Baena va assenyalar Celrà i la Seu d'Urgell com els primers municipis en fer accions de rebel·lió i sedició
Adjuntava notícies de premsa de 2015 sobre mocions aprovades pel Consistori
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 27/03/2019 Celrà (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona).- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies el tinent coronel Daniel Baena va declarar com a testimoni al judici de l'1-O ahir dimarts. A preguntes de la Fiscalia, va reconèixer que va començar amb les investigacions relacionades amb Catalunya el novembre de 2015, a petició de l'Audiència Nacional.
Javier Zaragoza era llavors el fiscal en cap a l'Audiència Nacional i, actualment, és un dels quatre fiscals al judici de l'1-O al Tribunal Suprem. Segons consta a la causa, el 5 de novembre de 2015 Zaragoza va dirigir unes instruccions als tres cossos policials per demanar-los que li fessin arribar tota la informació que tinguessin sobre possibles delictes de rebel·lió o sedició i també prevaricació, desobediència, usurpació d'atribucions o ús indegut de fons públics. En aquest escrit --enviat quatre dies abans de la declaració sobiranista del Parlament de Catalunya--, el fiscal advertia que si la cambra catalana aprovava el text se'n podien derivar "fets delictius". De fet, el Tribunal Constitucional va suspendre la resolució dos dies després que l'aprovés el Parlament, l'11 de novembre.
En aquesta instrucció a les policies --a la que ha tingut accés l'ANC--, a més, ja argumentava la competència de l'Audiència Nacional per investigar la rebel·lió o la sedició "amb la limitació que suposen aforaments especials".
Un informe amb dos retalls de premsa
Els únics que van respondre el requeriment van ser els del Cos Nacional de Policia (a través de la secretaria d'Estat d'Interior) i la Guàrdia Civil, però no els Mossos. En el cas de l'informe de Guàrdia Civil, qui el signava ja era el tinent coronel Daniel Baena, que durant la declaració al Suprem va negar estar al darrera del perfil 'Tácito' de Twitter que carregava contra l'independentisme i que ja apuntava als delictes de rebel·lió i sedició.
En el cas del CNP, es va adjuntar una acta d'una reunió de l'ANC i una nota de premsa de la mateixa entitat, que demanava "compromís, coherència i responsabilitat" als 72 diputats independentistes. També una declaració de l'ANC titulada 'Fem la República Catalana'.
En el cas de l'informe de Baena, el seu informe només incorporava dues notícies de premsa i deia que s'havien conegut per "fonts obertes", a través de revisar mitjans de comunicació i xarxes socials. Concretament, s'adjuntaven dues informacions sobre les mocions que van aprovar els ajuntaments de Celrà (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona) i la Seu d'Urgell (Alt Urgell, comtat d'urgell). Segons consta a l'informe, Baena ho posava en coneixement del fiscal per si "l'execució d'alguns dels fets descrits se'n derivés algun delicte competència de l'Audiència Nacional".
Investigant el procés des del 2015
Durant la declaració al Suprem, Baena va reconèixer que les primeres indagacions que va fer sobre el procés van ser arran d'aquesta instrucció de la fiscalia de l'Audiència Nacional a finals del 2015 i va justificar que sempre va actuar per ordre d'algun tribunal o fiscalia i mai per iniciativa pròpia, com volien acreditar algunes defenses que parlen de "causa general" contra l'independentisme.
En canvi, Baena va defensar que no investigava el procés sinó que, inicialment, va començar a per les sospites de desviació de fons públics per a fins il·legals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada