Necrològica de Vicent Gil Álvaro apareguda en el periòdic parisenc Cenit de l'1 d'octubre de 1991.
Memòria Proletària del Nord-est
El 3 d'abril de 1913 neix a Vallat (Alt Millars) l'anarcosindicalista Vicent Gil Álvaro
En el decurs de la Retirada republicana de primers de febrer de 1939 creuà el Pirineu Oriental i patí els camps de concentració francesos. Després va ser enviat a una Companyia de Treballadors Estrangers a Puèi Domat
Vicent Gil Álvaro: El 3 d'abril de 1913 neix a Vallat (Alt Millars, País Valencià) l'anarcosindicalista Vicent Gil Álvaro. El seu pare es deia Joaquim Gil i la seva mare, Antònia Álvaro. Quan era infant passà a viure al Poblenou de Barcelona.
Treballà de mecànic i milità en el Sindicat de Metal·lúrgica de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
Participà a Barcelona en les lluites de carrer el juliol de 1936 contra l'aixecament militar i després combaté el feixisme en un regiment d'Artilleria.
En el decurs de la Retirada republicana de primers de febrer de 1939 creuà el Pirineu Oriental i patí els camps de concentració francesos. Després va ser enviat a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) a Puèi Domat (Alvèrnia, Occitània) i durant l'Ocupació alemanya fabricà carbó per als gasògens a prop de Saint-Ours (Savoia, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània) i en el desminat del camp militar de La Cortina (Cruesa, Nova Aquitània, Llemosí, Occitània) sota control alemany. En 1940 s'instal·là a Saint-Ours. Esdevingué companya d'una jove francesa, Marie Anne Langlais, de la qual dos germans seus havien estat assassinats per la Gestapo per haver avituallat de benzina el maquis de la zona.
Entre 1941 i 1943 participà en la Resistència francesa i després de la Segona Guerra Mundial interimperialista en la reorganització de la Regional III de la CNT-AIT en l'Exili.
Vicent Gil Álvaro va morir el 28 de juny de 1991 a Saint-Ours durant una intervenció quirúrgica a l'estomac.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada