Nord-est Llibertari: Presentavió llibre a l'anònims

dissabte, 11 de gener del 2020

Presentavió llibre a l'anònims

Presentació del llibre:

Invertidos y Rompepatrias

Marxismo, anarquismo y desobediencia sexual y de genero en el Estado Español (1868-1982)

Dimarts, 14-01-2020 a les 19 hores

Ha estat l'esquerra històricament tan tolerant amb l'homosexualitat com es pensa?
Què li va aportar en èpoques d'absolut rebuig a nivell social?
Què li ha diferenciat de la dreta en aquest punt?
Quina va ser la seva postura al respecte enfront de la inusitada repressió que va portar a terme el franquisme?
Va ser unànime el seu suport a el nou moviment gai un cop mort el dictador?
El moviment LGTB sempre ha estat al marge de la resta de lluites, com de vegades sembla traduir-se de la seva deriva actual, o hi va haver sectors molt representatius de la mateixa que van lluitar per alguna cosa més que pels seus drets, millores legals i beneficis institucionals en els convulsos anys de l'anomenada transició i fins i tot més enllà?
Quin paper va tenir l'existència d'una lluita antifranquista organitzada de cara a la creació dels primers moviments d'alliberament homosexual?
Han estat gais masculins de classe mitjana-alta provinents de partits d'esquerra els que van engrossir les seves files principalment, o hi va haver tot un món paral•lel de transvestits, "maricas" amb ploma, elements radicals i alguns dels primers grups de lesbianes autònomes als que la historiografia ha relegat a un pla secundari o directament ha invisibilitzat?
Aquestes preguntes i algunes més les respon aquesta completa i innovadora investigació que fa llum sobre els precedents històrics d'un tema que porta anys a la palestra: com ha estat la relació entre l'esquerra i l'homosexualitat? Contribueix a desmitificar una esquerra que s'ha popularitzat com a principal vessant ideològica que defensa els drets LGTB, sense haver fet una autocrítica profunda d'un passat ple de rebuig a qualsevol expressió sexual no normativa. Al seu torn, permet comprovar com ha estat la seva evolució enfront d'ells entre la Revolució de 1868 i la victòria del PSOE el 1982, posant un èmfasi més gran de l'habitual en grups polítics que habitualment no el tenen en la historiografia oficial, com l'anarquisme i altres pràctiques de base similar.

★ anònims ★
/// cerveses, menjars i pensars ///
Ricomà 57 08401 Granollers
Tel. 93 860 07 89

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...