arts i Oficis del Clot, a Barcelona.
En 1936, quan esclatà la guerra, passà a fer feina en una empresa siderometal·lúrgica de Barcelona.
Atret per la lectura de la revista llibertària Estudios s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i finals de 1936 entrà en les Joventuts Llibertàries de Gramenet, on realitzà importants tasques: bibliotecari, cap de la Secretaria de Propaganda i Propaganda, membre de l'equip fundacional del periòdic Aurora Libre, etc.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental i s'exilià a l'hexàgon francès, però en 1941 retornà a casa seva i l'any següent es va veure obligat a complir el servei militar obligatori, que va fer com a topògraf.
En 1943 es casà amb Anna Vila i poc després nasqué la seva filla Roser.
A partir de 1945 s'interessà per la geologia i cap al 1950 entrà en contacte amb Joaquim Juan Pastor, el qual, en sortir de la presó, creà a València (l'Horta de València, País Valencià) Ediciones Pastor, que publicà la «Colección Estudios. Enciclopedia Educativa Popular» i recuperà part del fons editorial de «La Biblioteca de Estudios». A més de distribuir aquestes publicacions, creà un grup amb altres companys dedicat a escampar el pensament anarquista i la cultura en general, fent cursos d'esperanto, d'arqueologia, de ciències naturals, etc.
També establí contactes amb l'Editorial Regina i, a partir de 1952, amb el Centre Excursionista Puig Casteller, on amb Manuel Llatser Tomàs, Joan Vaello Sarrión i altres companys, organitzà activitats culturals i llibertàries a Gramenet.
En 1952 fou nomenat per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Delegat Local d'Excavacions per a la salvaguarda del poblat ibèric de Puig Castellar.
En aquests anys cinquanta s'interessà per l'espeleologia i muntà, amb Enric Suñer Coma i Enric Boixadera, un equip multidisciplinari.
El 9 de maig de 1955 va ser detingut acusat de ajudar en l'elaboració de premsa clandestina (Solidaridad Obrera i CNT) i tancat durant vuit mesos a la presó Model de Barcelona.
Un cop lliure continuà amb la seva tasca cultural i durant dos anys va fer conferències a l'escola L'Esperança.
En 1961 fundà la revista Puig Castellar, butlletí de la Secció d'Estudis del Centre Excursionista de Santa Coloma de Gramenet, que tingué dues èpoques.
Es va fer monitor de grups infantils, que va fer mixtos, coeducació que aleshores era prohibida per les autoritats franquistes.
En els anys posteriors creà el Museu Municipal, el qual dirigí i va fer funcionar de manera autogestionada entre 1974 i 1985.
En aquesta època animà José Berruezo Silvente a escriure les seves memòries, que van ser publicades en 1987 sota el títol Por el sendero de mis recuerdos: veinte años de militancia libertaria en Santa Coloma de Gramanet (1920-1939).
En 1974 s'especialitzà en estudis en ciències geològiques.
Després de la mort del dictador s'adherí a la CNT-AIT i va fer que bona part de la plantilla de l'Editorial Regina se n'afiliés, destacant en la vaga d'arts gràfiques de 1978.
Quan es creà l'Ateneu Llibertari de Gramenet, hi col·laborà activament, així con en el seu Grup d'Estudis Històrico-Socials, participant en l'edició de diversos llibres de companys llibertaris.
També formà part de la Unió de Joves Antifeixistes (UJA) de Gramenet i participà en les seves Jornades Antifeixistes.
Donà una important col·lecció bibliogràfica a la Biblioteca Social «La Hoguera».
En 1980, amb Josep Xena Torrent, Joaquín Amores Ortíz i Severino Campos Campos, promogué l'edició de la revista Ideas.
En 1985 fundà el Centre d'Estudis de la Natura del Barcelonès Nord i en 1990 proposà a l'Ajuntament de Gramenet, sense èxit, la creació d'una Universitat Popular.
El maig de 1991, amb Joan Ros, Fátima Carrasco, Silver Ruiz i M. Valero, creà la revista Gramenet de Besòs, de l'Ateneu Llibertari, substituïda en 1999 per Liber, de la Biblioteca Llibertària de Gramenet.
En 2002 va ser guardonat amb el Premi Ciutat de Santa Coloma de Gramenet.
La seva intensa tasca científica s'ha vist reflectida en centenars d'articles, especialment en els camps de l'arqueologia, de la geologia, de l'espeleologia, de la paleontologia i de la paleobotànica, impresos en infinitat de publicacions periòdiques de caire acadèmic --Acta Geológica Hispánica, Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura, CSIC, Instituto Geológico y Minero de España, Puig Castellar, Speleon i altres-- i obres monogràfiques --La flora fósil de Montjuïc (1988), Los hipogeos de Santa Coloma de Gramenet (1999), Los íberos de Puig Castellar (2001, amb Àngel Martínez i Hualde), Nuevos aspectos de la historia de Santa Coloma de Gramenet (2002), Estudio morfológico de la Flora Cretàcica de Isona (Pallars Jussà) (2002), Nuevos aspectos de la historia de Santa Coloma de Gramenet (2002) i altres.
També conreà l'art poètic i en 2005 publicà Recull de poesies.
El novembre de 2008 se li va dedicar l'exposició «Anarquisme Ibèric», organitzada per la Biblioteca Can Peixauet i la Fundació d'Estudis Llibertaris i Anarcosindicalistes (FELA).
Joan Vicente i Castells va morir el 9 de març de 2010 a Santa Coloma de Gramenet.
El 27 de març de 2011 l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet inaugurà l'Ecometròpoli (Centre de Recerca Joan Vicente i Castells), espai dedicat a la divulgació de l'entorn natural de la ciutat, en homenatge a la seva memòria i on es conserva el seu arxiu particular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada