Demetrio Beriain Azketa

Demetrio Beriain Azketa

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 27 d'abril de 1981 mor a Baiona el destacat anarquista i anarcosindicalista Demetrio Beriain Azketa. Havia nascut en 1911 a Mañeru (Iruñeko Merindadea)

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i fou tancat en diversos camps de concentració, entre ells el de Sètfonts

Demetrio Beriain Azketa: El 27 d'abril de 1981 mor a Baiona (Lapurdi, Iparralde, Euskal Herria) l'anarcosindicalista Demetrio Beriain Azketa --els seus llinatges apareixen sovint castellanitzats per Beiráin Azqueta i a vegades el segon citat com Engueta--. Havia nascut en 1911 a Mañeru (Iruñeko Merindadea, Nafarroa) i era el major de sis germans (Demetrio, María Cruz, Emilia, Marcial, Cándida i Manuel), els quals tots acabaran militant en el moviment anarquista.

Quan tenia 16 anys quedà orfe i emigrà al Prat de Llobregat (Baix Llobregat), on entrà a treballar a la «Papelera Española».

En 1927 tota la seva família es traslladà al Prat de Llobregat.

Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), s'encarregà de cobrar les quotes als afiliats del sindicat.

Com a president del Sindicat Únic de Treballadors (SAT) de la CNT-AIT del Prat de Llobregat, participà activament en l'aixecament proletari anarquista del 8 de desembre de 1933 i per aquests fets va ser tancat al castell medieval de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat).

En aquesta època vivia al barri d'Hostafrancs de Barcelona i en 1934 dirigí l'efímera revista barcelonina Nueva Vida. Revista quincenal de divulgación.

Amb Moisès Orcol, fou un dels coordinadors de la vaga de la «Papelera Española» d'abril de 1936.

Quan l'aixecament militar feixista fou secretari del Comitè Local de Milícies Antifeixistes del Prat de Llobregat que es creà el 24 de juliol de 1936 i participà en la col·lectivització de la «Papelera Española».

En aquests anys entaulà una estreta amistat amb la família anarquista dels Sabaté Llopart, ja que la seva germana Emilia es casà amb Josep Sabaté.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i fou tancat en diversos camps de concentració, entre ells el de Sètfonts (Tarn i Garona, Occitània).

Visqué a Iparralde (Pau i Baiona), Vierzon (Cher, Centre - Vall del Loire) i altres indrets, on exercí càrrecs orgànics confederals.

Les autoritats franquistes el jutjaren en quatre ocasions en rebel·lia i en les quatre ocasions el condemnaren a mort.

El desembre de 1945 representà Hendaia (Lapurdi, Iparralde, Euskal Herria) en el Ple Departamental de la CNT-AIT en l'Exili i en 1946 aconseguí que aquest grup confederal es mantingués fidel enfront del cisma col·laboracionista amb el Govern de la República Espanyola en l'Exili, malgrat l'oposició de José María Gorospe Lecea.

En 1948 va ser nomenat secretari de Coordinació de la Federació Local de CNT-AIT en l'Exili de La Veiria de Basserclas (Biarn, Pirineus Atlàntics, Nova Aquitània, Occitània) i posteriorment fou vicesecretari de la de Pissòs (Les Landes, Nova Aquitània, Occitània).

Cap al 1952 es traslladà a la zona Centre de França i milità a Orléans (Loiret, Centre - Vall del Loire), on ajudà Felipe Alaiz de Pablo en l'edició de butlletins, fulletons i biografies, i Vierzon.

Posteriorment es traslladà a La Maguère (Era Barta d'Inard, Alta Garona, Gascunya, Occitània).

Amb la companya, Rosa Martínez, hi tingué dos fills (Iris i Antonio) marxà a viure a Baiona.

Trobem articles seus en Boletín de la Comisión de Relaciones del Núcleo de Orléans, Boletín Interno, CNT --on portà les seccions «Mirador fronterizo» i «Hendaya 1946»--, Espoir i Prat Libre, entre d'altres.

Pòstumament, en 1982, l'Ajuntament del Prat de Llobregat publicà les seves memòries, que havia començat en 1948, sota el títol Prat de Llobregat ayer. Un pueblo sin Estado. (Relatos y semblanzas), i amb una introducció de José María Sánchez Carrión.

Bibliografia bàsica: Beriáin Azqueta, D.: Prat de Llobregat, ayer: un pueblo sin Estado. (Relatos y semblanzas), [s.l.]:[s.a.] --edició Ajuntament del Prat de Llobregat (1982)--.

Pérez Ochoa, Iñigo: El exilio republicano navarro de 1939, Gobierno de Navarra, Pamplona, 2001.