Julia Hermosilla Sagredo.
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
L'1 d'abril de 1916 neix a Sestao (Gran Bilbo) l'anarcosindicalista i resistent antifranquista Julia Hermosilla Sagredo
En el decurs de la Retirada republicana de primers de febrer de 1939 creuà la frontera del Pirineu Oriental i patí diversos camps francesos de concentració
Julia Hermosilla Sagredo: L'1 d'abril --alguns citen erròniament el 30 de març-- de 1916 neix a Sestao (Gran Bilbo, Biscaia, País Basc, Euskal Herria) l'anarcosindicalista i resistent antifranquista Julia Hermosilla Sagredo. El seu pare es deia Juan Hermosilla i la seva mare, Carmen Sagredo.
El seu pare era militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i ella, quan tenia 14 anys, s'hi va afiliar. Es relacionà amb la destacada família anarcosindicalista dels Aransáez, distribuí premsa llibertària, milità en les Joventuts Llibertàries i participà en les activitats del Grup Artístic Confederal de Santurtzi (Gran Bilbo, Biscaia, País Basc, Euskal Herria).
Arran de la insurrecció llibertària de l'hivern de 1933, ajudà els companys de la Rioja a creuar el Pirineu.
Prestà suport al moviment revolucionari d'octubre de 1934 a Santurtzi, ajudant Vicente Cuesta i els Aransáez.
Quan esclatà la Guerra Civil s'enrolà com a miliciana en un batalló confederal i fou destinada al front d'Otxandio (Duranguesat, Biscaia, País Basc, Euskal Herria). Se li va confiar la missió de internar-se en territori enemic per rescatar el doctor Isaac Puente, però finalment aquest fou detingut i afusellat. Durant el bombardeig d'Otxandio li van esclatar els timpans i restà sorda durant molt de temps. En 1937 va fer d'actriu en el Grup Artístic Confederal de Santurtzi.
Quan la zona nord peninsular fou ocupada per les tropes feixistes, aconseguiren embarcar-se amb sa família cap a l'Estat francès. Considerades com a «roges», no van aconseguir desembarcar immediatament.
Després de dos mesos a l'hexàgon francès, creuà el Pirineu amb la seva família i continuà la lluita a Catalunya.
En el decurs de la Retirada republicana de primers de febrer de 1939 creuà la frontera del Pirineu Oriental i patí diversos camps francesos de concentració.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'instal·là a Baiona (Pirinio Atlantiarrak, Lapurdi, Iparralde, País Basc, Nova Aquitània, Euskal Herria) amb el seu company Julián Ángel Aransáez Caicedo i milità en la CNT «col·laboracionista» amb el Govern de la República Espanyola en l'Exili.
També participà activament en la lluita antifranquista, fent d'enllaç amb l'Interior amb missions orgàniques a la Península i, fins i tot, participà en, com a mínim, dos intents d'atemptats contra el dictador Francisco Franco: l'«atemptat aeri» de setembre de 1948 i el del Palau d'Ayete de Sant Sebastià de 1962, després la reunificació cenetista.
A començament dels anys seixanta col·laborà amb Defensa Interior (DI).
Durant els anys setanta, juntament amb el seu company, milità en la tendència que editava a París (Illa de França) el periòdic mensual Frente Libertario i assistí anualment a les reunions que aquest grup celebrà a Narbona (Aude, Occitània).
Un cop mort Franco, ajudà a la reconstrucció de la CNT al País Basc peninsular.
El 10 de novembre de 2001 morí son company Ángel Aransáez a Anglet (Lapurdi, Iparralde, País Basc, Euskal Herria), on vivien.
El 18 de juny de 2006 va rebre un homenatge a Artxanda (Bilbo) amb altres lluitadores i lluitadors antifranquistes.
Julia Hermosilla Sagredo va morir el 10 de gener de 2009 a l'Hospital de la Côte Basque de Baiona (Lapurdi, Iparralde, País Basc). El seu testimoni va ser recollit en el llibre d'Aitor Azurki Maizales bajo la lluvia. Testimonios de los últimos gudaris y milicianos de la Guerra Civil en Euskadi (2011).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada