Nord-est Llibertari: Francisco Rodríguez

dimarts, 28 d’abril del 2020

Francisco Rodríguez

Necrològica de Francisco Rodríguez apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 2 d'octubre de 1966

Necrològica de Francisco Rodríguez apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 2 d'octubre de 1966

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 28 d'abril de 1966 mor a Givors (Metròpoli de Lió) l'anarcosindicalista Francisco Rodríguez. Havia nascut en 1900 a Puertollano (Campo de Calatrava)

Militant de la CNT-AIT, durant la Guerra Civil lluità als fronts i en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser internat en diversos camps de concentració

Francisco Rodríguez: El 28 d'abril de 1966 mor a Givors (Metròpoli de Lió, Roine-Alps, Ôvèrgne Rôno-Arpes, Arpitània) l'anarcosindicalista Francisco Rodríguez. Havia nascut en 1900 a Puertollano (Campo de Calatrava, Ciudad Real, La Mancha).

Quan encara era un infant començà a treballar a les mines de carbó de Puertollano, on es va afiliar a la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Quan l'aixecament revolucionari proletari de 1933, va ser acusat per les autoritats d'«atemptat amb dinamita» i per fugir a la repressió marxà amb identitat falsa cap a Sevilla (Comarca Metropolitana de Sevilla, Andalusia) i posteriorment a Madrid (Castella la Nova), Saragossa (Aragó) i Barcelona, on amb el suport del Comitè Pro Presos aconseguí trobar feina en el servei de neteja pública del Foment d'Obres i Construccions de Barcelona.

En aquesta època milità en el Sindicat de Serveis Públics de la CNT-AIT de Barcelona.

Durant la Guerra Civil lluità als fronts i en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser internat en diversos camps de concentració.

Posteriorment va ser enviat a La Sala (Occitània), on treballà a la mina i milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili d'aquesta localitat.

En 1948, minat per la silicosi, es va veure obligat a deixar la feina i s'establí a Givors, població de la qual va ser en diferents ocasions secretari de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili.

Francisco Rodríguez va morir el 28 d'abril de 1966 a l'Hospital de Givors d'un atac cerebral i va ser enterrat al cementiri d'aquesta localitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...