L'Ajuntament de Sant Julià de Ramis reclama els diners republicans espoliats pel franquisme en 1939
És el primer Consistori que demanda l'Estat espanyol
Més de quatre milions a Vilademuls i a Sant Hilari Sacalm
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 25/03/2019 Sant Julià de Ramis (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona).- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona) es convertirà en el primer ajuntament a portar l'Estat espanyol als tribunals perquè retorni els diners republicans espoliats pel franquisme en 1939. A les acaballes de la Guerra Civil, la Dictadura va qualificar de "moneda de l'enemic" tots els bitllets emesos pel Govern de la República espanyola després del 18 de juliol de 1936 i va obligar a retirar-los.
Com fou el cas de Sant Julià de Ramís, els ajuntaments van haver de recollir-los entre la ciutadania i dur-los al Banc d'Espanya, on es van fer fonedissos.
A Sant Julià de Ramis es van entregar 818.784,50 pessetes de l'època, que ara equivaldrien a 11,5 milions d'euros (MEUR). Ara, amb l'ajuda d'un historiador i el bufet Delso Quintana, el Consistori engega el camí per intentar recuperar-los. L'alcalde, Marc Puigtió, admet que el procés no serà fàcil, perquè segurament caldrà arribar a Estrasburg, però es mostra disposat a anar "fins al final" per restituir "la memòria històrica".
El 27 d'agost del 1938 el franquisme va decretar que els diners emesos per la República espanyola a partir del cop d'estat del 18 de juliol de 196 eren il·legals. Era el "papel moneda puesto en circulación por el enemigo, el dinero rojo", que un decret franquista del 27 d'agost de 1938 i una ordre de 5 de setembre, publicats a La Gaceta de Madrid, requisaven amb l'amenaça de jutjar per contraban de divises a qui no seguís el manament de confiscació, segons explica l'historiador gironí Narcís Castells.
"El que van fer va ser invalidar el que ells anomenaven com 'dinero rojo' o 'dinero del enemigo ' i així van anul·lar de cop una part de la riquesa de la població", explica l'historiador Narcís Castells que, juntament amb el despatx d'advocats Delso Quintana i l'Ajuntament, fa més de dos anys que investiga l'espoli.
Això va obligar tant els particulars com les administracions o entitats a entregar tota la moneda republicana i portar-la al Banc d'Espanya. "Mentre que la moneda anterior al cop d'estat es va canviar, la posterior es va confiscar i va desaparèixer", detalla Castells.
Segons l'historiador, aquesta va ser una "decisió de guerra" del franquisme que va repercutir directament en la població. "L'economia està destruïda i, en un context de postguerra i de racionament, la pèrdua patrimonial va ser terrible, és com esborrar per decret una part dels diners de la gent, que s'ha d'espavilar per sobreviure", concreta. Per això, Narcís Castells assegura que és sorprenent que aquest episodi de les acaballes de la Guerra Civil hagi quedat, fins ara, en un segon pla.
El franquisme va organitzar la recollida de tot el paper moneda il·legalitzat i, en aquelles poblacions petites o mitjans amb dificultats per anar fins al Banc d'Espanya més proper, van ser els ajuntaments franquistes els encarregats de recollir els diners. A les comarques gironines, per ordre del governador civil Francisco de Correa Véglisson, entre l'abril i el juliol de 1939 els ajuntaments van entregar els diners "a fons perdut i sense cap compensació" a canvi d'un rebut "que mai va ser integrat".
El fet que fossin els ajuntaments els encarregats de fer aquest tràmit fa que avui en dia constin els rebuts dels diners espoliats. L'historiador detalla que, després de dos anys d'investigació, tenen constància o indicis de situacions semblants a una trentena d'ajuntaments de les comarques gironines i uns noranta arreu del Principat de Catalunya. "Segurament és només la punta de l'iceberg i cal investigar més", indica.
L'Ajuntament de Sant Julià de Ramis, el primer
Un dels ajuntaments que té més ben documentada la confiscació és Sant Julià de Ramis. L'alcalde de la població, Marc Puigtió, subratlla que hi ha un llistat amb el nom de cada família, entitat i administració de la població, quants diners va entregar cadascú i compten, també, amb dos rebuts dels diners es van dipositar al Banc d'Espanya. En total, van entregar 818.784,50 pessetes pertanyents a 134 veïns del municipi que, segons peritatge expert, equivaldria actualment a 11,5 MEUR.
Per això, de la mà del despatx d'advocats Delso Quintana, han acordat portar l'Estat espanyol als tribunals per intentar recuperar aquests diners. Puigtió ha afirmat que serà un procés "lent, llarg i difícil" però sosté que ha de servir per aconseguir una compensació i restituir la memòria històrica.
El ple extraordinari d'aquest dilluns, ha aprovat una moció que acorda iniciar els tràmits legals necessaris per "rescabalar" els diners decomissats. El text subratlla que és "de justícia" que l'Ajuntament iniciï el litigi "per retornar la dignitat" a les famílies. "És un bon moment per fer-ho ara perquè fa 80 anys de la Guerra Civil", ha indicat Puigtió que afegeix que arribaran "fins on calgui".
Amb la mirada posada a Estrasburg
El portaveu del bufet Delso Quintana, Antoni Quintana exposa que, d'entrada, faran una reclamació patrimonial al Consell de Ministres. A partir d'aquí, com que segurament la resposta serà negativa, serà quan interposaran recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem.
No és la primera vegada que a l'Estat espanyol s'impulsa una iniciativa d'aquest tipus. Un grup de particulars ja va recórrer als tribunals però el 2017 una sentència va desestimar la demanda al·legant que el cas estava prescrit. Els afectats, representats pel despatx d'advocats de Baltasar Garzón, també estudien continuar per la via europea.
Per això, Quintana ja avança que tenen les esperances posades al Tribunal Europeu de Dret Humans. "El que volem és arribar com més aviat millor a Estrasburg perquè pensem que allà és on tindrà lloc el debat i creiem que la prescripció no serà tal", ha afirmat l'advocat.
Recuperar la memòria històrica
"Ja toca que li traiem la pols a aquest tema en aquest país", ha destacat Quintana que recalca que el despatx no es mou per motius econòmics sinó que l'objectiu és "recuperar la memòria històrica". El portaveu de Delso Quintana diu que, en definitiva, l'espoli de la moneda republicana "va ser una arma de guerra per empobrir de cop el sistema econòmic".
L'alcalde ha destacat que la intenció de l'Ajuntament, si aconsegueixen recuperar els diners, és retornar-los a les famílies si és possible o destinar-los a fer un espai al poble que recordi què va suposar la Guerra Civil per als veïns.
Més de quatre milions a Vilademuls i a Sant Hilari Sacalm
Segons revela Diari de Girona l'historiador Narcís Castells ha trobat en 32 arxius municipals de les comarques gironines indicis de confiscacions col·lectives de moneda republicana com la de Sant Julià de Ramis. Aquesta no és la més quantiosa de les que s'han documentat a la demarcació: les seves 818.000 pessetes queden lluny dels més de quatre milions de pessetes que es van reunir tant a Vilademuls (Pla de l'Estany, comtat de Besalí) com a Sant Hilari Sacalm (les Guilleries, la Selva, comtat d'Osona). En el conjunt del Principat de Catalunya són 97 els municipis en els quals es conservaria documentació relativa a tot aquest procés. «Segurament és només la punta de l'iceberg», diu.
Castells i Quintana destaquen la importància de les reclamacions dels ajuntaments perquè «no hi ha cap dubte sobre la continuïtat de la legitimitat per reclamar, perquè es tracta de la mateixa persona jurídica; en les persones físiques es podria qüestionar aquesta legitimitat». Malgrat això, l'historiador i l'advocat han reunit fins ara també molta documentació de particulars que acredita la confiscació i que era conservada per familiars. I estan estudiant la possibilitat de presentar una reclamació col·lectiva, encara que de moment se centren en la de Sant Julià de Ramis.
«Entre abril i juliol de 2019 farà 80 anys de la que deu ser la confiscació de diners més gran de la historia d'Espanya. Una pura requisa i sostracció violenta de milers de milions de pessetes, per motius bèl·lics i polítics, i no pas per retirada de la circulació de moneda per alguna raó tècnica», va escriure Narcís Castells en un reportatge publicat al Dominical del Diari de Girona el 5 d'agost del 2018. En aquell reportatge, Lluís Planas explicava com havia arribat a calcular l'equivalència de 13,91 euros per cada pesseta confiscada el 1939: a partir dels resultats de l'anomenada Comissió Volcker, creada el 1996 per resoldre el litigi entre diverses organitzacions jueves i l'associació dels bancs suïssos sobre els dipòsits que hi havien fet persones que fugien dels nazis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada