El Parlament insta el Govern a provar de parar sa Guarda, Aiguaxelida, cala Morisca i sa Riera
JxCat i ERC donen suport a una proposta de Catalunya en Comú després de canviar la petició d'aturar els projectes per la d'estudiar-ne la possibilitat
SOS Costa Brava demana crear un organisme que compri terrenys al litoral amb la taxa turística
Moratòria aixecada en àrees de Cadaqués, Tossa, el Port de la Selva i Palamós
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 27/03/2019 Cadaqués (Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada).- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya ha encarregat al Govern de la Generalitat que estudiï si pot paralitzar els projectes d'urbanització de cala Morisca a Tossa de Mar (la Selva marítima, comtat de Girona), sa Guarda de Cadaqués (Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada), Aiguaxelida de Tamariu (Palafrugell, Baix Empordà, comtat de Girona) i els Jardins de sa Riera de Begur (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona). El grup de Catalunya en Comú Podem va presentar aquestes propostes de resolució, que els grups de JxCat i ERC han modificat perquè contempli la potestat dels ajuntaments per donar o denegar llicències urbanístiques.
Originalment es demanava que la Generalitat de Catalunya parés els projectes, però aquests dos grups parlamentaris van demanar «respecte institucional» als municipis, que són els que han de donar o denegar la llicència. Per això la setmana passada hi van votar en contra al Parlament i ara, per donar-hi suport, han demanat limitar les propostes de resolució a encarregar al Govern que estudiï si és possible paralitzar els projectes o no, a més d'analitzar si cal desclassificar els sòls per evitar futures construccions. Ara, el Departament deTerritori i Sostenibilitat ha d'estudiar si hi ha alguna possibilitat d'aturar aquests projectes.
A més, la Comissió de Territori també va aprovar que en el projecte de Llei d'Ordenació del Litoral hi participin fins a 59 ponents
La Costa Brava, com el Titànic
Però la plataforma SOS Costa Brava ha reclamat a la Generalitat crear un organisme que compri terrenys al litoral gironí amb l'objectiu de protegir-los i evitar que s'hi pugui edificar. Davant la mateixa comissió del Parlament, l'advocat de la plataforma, Eduard de Ribot, ha assegurat que aquesta figura seria «molt útil» i ha proposat que part d'allò que es recapta amb la taxa turística es destini a adquirir parcel·les.
De Ribot també ha criticat que l'actual moratòria de llicències queda coixa i va reclamar que el futur Pla Director sigui «efectiu» i permeti fer «desclassificacions massives de sòls». Davant els parlamentaris, l'advocat ha comparat la situació de la Costa Brava amb «el Titanic» i va alertar que els 18 projectes que l'amenacen són només «la punta visible de l'iceberg» que el va fer naufragar.
SOS Costa Brava, que agrupa una trentena d'entitats del litoral del Nord-est de Catalunya, ha portar aquest dimecres 27 de març la seva reivindicació al Parlament de Catalunya. Els seus representants han comparegut davant la Comissió de Territori per reclamar a la Cambra catalana que freni els projectes urbanístics que s'han reactivat en els darrers mesos arreu de la Costa Brava.
«Mentre per una banda s'està intentant promoure la Costa Brava com a reserva de la biosfera, per l'altra ens trobem davant d'aquesta insensatesa paisatgística», ha criticat el representant de Naturalistes de Girona (ANG), Sergi Nuss. Durant la seva intervenció, també ha lamentat que sigui la societat civil qui hagi de fer la feina que hauria pertocat a l'administració, alertant que, si no es «posa seny», els diferents planejaments permetrien construir fins a 35.000 habitatges més a la Costa Brava.
«Quan semblàvem que n'havíem après de la crisi, ha tornat a treure el cap el poder econòmic i l'urbanisme s'ha rellançat cap a un client internacional que pot pagar luxe i que no té res a veure amb el territori», va afirmar aquest portaveu de SOS Costa Brava. «Us demanem que ens ajudeu a salvar-la», ha afegit l'advocat de la plataforma, Eduard de Ribot, interpel·lant directament els parlamentaris.
Moratòria aixecada. En àrees ja protegides a Cadaqués, Tossa, el Port de la Selva i Palamós
Segons la premsa convencional gironina la Comissió d'Urbanisme de Girona, amb la participació del secretari d'Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, ha acordar aquest dimecres aixecar la moratòria de noves llicències a la Costa Brava en sòls urbans de quatre municipis que ja estaven protegits. Es tracta del nucli antic de Cadaqués, la Vila Vella de Tossa de Mar i la zona de cases de pescadors del Port de la Selva (Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada); a més de tres sòls urbans de Palamós (Gavarres mar, Baix Empordà, comtat de Girona) que ja tenen una ordenació pròpia com a teixits històrics: La Lloia i Els Eucaliptus del Port de la Selva i cala Margarida de Palamós.
Des del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat han explicat que, després d'un treball tècnic de major precisió, s'ha constatat que la normativa actual fa «innecessària» la suspensió de llicències, perquè en aquests casos ja tenen mesures de protecció en l'ordenació com a teixits històrics.
Les dues moratòries per construir a la Costa Brava, aprovades el 17 de gener i el 13 de febrer, han rebut una cinquantena de recursos administratius que s'estan analitzant i responent. D'altra banda, s'han atès 25 consultes a través de correu electrònic i s'estan duent a terme reunions periòdiques al territori. L'aprovació de les moratòries permet a Territori i Sostenibilitat treballar en el Pla Director Urbanístic de revisió de sòls no sostenibles del litoral de la Costa Brava, que ha rebut 40 suggeriments.
Així, fins a una cinquantena de recursos administratius s'han presentat en contra de les dues moratòries aprovades per la Comissió d'Urbanisme que aturen noves llicències de construcció i instruments de planejament a la Costa Brava. Però també s'han presentat una quarantena d'al·legacions al Pla Director Urbanísticde revisió de sòls no sostenibles del litoral de la Costa Brava (PDU). Són pràcticament, doncs, un centenar d'objeccions presentades tant per particulars com per ajuntaments i entitats ecologistes que o bé demanen l'aixecament de determinats sectors de la moratòria o, per contra, demanen que es desclassifiquin sectors que es podrien desenvolupar.
Segons ha anunciat el Departament de Territori i Sostenibilitat, la cinquantena de recursos administratius s'estan analitzant i responent. A més, ha atès 25 consultes a través de correu electrònic i es duen a terme reunions periòdiques al territori, explica el departament.
Paral·lelament també, després de la reunió de la Comissió Territorial d'Urbanisme a Girona, en què el secretari d'Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, ha donat compte de l'estat dels treballs de redacció del PDU --l'avanç del qual es va aprovar el 13 de febrer i ha estat a informació pública fins al 15 de març passat--, comunicant-se que aquest pla ha rebut un total de 40 suggeriments que s'estan estudiant i que "s'incorporaran, si escau, al document que es portarà a aprovació inicial de la Comissió d'Urbanisme", afirma el Departament de Territori i Sostenibilitat en un comunicat.
En la mateixa comissió s'ha acordat aixecar la moratòria de noves construccions en alguns sòls urbans de quatre municipis de la Costa Brava. Segons explica el Departament, la decisió s'ha pres fruit del treball tècnic de més precisió "que ha permès detectar que el seu estatus real feia innecessària l'aplicació de la moratòria". En aquest sentit, Urbanisme ha acordat aixecar la suspensió de llicències al nucli antic de Cadaqués, a la Vila Vella de Tossa de Mar i a la zona de cases de pescadors del Port de la Selva. En tots aquests casos, segons Territori, són teixits històrics objecte de mesures de protecció. També s'ha aixecat la moratòria en tres sòls urbans amb una ordenació pròpia de teixits històrics: la Lloia i els Eucaliptus, al Port de la Selva, i cala Margarida a Palamós.
El 17 de gener passat es va aprovar una primera moratòria de suspensió de tramitacions de nous instruments de planejament i de gestió i de concessió de llicències d'obra nova. Té una vigència d'un any i afecta tots els sòls urbans i urbanitzables sense edificar situats a la franja de 500 metres del litoral gironí i ubicats majoritàriament en pendents superiors al 20%. Aquesta primera moratòria ha afectat 43 sectors de sòl urbanitzable que sumen més de 270 hectàrees de superfície i 850 hectàrees més de sòls classificats com a urbans. Pertanyen a 14 municipis del litoral. Un mes després, el 13 de febrer, s'aprovava la segona moratòria que afectava 80 dels 165 sectors de sòl no urbanitzable i vuit nous sectors de sòl urbà no desenvolupat situats a primera línia de mar i que no s'havien inclòs en la primera moratòria.
L'aprovació d'aquestes dues moratòries ha de permetre, explica Territori, treballar en el PDU i decidir l'estratègia més adequada en cada àmbit, sigui desclassificant, reduint l'àmbit a urbanitzar o canviant el model.
Un cop s'aprovi inicialment el PDU, es tornarà a posar a informació pública perquè es tornin a presentar al·legacions.
Entre la quarantena d'al·legacions que s'han presentat al PDU, hi ha les ja anunciades per Ecologistes en Acció (EeA), que, juntament amb la Plataforma Sos Aiguafreda-Salvem Begur, se centren sobretot en el municipi de Begur, ja que consideren que és un dels municipis més afectats pels projectes urbanístics. Així, demanen que el PDU desclassifiqui els 38 sectors pendents de desenvolupar --23 dels quals inclosos en la moratòria-- i també la parcel·la de s'Antiga. La plataforma alerta que més del 64% dels habitatges són segones residències en aquest municipi.
"Cal un canvi de model dràstic en urbanisme", ha afirmat Lidia Chamorro, d'Ecologistesen Acció, que aquest matí ha comparegut al Parlament de Catalunya. En aquest sentit, insistia que s'està en "emergència climàtica" i que "ja és hora que l'urbanisme sigui per a l'interès comú de la gent i no per a l'interès d'uns privats". Chamorro ho va aprofitar també per demanar als càrrecs electes que facin la feina que ha recaigut sobre la societat civil, i va recordar que són ells els que tenen les competències per demanar informes que concretin quines són les indemnitzacions reals a les quals s'hauria de fer front en cas d'aturar algun projecte urbanístic.
SOS Costa Brava vol instar la Generalitat a adquirir sòls urbanitzables a primera línia del litoral del Nord-est de Catalunya, o llocs sensibles per l'impacte paisatgístic, a través d'un ens de nova creació, un "observatori del litoral" que l'advocat Eduard de Ribot ha posat en un pla similar al de l'Incasòl, però que en comptes de promoure habitatge protegit i desenvolupaments industrials, compri els terrenys per facilitar-ne la preservació ambiental.
Es tracta només una de les propostes que la plataforma ha llançat durant la seva compareixença davant de la Comissió de Territori del Parlament. Per sufragar les adquisicions --expropiacions, de fet, però pactades amb els propietaris--, la fórmula plantejada per De Ribot consisteix en que els diners surtin en part de la taxa turística que es recapti als municipis afectats. Però el lletrat ha fet altres peticions al Govern de la Generalitat, com ara que el conseller, Damià Calvet, tramiti una revisió d'ofici del Pla Parcial de sa Guarda, a Cadaqués, una de les zones on la moratòria impedeix edificar però no pas que avanci la urbanització.
En aquest tema, es podria donar el cas que d'aquí a un any no es poguessin aixecar xalets, però que els carrers ja estiguessin fets --com ja passar fa anys a la Pletera de l'Estartit (Torroella de Montgrí, Baix Ter, comtat d'Empúries)-- i s'haguessin talat oliveres i destruït trams centenaris de murs de pedra seca i trulls (barraques de pedra seca amb falsa cúpula). La plataforma recorda que han estat declarats per la UNESCO Patrimoni Immaterial de la Humanitat, i reclama que això consti dins del nou PDU o en alguna directriu específica de Cultura i Patrimoni. De Ribot també ha posat sobre la taula que els planejaments dels vint-i-dos municipis --algun data encara del 1998-- s'adaptin a la llei vigent, una diagnosi urbanística agregada i que s'aposti per desclassificar.
Cala Morisca, a protegir
Durant la comissió, s'ha aprovat una proposta de resolució presentada per Catalunya en Comú Podem per preservar Cala Morisca, a Tossa, malgrat que amb alguns canvis pactats amb JxCat i ERC perquè la possible paralització d'obres sigui estudiada prèviament pel Departament, també en els casos de sa Guarda, Jardins de sa Riera a Begur i Aiguacel a Aiguaxelida (Palafrugell). El diputat de JxCat Narcís Clarà ha assumit les propostes com a interessants, però ha apostat per madurar-les per arribar a "solucions factibles" i amb "seguretat jurídica".
Recomprar el paisatge
Llegim en la premsa convencional gironina que sona feixuc haver de recomprar el paisatge. És com aquell súmmum de pagar per l'aire que respirem, però és evident que hi ha propietaris i que, si no, el vendran al millor postor. I veient segons quins paisatges més cap al sud, no sembla mala idea la proposta de SOS Costa Brava de posar-s'hi bé per negociar la compra d'una pineda, una sureda o un penya-segat verge. Ho pagaríem amb diners de tots. O, més ben dit, ho pagarien aquells que venen a gaudir-ne, via taxa turística. Seria una inversió de futur. I, fins i tot, no estaria malament demanar una hipoteca, tot comptant que així no posaríem en risc les entrades durant llargues dècades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada