Bombardejos feixistes italians a Vidreres l’abril de 1938

Memòria Proletària del Nord-est

Bombardejos feixistes italians a Vidreres l'abril de 1938

El 3 d'abril de 1938 n'hi va haver el primer

El 14 d'abril de 1938 hi van morir a la base aèria hi van morir un pilot i un mecànic de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/04/2019 Vidreres (La Selva, comtat de Girona).- A Vidreres (la Selva, comtat de Girona) hi va haver una de les bases importants de l'aviació republicana, ja que l'aeròdrom 313 es va començar a construir en 1937 i va estar operatiu durant el mes d'abril de l'any 1938, quinze dies o menys, que és quan hi va haver els bombardejos feixistes. Després els bombarders van passar a Vic (Plana de Vic, Osona, comtat d'Osona) i, després, a la Garriga (Vallès Oriental). El 3 era el número de la regió militar de la demarcació de Girona, i a partir d'aquí anaven donant números correlatius, Celrà (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona) era el 311 i Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú), el 312. Els franquistes tenien un altre sistema de numeració, basat en una nomenclatura basada en el mapa Michelin. A la demarcació de Girona hi havia 111 camps republicans d'aviació durant la Guerra Civil. L'últim que es va construir va ser a Puigcerdà (Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya), que de fet no el van ni acabar ni va ser operatiu [Grup de Recerca d'Aeròdroms de Girona,  Aeròdroms republicans de Girona (1936-1939)].

A Vidreres es va establir un aeròdrom per decisió de l'estat major de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola per fer la defensa de costes. Juntament amb els de Celrà i Figueres, formaven una mena de trio de camps que estaven principalment pensats per defensar-se dels atacs dels avions feixistes italians que venien de Mallorca. Com que Vidreres està a 15 quilòmetres de la costa, també entrava dins els objectius dels feixistes italians. A cada camp n'hi havia un refugi i el de Vidreres era el de can Batllosera. En aquest tipus de refugis hi havien de cabre unes 120 persones i aguantar una bomba de 250 quilos, de les que no n'hi va caure cap. S'hi van refugiar un màxim de 40 persones, que eren militars republicans. Aquest tipus s'adaptava a la topografia però quasi sempre constaven de dues boques, rampes o escales i una cuirassa protectora de formigó. La característica del que can Batllosera és que era de formigó armat. A cada camp hi havia un refugi gros i d'altres de petits, que eren només unes rases tapades d'antimetrallament.

Quatre vegades va ser bombardejada Vidreres. La primera el 3 d'abril de 1938, amb 36 bombes. El 13 d'abril hi va tornar l'aviació feixista italiana, també amb 36 bombes. Llavors va tornar-hi el 14 d'abril al matí molt d'hora i van deixar anar 84 bombes. Aquell dia van tenir temps de tornar a Mallorca, tornar a carregar bombes i anar un altre cop a Vidreres. Va ser el dia de més conseqüències, coincidint amb l'aniversari de la República. Les víctimes militars republicanes tenien la precaució de no declarar-les gaire, era bastant secret. Però en aquest quart atac, de les víctimes que se saben, sembla ser que hi va haver un pilot i un mecànic.