La croada contra el catarisme va fer fugir part de la comunitat jueva de Besièrs
Enguany se celebren 810 anys de l'arribada d'aquest col·lectiu, que fugia de la croada albigesa a Besièrs, amb la presentació d'una làpida sinagogal
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 21/03/2019 Olot (La Garrotxa, comtat de Besalú).- Llegim en la premsa convencional comarcal que una comunitat jueva formada per, aproximadament, 200 persones va arribar a Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) en 1209 i s'hi van establir.
A mitjans de 1209 uns 10.000 croats es van reunir a Lió (Ôvèrgne-Rôno-Arpes) abans de dirigir-se cap al sud d'Occitània. Al juny, Ramon VI de Tolosa, preveient el desastre, va prometre actuar contra els càtars, i es va aixecar la seva excomunicació, i llavors els croats es van dirigir a les terres de Ramon Roger Trencavell per atacar les viles càtares dels voltants d'Albi (Albigès, Tarn, Occitània) i Carcassona (Aude, Occitània). Com Ramon VI de Tolosa, Ramon Roger Trencavell va intentar un pacte amb els croats, però aquests el van refusar i va tornar a Carcassona a preparar la defensa. El mes de juliol, els croats van prendre la petita vila de Servian (Erau, Ocitània) i es van dirigir a Besièrs (Erau, Occitània), on van arribar el 21 de juliol. Allà van demanar als catòlics que sortissin, així com la rendició dels càtars, peticions que ambdós col·lectius van refusar. La ciutat va caure després d'una sortida avortada, que fou perseguida quan encara estaven les portes obertes. Tota la població fou morta i la ciutat cremada, i hi moriren entre set i vint mil persones.
Provinents de Besièrs aquests jueus fugien de la Croada contra el catarisme. Segons la historiadora, Carme Grau, a Olot, van viure entre l'església del Tura i el riu Fluvià. En una habitació de les cases van fer una petita sinagoga. Per marcar el centre de culte hi van posar una làpida de marbre que explica les causes de l'arribada de la comunitat a Olot.
Vuit-cents anys, després Carme Grau va contactar amb el rabí de Besièrs, el qual amb molta facilitat va traduir el text gravat en el marbre i va descobrir una història diferent de la que fins al moment es creia. «Ara, gràcies a la comunitat jueva de Besiers, el seu ajut, els seus documents i bibliografia sabem part de la seva història real i la importància que té per la ciutat d'Olot», ha explicat Carme Grau.
La historiadora ha apuntat que la documentació de la comunitat jueva de Besièrs encara pot aportar noves dades i desvetllar incògnites sobre la presència jueva a Olot. Grau ha apuntat que part des jueus que van viure a Olot van tornar a Besièrs entre el 1214 i el 1215. A Besièrs, els jueus que s'hi havien quedat havien estat massacrats en l'àmbit de la persecució religiosa de la Croada papal que, a més de càtars, abastava les altres creences. Així doncs, gràcies al fet d'haver-s'hi pogut refugiar a Olot, la comunitat va poder sobreviure fins als nostres dies.
La làpida ha arribat fins als nostres dies perquè va fer la funció de pedra d'altar. El 1936, es va descobrir la inscripció hebrea i va ser traslladada al museu bíblic de Girona. Des dels anys cinquanta, està dipositada al Museu-Tresor de Sant Esteve, a Olot.
Ara Olot i la comunitat jueva de Besièrs celebraran un acte de presentació de la làpida sinagogal i la seva història. L'acte està programat pel dimecres 27 de març a l'església de Sant Esteve, en el museu de la qual s'exposa la làpida.
--
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada